El llegat polifacètic i omnipresent de Feynman

Acadèmics de l'àmbit científic valoren les aportacions de Feynman

EDUARD MASSÓ

CATEDRÀTIC DE FÍSICA TEÒRICA A LA UAB I INVESTIGADOR DE L’IFAE

“M’ho va explicar un col·lega que ho va viure a Caltech (Los Angeles). Feynman va arribar al departament, es va posar de genolls i, amb els braços amunt, va exclamar: «Ho he trobat!» Un eureka. No n’hi havia per a menys: havia trobat la manera d’ordenar i simplificar els complicats càlculs de l’electrodinàmica quàntica, la teoria que descriu les interaccions entre fotons, electrons i positrons. Aquest descobriment, un entre molts del gran geni, és potser el més popular: els diagrames de Feynman. Són una eina corrent i indispensable dels físics de partícules i també d’altres disciplines. Semblen tan senzills que un nen els podria dibuixar, i tanmateix ens informen amb precisió sobre els complicats processos microscòpics de creació i aniquilació de partícules. Potser això descriu com era capaç d’entendre el món aquest gran físic teòric”.

Científics de tots els àmbits de la física reconeixen l’originalitat i la profunditat del pensament de Richard Feynman. Però, a més de l’impacte en la física, Feynman va dedicar una bona part del seu temps a la docència i la divulgació científica a través de classes, conferències i llibres que en recollien les intervencions. A més d’inspirar molts científics, Feynman també va ser seguit per molts professors i divulgadors.

ANNA SANPERA

INVESTIGADORA ICREA DEL GRUP D’INFORMACIÓ QUÀNTICA DE LA UAB

“La curiositat de Richard Feynman era força llegendària. El 1982, gairebé a la fi de la seva carrera científica, es va preguntar si es podrien tenir ordinadors prou potents per simular el món a escala microscòpica. A aquesta escala, el món és força diferent i sorprenent! Cal la física quàntica per descriure la llum, la matèria i les seves interaccions. Feynman va suggerir que aquesta tasca demanaria que els ordinadors fossin, ells mateixos, quàntics! Aquesta profunda reflexió va ser realment premonitòria. Avui, centenars de físics, matemàtics i enginyers d’arreu del món ens dediquem a pensar, dissenyar i entendre com han de ser aquests nous ordinadors que obriran la porta a la revolucionària tecnologia quàntica.”

ROSER PINTÓ

PROFESSORA EMÈRITA DE LA UAB EN DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS

“Parlar de Feynman és parlar d’un científic que va voler i saber fer accessible la física a tothom que s’hi aproximava. Des del punt de vista de l’aprenentatge d’aquesta ciència, cal destacar una publicació que va tenir molt d’impacte: les Feynman lectures on physics. La simplicitat i vivacitat, i a la vegada profunditat, subtilitat i rigor, amb què presentava els conceptes els fan exemplars molt útils. Presenta els conceptes com un conjunt d’explicacions verbals i intuïtives més que algebraiques, sovint utilitza metàfores per mostrar els punts conflictius, i aprofundeix explícitament en els temes més difícils o confusos”.

CLAUDI MANS

CATEDRÀTIC EMÈRIT D’ENGINYERIA QUÍMICA DE LA UB I DIVULGADOR CIENTÍFIC

“No en sé prou per valorar les aportacions de Feynman a la física, però sé que Feynman ha tocat el cor de molts divulgadors científics per la seva manera d’explicar. Volia que els conceptes bàsics quedessin clars i això feia que preferís visualitzacions més que no demostracions rigoroses. Feia ús d’analogies entre situacions quotidianes i situacions físiques, perquè creia que si s’entén com funciona una situació habitual es pot comprendre com funciona un principi físic anàleg. Les analogies i els experiments imaginats són aplicables fins a un cert límit. I quan s’hi arriba -quan les restriccions quàntiques o relativistes agafen pes-, es veu clarament la limitació de la vella teoria, que ja no explica la realitat, i la necessitat d’acceptar els nous models”.

JOSEP FONTCUBERTA

PROFESSOR D’INVESTIGACIÓ A LA UAB I INVESTIGADOR DE L’ICMAB

“En una conferència l’any 1959 Feynman va proposar el repte d’escriure una pàgina d’un llibre en una superfície 25.000 vegades més petita. Per fer-ho, va pensar, caldria manipular els àtoms d’un en un. No es tractava de fer la lletra més petita sinó de buscar una nova manera de manipular la matèria a escala atòmica, una capacitat que podria obrir noves possibilitats, tal com efectivament ha passat. El repte que va proposar no es va resoldre fins a l’any 1985, però va inaugurar un camp nou, la nanociència, que avui té aplicacions fonamentals en camps com la informàtica”.

EMMA SALLENT

PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES DE SECUNDÀRIA I DOCTORA EN HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA

“Feynman recorda que quan va començar a treballar en el Projecte Manhattan no havia aconseguit ni el títol de llicenciatura. Era estudiant de Princeton quan Robert R. Wilson li va comunicar que havia obtingut finançament per a un projecte secret en el qual el volia involucrar: calia presentar-se a les 15 h en una reunió. Segons el testimoni de Feynman, tot i que no havia acaba la seva tesi -i tenia, per tant, feina pendent i poques ganes de perdre temps-, el que el va empènyer a participar a la reunió va ser la idea que Hitler pogués desenvolupar la bomba atòmica abans que ells. Després van venir les reflexions sobre l’excitació de treballar de manera intensa i col·lectiva per aconseguir un objectiu, sobre com es deixa de pensar i sobre com finalment un s’adona de «la cosa terrible que hem fet». És l’únic que es va plantejar aquesta qüestió en aquell moment”.

Etiquetes

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

D’on venim?