S’està explicant bé el canvi climàtic?
Els experts debaten sobre el llenguatge amb què s’ha de comunicar aquest repte d’escala global
“Mai no deixarem de lluitar pel nostre futur”, deia dilluns passat Greta Thunberg a Londres durant les protestes que han bloquejat una setmana el centre de la ciutat i que han acabat amb més de mil detinguts. Té 16 anys i, gràcies a la vaga escolar que va encapçalar a Suècia, s’ha erigit en una de les portaveus internacionals dels moviments que urgeixen els governs a prendre mesures per frenar el canvi climàtic. “En lloc de buscar esperança, hem de buscar acció”, deia fa uns mesos, amb l’argument que malgrat els anys que fa que la comunitat científica alerta del problema i les seves greus conseqüències, cap govern ha emprès mesures efectives per resoldre’l.
L’evidència científica sobre la gravetat del canvi climàtic és aclaparadora. Només aquesta setmana s’han publicat estudis que quantifiquen en 62 bilions de dòlars el cost del desgel polar ( Nature Communications ), que constaten que la pèrdua de gel a Groenlàndia s’ha multiplicat per sis des dels anys 80 i ha fet pujar el nivell del mar 13,7 mil·límetres ( Proceedings of the National Academy of Sciences dels Estats Units ), i que adverteixen que la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emet el sòl de l’Àrtic al descongelar-se és 12 vegades superior del que es pensava ( Atmospheric Chemistry and Physics ). Malgrat això, un treball de la Societat Max Planck d’Alemanya senyala que només un 1% dels estudis sobre el canvi climàtic se citen en els documents polítics. Això indica, segons els autors, un baix impacte del coneixement climàtic en l’acció política.
Un problema de llenguatge?
“Les evidències científiques sobre el canvi climàtic no es reflecteixen en el llenguatge amb què s’escriuen els informes de l’IPCC”, diu David Vieites, director del departament de biogeografia i canvi global del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, que juntament amb altres científics ha publicat un estudi a la revista BioScience sobre aquesta qüestió. L’IPCC (sigles angleses del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), integrat per més de 2.000 científics d’arreu del món, és l’organisme que emet els informes més exhaustius sobre el canvi climàtic, i, segons Vieites, “utilitza un llenguatge massa moderat”. “L’IPCC es refereix al grau de confiança de cada resultat científic amb una escala de l’1% al 100% de confiança -continua-, i allà on esperaries trobar graus pròxims al 100%, hi ha valors molt més baixos”. “Això -alerta- és utilitzat pels anomenats mercaders del dubte, com algunes petrolieres o el mateix Donald Trump, per generar dubtes, descrèdit i, en última instància, inacció política i social en benefici dels seus interessos econòmics”.
En declaracions a aquest diari, Jonathan Lynn, cap de comunicació de l’IPCC, sosté que “en la recerca científica és fonamental tractar de manera precisa la incertesa”, que “el llenguatge calibrat que s’utilitza en els informes és una part essencial de la feina de l’IPCC” i que “la missió d’aquesta organització és transmetre amb objectivitat els fonaments científics del canvi climàtic d’origen humà i les seves conseqüències mitjançant informes neutrals políticament”. “Utilitzant aquest llenguatge que alguns qualifiquen de conservador -afegeix-, l’IPCC ha aconseguit comunicar el seu missatge amb efectivitat, com ho demostren l’impacte que va tenir el cinquè informe del 2013 i 2014 en l’Acord de París del 2015, i l’informe de l’any passat sobre la importància de mantenir l’augment de temperatura global per sota d’1,5 ºC, que ha transformat la discussió pública sobre el canvi climàtic”.
Un consens difícil
Segons Josep Enric Llebot, catedràtic de física de la Universitat Autònoma de Barcelona i antic secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, “l’IPCC elabora treballs extensos adreçats a especialistes i informes més breus per a responsables polítics en què s’utilitzen termes com gran probabilitat, molta probabilitat, gran seguretat, als quals cadascú afegeix un significat de més o menys urgència en base a circumstàncies externes a la problemàtica del canvi climàtic i la seva gestió”. “Aquesta última -afegeix- és feina de la política, no de l’IPCC, que ha de donar una visió científica consensuada sobre l’escalfament global i les seves conseqüències i, a parer meu, és imprescindible que segueixi així”.
“Els informes de l’IPCC han d’estar consensuats per tots els autors i això és difícil d’aconseguir”, explica Carme Llasat, professora del departament de física aplicada de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. “Els científics -diu- apliquen una formulació matemàtica per entendre el clima, que s’ha de traduir amb expressions com molt probable o poc probable ; potser cal millorar la comunicació, però és difícil canviar algunes expressions”. “En qualsevol cas, l’IPCC ha dit clarament en l’últim informe que l’augment de la temperatura global s’acosta als 1,5 ºC com a conseqüència de l’activitat humana i que cal prendre mesures. Els governs no poden dir que no ho han entès”, conclou.
Paral·lelament, amb l’objectiu d’intensificar la protesta per la inacció política contra el canvi climàtic, Thunberg i organitzacions com Extinction Rebellion ja treballen en la convocatòria d’una vaga general a escala planetària prevista per al 24 de maig.
