“PA CIÈNCIA, LA NOSTRA”

Mai no plou a gust de tothom

El govern xinès ha posat en marxa un pla per crear una granja de núvols al Tibet, amb l’objectiu d’augmentar les precipitacions a la zona. Per fer-ho, cobrirà una superfície equivalent a tres vegades la península Ibèrica amb una xarxa de milers de xemeneies que alliberaran iodur de plata, un compost que afavoreix que els núvols descarreguin. L’ús del iodur de plata per promoure les precipitacions no és nou. Al nostre país s’havia utilitzat per evitar o reduir les pedregades. No obstant això, mai fins ara no s’havia plantejat una aplicació a tan gran escala com la que es pretén desenvolupar a la Xina.

Les reaccions en contra no s’han fet esperar, ja que són moltes les incògnites que s’obren. El iodur de plata no és innocu i pot afectar la fauna i la flora. Així mateix, el planeta Terra és un circuit tancat i, per tant, la pluja de més que caurà al Tibet deixarà de caure en una altra zona, amb les afectacions per als ecosistemes que això podria suposar. Més enllà de les conseqüències ambientals, la capacitat de modificar significativament la meteorologia d’una àrea pot agreujar conflictes polítics. Un país podria afavorir la pluja al seu territori i provocar una sequera greu -i per tant pèrdues de collites i fam- a un país veí, que no reaccionaria amb joia i alegria precisament.

De moment estem a l’espera de com evoluciona el projecte xinès. Potser en un futur llunyà es refinarà tant la tecnologia que podrem fabricar núvols a mida i els rivals polítics es faran la punyeta els uns als altres llançant-se cumulonimbus o cirrostrats per aigualir mítings o actes oficials. Com una guerra de globus d’aigua, però amb núvols. Ben pensat, i veient alguns dels líders polítics que corren actualment pel món, en realitat més val que juguin amb núvols que no pas amb bombes atòmiques.

Més continguts de

Blogs de ciència