La captivitat fa més curiosos els orangutans

Molts éssers humans consideren que la curiositat té un gran valor, com ara els pares que volen matricular els seus fills a escoles bressol exclusives. Els orangutans que viuen en estat salvatge, per la seva banda, són d’un altre parer. Aquests grans primats, que passen la major part del temps sols a les selves de Borneo i Sumatra, són força cauts, com si haguessin sentit el vell adagi anglès que diu que “La curiositat va matar el gat”. Per contra, resulta que els orangutans que de petits passen molt de temps amb éssers humans són molt més inquisitius i, aparentment en conseqüència, obtenen millors resultats en tota mena de proves cognitives.

Les serps de plàstic i la curiositat

Les investigadores Laura A. Damerius, Carel P. van Schaik i companys seus de la Universitat de Zuric van sotmetre 61 orangutans que s’allotjaven en centres de rehabilitació a una sèrie de proves diverses. Als centres, hi ha tant orangutans que van ser criats com a animals de companyia i després van créixer massa per tenir-los a casa com d’altres que vivien en estat salvatge fins que l’expansió de les plantacions d’oli de palma va arrasar el seu territori.

En primer lloc, les científiques van exposar els animals a aliments desconeguts i serps de plàstic, entre altres novetats. Els que havien passat la joventut a la selva tenien la lliçó de ser cauts ben apresa. No tastaven nous aliments, evitaven la serp fictícia i, en general, manifestaven la manca de curiositat esperada, cosa que té sentit. “Imagina’t que et deixen enmig d’una selva tropical”, apunta la Dra. Damerius. No seria assenyat tocar totes les plantes i encara menys ficar-se-les a la boca.

Ara bé, els orangutans criats per humans o a qui van portar a un centre de rehabilitació a una edat molt primerenca han viscut en un entorn relativament segur i, a més, han tingut models de conducta humans que són curiosos. Doncs bé, la probabilitat que els simis d’aquest grup mengessin arròs o puré de patata tenyits de color púrpura i que investiguessin la serp falsa va resultar ser molt més elevada.

Curiositat i capacitat cognitiva

A la segona part de l’experiment, els investigadors van sotmetre els orangutans a una sèrie de proves cognitives que consistien a esbrinar com obrir una caixa, com tenir accés a una cambra d’una manera complicada o dur a terme altres tasques. Els orangutans més curiosos van obtenir resultats molt millors que la resta.

La Dra. Damerius afirma que l’estudi fa paleses diverses coses. D’una banda, confirma el que es coneix com a efecte captivitat, un fenomen segons el qual el temps que un animal passa en un zoo o en un altre entorn segur contribueix a fomentar un augment de la seva curiositat.

De l’altra, també demostra que, com més joves siguin els orangutans quan passen temps amb humans, més curiosos seran més endavant. Els animals que s’havien criat a la selva no presentaven un gran augment en la seva curiositat arran d’haver estat al centre de rehabilitació. Així mateix, la recerca indica que la curiositat ajuda a l’hora de superar proves que sovint es consideren indicatives del grau d’intel·ligència. “La curiositat contribueix a la resolució de problemes -assegura la Dra. Damerius-. Incrementa les oportunitats d’aprendre”.

La capacitat cognitiva latent

A més, una espècie que es pensava que estava desproveïda de curiositat va resultar ser força curiosa si es donen les circumstàncies adequades. Per tant, és una qüestió d’influència del medi, no pas de dotació genètica. La investigadora afirma que resulta “impactant” que un entorn diferent fos capaç de desvetllar la curiositat dels orangutans: “Em fa l’efecte que tenen un potencial latent heretat”. Tanmateix, afegeix que les conclusions de l’estudi posen sobre la taula l’interrogant de què implica retornar un orangutan amb una curiositat més desenvolupada a la natura, un entorn en què és ben probable que el fet de no examinar una serp faci que la vida sigui possible.