SALUT

Els vessaments de petroli fan créixer la mortalitat infantil

Un estudi troba una correlació entre els vessaments de petroli a Nigèria i la duplicació de la mortalitat infantil a l’entorn de les zones afectades

Els vessaments de petroli fan créixer la mortalitat infantil / REUTERS

La contaminació causada per l’activitat humana té uns efectes negatius en la salut que tot just ara s’estan començant a entendre i quantificar.

El setembre de l’any passat, la premsa es va fer ressò d’un estudi publicat a la revista PNAS que calculava quin percentatge de mortalitat es deu a l’exposició crònica a les petites partícules tòxiques que suren a l’aire de les grans ciutats. Concretament, se sap que les anomenades PM2,5 (les partícules que tenen un diàmetre inferior a 2,5 mil·lèsimes de mil·límetre, derivades sobretot dels combustibles i el tabac) són especialment problemàtiques. Segons aquell treball, fins a un 30% de les morts als 16 països examinats, d’arreu del món, podien estar relacionades amb aquesta contaminació. Això implicaria gairebé 9 milions de morts prematures cada any, una xifra molt més alta del que s’havia estimat anteriorment.

Un article del març d’aquest any, aparegut a l’ European Heart Journal, confirmava que l’impacte és especialment elevat a Europa, on es pronostiquen unes 800.000 morts prematures anuals degudes a la pol·lució. De fet, aquest seria el principal detonant del 40% de la mortalitat per malalties cardíaques, una de les més freqüents.

Vessaments de petroli a Nigèria

Aquesta informació es basa en els tòxics presents normalment a les zones urbanes, però no s’havia fet cap estudi similar sobre els desastres ecològics. Anna Bruederle i Roland Hodler, del Swiss Institute for International Economics, acaben de publicar un article, també a la revista PNAS, en què mesuren l’impacte que tenen els vessaments de petroli en la mortalitat infantil. Han comparat la informació del Nigerian Oil Spill Monitor, que recull la magnitud i la zona dels vessaments als oleoductes de Nigèria (5.296 entre el 2005 i el 2014), amb les dades demogràfiques i de salut de la zona. Els autors del treball han parat especial atenció als germans nascuts abans i després d’un d’aquests accidents, perquè l’entorn familiar i genètic fos el més similar possible. El que han vist és que, quan hi ha un vessament, la mortalitat infantil a la zona es duplica. És un efecte independent del sexe dels nadons o del nivell socioeconòmic de la família i, a més, es manté uns quants anys després del desastre.

L’estudi té la limitació evident que és només una correlació estadística, sense que quedi clar encara quin és el mecanisme que faria que el petroli vessat afectés els nounats. Els autors plantegen que el petroli s’evapora, és absorbit pel terra o va a parar a l’aigua, i així els hidrocarburs que conté acaben arribant a les mares i interfereixen en el desenvolupament dels fetus. Caldran més estudis per confirmar-ho. A més, les dades es limiten a una zona molt concreta, el delta del riu Níger, mentre que aquest tipus de contaminació es troba per tot el planeta. Per exemple, les costes atlàntiques d’Europa han patit també molts vessaments al llarg de les últimes dècades, com el naufragi del Prestige que va afectar Galícia el 2002. Caldria estudiar també si han tingut algun impacte en la salut dels habitants d’aquestes àrees, sobretot en la dels nens.

Aquests estudis s’han de tenir en compte dins dels esforços per aconseguir rebaixar la mortalitat infantil, un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni anunciats per les Nacions Unides l’any 2000. La intenció inicial era reduir dos terços les morts de nens de menys de cinc anys abans del 2015, però no es va arribar a aquesta xifra abans de la data límit (el descens global va ser només del 47%). Les expectatives es van modificar, llavors, i es va dissenyar un nou pla, els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible, vàlids fins al 2030. En aquest cas, la intenció és que la mortalitat infantil no superi les 25 morts per cada 1.000 naixements al final d’aquest període. Tot i això, un article del març passat, publicat a la revista PLOS Medicine, calcula que la majoria de països de l’Àfrica Subsahariana no aconseguiran aquests valors a temps. I possiblement hi haurà almenys 30 països que no ho assoliran ni tan sols el 2050. Queda, doncs, molta feina per fer en aquest aspecte.

Un impacte sanitari per controlar

L’estudi de Bruederle i Hodler confirma que l’impacte que tenen els vessaments de petroli no és només ecològic, sinó també sanitari. Suggereix també que hi ha factors que possiblement no es tenien en compte quan s’intentava reduir l’impacte de la contaminació en la salut dels nens, més enllà del problema de la pol·lució de l’aire, i que seran força difícils de controlar. Segons un reportatge publicat per l’ARA el 31 de març, la mitjana de vessaments al mar entre el 2010 i el 2018 va ser de 18.100 tones anuals, similar a la que s’havia vist el decenni anterior (però gairebé una desena part de la mitjana entre 1990 i 1999). Això vol dir que els esforços per reduir-los han funcionat, però no han sigut suficients per arribar a una xifra que s’acosti a zero. Molts d’ells han ocorregut a prop de zones d’alta densitat de població, amb la qual cosa l’impacte potencial en la salut és molt més elevat. Per això és urgent trobar una manera que sigui realment efectiva d’eliminar completament aquesta mena d’accidents.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

Més continguts de

Blogs de ciència