PA CIÈNCIA, LA NOSTRA

Iubarta Pawn Gang

Camarón de la Isla, Farinelli, Susan Boyle, Montserrat Caballé, Shakira, Kiko Rivera... La llista de veus prodigioses és infinita, però ens hem de rendir a l’evidència i acceptar que acústicament són uns aficionats. Davant d’una bèstia com Megaptera novaengliae, de nom artístic iubarta, és com si la nostra capacitat d’emetre sons fos la de Milli Vanilli cantant a cappella amb Bertín Osborne. Investigadors de la Universitat d’Extremadura, conjuntament amb científics de l’Institut d’Investigació Acústica del Regne Unit, han conclòs que la balena geperuda és l’animal acústicament més complex que existeix.

Resulta que, depenent de la seva anatomia, cada espècie pot emetre un cert nombre de formants. Els formants són pics d’intensitat que es generen a causa de la ressonància de les cordes vocals i el filtre en el tracte vocal. Són els responsables que puguem emetre els sons vocàlics, per exemple. Els humans podem emetre unes quatre o cinc freqüències formants, mentre que la balena geperuda en pot emetre quaranta-set!

Per tant, ara que estem en un moment de revival musical amb la recuperació de veus com la de Freddy Mercury, potser també és el moment que recuperem el disc Songs of the humpback whale, que el 1970 el biòleg Roger Payne va elaborar amb vocalitzacions de les balenes amb gep. Ho va petar bastant. En el seu moment va ser l’àlbum de música natural més venut de la història, amb cent mil còpies. Un superhit a les pistes de ball de l’ environment-disco-dance.

Seria el moment ideal, per exemple, per produir un àlbum que barregés sons de balenes i trap : whale trap. El títol ja és prou indicatiu, però sobretot agafar un cant de la complexitat i el virtuosisme del de la balena geperuda i posar-li a uto-tune “com si no demà” seria una gran metàfora del que la humanitat està fent amb el seu entorn.

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida