“El 40% dels homes de la Península tenen el mateix avantpassat”

Entrevista a Francesc Calafell, biòleg

C om han arribat a la conclusió sobre l’avantpassat del 40% dels homes de la península Ibèrica?

Hem estudiat el cromosoma Y, que tenim només els homes i que es passa de pares a fills i que, per tant, té la mateixa genealogia que els homes. En aquesta genealogia han anat apareixent mutacions, de manera que tots els descendents del primer que en va portar una de concreta, ara encara la tenen. Per altres estudis, sabíem que hi havia una mutació en una part del cromosoma Y que podia ser força abundant a la península Ibèrica. Vam analitzar les mostres existents i vam veure que un 40% de les mostres d’homes de la península Ibèrica i les Illes Balears portaven aquesta mutació. En canvi, no la vam trobar a les mostres de les Açores, les Canàries i Madeira. I al nord dels Pirineus era poc freqüent.

Com saben que la mutació i, per tant, aquest avantpassat, va viure fa 4.500 anys?

A més de la mutació original, també vam estudiar altres mutacions que van passar després d’aquesta i que es van acumular. Com que coneixem el ritme al qual es produeixen, les podem utilitzar com a rellotges moleculars per estimar l’origen de la mutació original, que vam situar fa uns 4.500 anys.

L’estudi es basa en 3.000 mostres. És suficient?

Sí, hi ha moltes enquestes, com per exemple les polítiques, que es fan amb mostres molt més petites i s’extrapolen a tota la població.

Què poden aportar estudis com aquest a la història de les migracions?

En aquest cas, estem veient que l’època del final del neolític i principi de l’edat de bronze és molt important per a l’origen de les poblacions europees. A partir de l’estudi de l’ADN antic de mostres arqueològiques procedents de restes de diverses èpoques, es veu que tenim tres components genètics principals. D’una banda, el que ens ve dels primers pobladors del continent, dels paleolítics. En segon lloc, el que ve des del Pròxim Orient i del neolític. I, finalment, un tercer component que procedeix de les estepes de Rússia, d’una nova cultura caracteritzada per l’ús del cavall i les llengües indoeuropees. Curiosament, tot això ho veiem més en el cromosoma Y que en la resta del genoma, com si hi hagués un biaix a favor dels homes, com si la conquesta fos més aviat masculina.

Per què?

És un efecte que no es dona només aquí sinó arreu del món. Deixant de banda altres qüestions, això té a veure amb la tendència històrica dels homes a dispersar els seus gens. Malgrat això, no tots els homes ho fan. Si s’analitza històricament quants fills han tingut els homes, es troba molta més variació que en les dones. És a dir: hi ha molts homes que no tenen fills i pocs homes que tenen molts fills amb diferents dones. Això fa que sigui molt fàcil que alguns llinatges es perdin i altres arribin a ser molt abundants. A més, aquestes expansions se solen produir en temps de canvis culturals que les afavoreixen.

Quin tipus de canvis?

Ara, per exemple, estem investigant una mutació molt típica del nord d’Àfrica, que arriba a estar present en el 75% d’homes i que creiem que es va originar fa uns 2.000 anys. A més, a Europa només l’hem trobat a la península Ibèrica i a Sicília. Això ens fa pensar que la seva abundància podria estar relacionada amb l’expansió de l’islam a partir dels segles VI, VII i VIII.

Els resultats d’aquests estudis també poden tenir aplicacions forenses?

El nostre treball té una aplicació força limitada en genètica forense aquí, perquè només permetria descartar el 60% de la població. Però en llocs com als Estats Units, on la mutació és menys abundant, pot servir per orientar una investigació policial.

Francesc Calafell és investigador del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra. Acaba de publicar un estudi que assegura que el 40% dels homes de la península Ibèrica i les Balears provenen d’un avantpassat comú que va viure fa 4.500 anys.

  • Etiquetes

Més continguts de

Blogs de ciència