SALUT

La lluita contra el mosquit tigre entra en una nova fase

Un estudi fet en dues illes de la Xina indica que si s’alliberen exemplars infectats es podrien evitar 96 de cada 100 picades a la població

Les malalties infeccioses estan causades per tot tipus de gèrmens, sobretot virus i bacteris. Però perquè aquests organismes microscòpics puguin accedir al cos humà, a vegades necessiten l’ajuda d’un tercer implicat que actuï de sistema de transport. Això és el que tècnicament es coneix com a vector, i és una feina que fan molt bé els insectes.

El millor vector

Els mosquits són uns vectors excel·lents, que al llarg de la història han sigut responsables d’algunes de les epidèmies més difícils d’erradicar. L’exemple més conegut potser és el de la malària, causada pel microbi anomenat plasmòdium, que es transmet per la picada de la femella del mosquit Anopheles. Així doncs, eliminar els insectes que fan de vectors d’un patogen podria ser una manera eficaç de controlar una infecció perillosa per a la salut. Per això fa temps que s’estan buscant tècniques que permetin reduir de manera important la població d’aquests mosquits, més enllà dels efectes puntuals que tenen els insecticides.

Un dels principals candidats per a aquestes noves estratègies és el famós mosquit tigre ( Aedes albopictus ). Es tracta d’un insecte que transmet diferents tipus de microbis, entre els quals els responsables de malalties greus com el dengue, el Zika, la febre groga o el chikungunya. Tot i ser una espècie originària de l’Àsia, és extremament invasiva i molt difícil d’eliminar, perquè pot criar en qualsevol racó on hi hagi una mica d’aigua i els seus ous són especialment resistents. En els últims anys s’ha fet cèlebre perquè s’ha escampat amb una eficiència singular, fins al punt que actualment n’hi ha a tots els continents menys a l’Antàrtida. És sobretot habitual trobar-lo a les costes mediterrànies, incloses les catalanes, sobretot a les zones urbanes. Això ha propiciat que els virus que transporta puguin arribar a poblacions més àmplies i hi hagi el perill de desencadenar brots de malalties rares en territoris on no s’havien vist mai abans.

Substituir el mosquit tigre

Uns experiments fets a la Xina, descrits recentment a la revista Nature per l’equip de Zhiyong Xi, un microbiòleg de la Universitat de Sun Yat-Sen, han demostrat que gairebé es pot arribar a exterminar el mosquit tigre d’una zona aplicant una tècnica per substituir la població salvatge de l’insecte. El truc consisteix en fer servir una soca d’un bacteri anomenat Wolbachia, que infecta els mosquits tigre però no els mata: només fa que siguin estèrils o bé que no puguin passar virus als humans amb l’eficàcia habitual. Els científics van crear al laboratori una colònia de mosquits tigre infectats per la variant wPip de la Wolbachia, procurant que la majoria fossin mascles gràcies a un procés de selecció (que no és al 100% eficaç). Després els van alliberar en dues illes d’un riu de la província de Guangzhou. Quan els mascles infectats competien amb els salvatges i s’aparellaven amb femelles normals, els embrions morien abans de sortir dels ous. Les poques femelles infectades que s’havien alliberat sí que es podien reproduir amb aquests mascles però, en canvi, no transmetien tan bé els virus del dengue o el Zika.

El resultat va ser que la població de mosquits s’anava reduint progressivament per culpa de la fertilitat compromesa dels mascles. A més, les femelles infectades tenien descendència que no escampava malalties. La clau de l’èxit d’aquesta tàctica és que els mascles estèrils superin en nombre els normals. Per això es van alliberar més de cinc milions de mosquits infectats cada setmana durant el pic de la temporada de reproducció. Es va fer dos anys seguits, i es va veure una disminució del 94% d’ous viables i entre un 83% i un 94% de descens en el nombre de femelles. En paral·lel a això, el nombre de picades a humans va baixar un 96,6%.

És possible que l’experiment hagi funcionat perquè es tracta de territoris relativament petits i aïllats. No se sap si serà igual d’efectiu en àrees més àmplies i si caldrà repetir el procés cada any per evitar que els mosquits normals ressorgeixin. Ja s’estan fent proves semblants en cinc països contra l’ Aedes aegypti, un parent pròxim del mosquit tigre que també és portador dels mateixos virus, i usant tècniques alternatives per esterilitzar els mosquits.

El perill de la manipulació genètica

Una variant de la tècnica utilitzada pels científics xinesos és la que s’anomena gene drive. Consisteix en alliberar mosquits modificats genèticament perquè, quan s’aparellin amb els salvatges, acabin reemplaçant la població original. Per exemple, es podrien usar tècniques d’edició genètica com el CRISPR/Cas9 per generar mosquits estèrils o incapaços de transportar el microbi. Tot i partir d’un principi semblant al dels mosquits infectats amb la Wolbachia, en aquest cas hi ha un factor addicional que cal tenir en compte: estaríem produint insectes mutants que es podrien convertir en la versió predominant a la natura. Caldria estar segurs que no es crearia un problema pitjor, perquè alguns experts pensen que els insectes modificats podrien causar una catàstrofe ecològica si s’escapen dels controls.

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

No toca