550 científics busquen la manera de preservar la biodiversitat

Es presenten els estudis de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat

El biòleg nord-americà Edward Wilson, un dels pares del concepte de biodiversitat, la defineix amb un estil que recorda el del celebrat divulgador Carl Sagan: la biodiversitat és tot allò que viu al planeta, éssers humans inclosos.

Des que els humans hem assolit la capacitat d’utilitzar energia externa, no muscular, en grans quantitats i transformar així el nostre entorn, la nostra activitat està tenint un impacte profund en la biodiversitat de tot el planeta. Es calcula que el ritme a què s’extingeixen espècies actualment és entre cent i mil vegades superior al que hi havia abans de l’aparició de l’ Homo sapiens. Les estimacions més optimistes situen el nombre d’espècies que desapareixen cada any al voltant de les 15.000. Com que es coneixen prop de dos milions d’espècies -i s’estima que n’hi pot haver fins a nou milions-, al final de segle es podrien haver extingit l’equivalent a la meitat de totes les espècies conegudes avui.

La conseqüència principal d’aquest procés és, en paraules del mateix Wilson, la pèrdua d’enciclopèdies genètiques que han trigat milions d’anys a escriure’s. A més d’ensorrar ecosistemes sencers, dels quals depèn l’obtenció de primeres matèries i activitats econòmiques com el turisme, aquesta pèrdua pot limitar avenços importants en camps com la medicina, la biotecnologia i l’agricultura. Sense anar més lluny, la majoria d’antibiòtics coneguts s’han obtingut a partir de la diversitat de fongs i bacteris que viuen al sòl de les jungles tropicals. I per superar l’actual problema dels bacteris resistents, s’estan buscant nous antibiòtics al fons del mar o en substàncies produïdes per uns quants animals.

550 científics i tres anys d’estudi

La bona notícia és que els científics estan començant a conèixer amb detall les causes i l’abast del problema. Ahir mateix es van presentar a Medellín, a Colòmbia, els resultats dels estudis desenvolupats per la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), considerada en l’àmbit de la biodiversitat l’equivalent del Grup de Treball Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Integrada per més de 550 científics de més de 100 països, aquesta plataforma ha destinat cinc milions de dòlars a revisar milers d’articles científics, informes governamentals i altres fonts d’informació, inclosos els coneixements de poblacions indígenes. Al llarg dels últims tres anys, en el marc d’aquest projecte s’han produït informes corresponents als àmbits geogràfics d’Europa i l’Àsia Central, Amèrica, l’Àfrica, la resta de l’Àsia i el Pacífic, i un estudi sobre la degradació i recuperació dels sòls de tot el planeta.

L’investigador català Lluís Brotons, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Recerca en Aplicacions Ecològiques i Forestals (CREAF), és un dels autors de l’informe corresponent a Europa i l’Àsia Central, un treball en què han participat més de 120 experts de 36 països, que han estudiat més de 4.000 articles científics i hi han incorporat 7.700 comentaris de 150 revisors externs.

Els resultats dels estudis

“Hem d’actuar per capgirar l’ús insostenible de la natura. En cas contrari, no només estarem posant en perill el futur que volem, sinó també les vides que vivim avui”, va advertir el químic anglès Robert Watson, president de l’IPBES.

Pel que fa als resultats d’Europa i l’Àsia, els experts han constatat que l’augment de l’agricultura intensiva és una de les causes principals de reducció de la biodiversitat a la regió, que se suma als efectes del canvi climàtic i l’acció d’espècies invasores. Segons l’estudi, a Europa només un 7% de les espècies marines i un 9% dels hàbitats marins mostren estats de conservació favorables. A més, el 27% de les espècies i el 66% dels hàbitats analitzats estan en un mal estat de conservació.

La solució, segons els científics, passa per desacoblar el creixement econòmic de l’impacte ambiental. Per aconseguir-ho calen polítiques concretes de les quals, per sort, ja hi ha exemples. “Cal integrar el valor de la biodiversitat en les polítiques agrícoles i energètiques, aplicar el coneixement científic i augmentar la consciència social del problema per aconseguir canvis de comportament -va assegurar Watson-. El coneixement indígena o local, combinat amb una visió global, serà clau en aquestes polítiques”.

Més continguts de