Cronologia
Efímers 09/11/2017

Els CDR s’erigeixen en actors de mobilització més enllà de les entitats

L’ANC i Òmnium mantenen el seu paper i els comitès protagonitzen accions directes com talls de carreteres

Núria Orriols
3 min
Els CDR s’erigeixen en actors de mobilització més enllà de les entitats

BarcelonaLa jornada d’ahir va oferir una nova imatge del sobiranisme més enllà de les concentracions de milers de ciutadans per reclamar la llibertat dels consellers i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els talls de carreteres i de línies de tren van marcar l’aturada d’ahir, 8 de novembre. Des de les sis del matí fins a la nit, centenars de ciutadans es van mobilitzar a tot el territori, de manera organitzada, per interceptar les principals comunicacions a l’àrea metropolitana de Barcelona, les línies de ferrocarril i els trams fronterers de l’Ebre, la Jonquera, Alcarràs, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Aquesta mobilització no estava promoguda ni per l’ANC ni per Òmnium -els principals actors de mobilització fins ara-, sinó pels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR)... o de Defensa de la República, depenent del municipi. Un nou actor que emergeix com a promotor de mobilitzacions d’acord amb les entitats sobiranistes, però que du a terme accions més directes com l’ocupació d’espais públics i talls de comunicacions. Sempre, això sí, en el marc de la resistència pacífica, tal com es van encarregar ahir d’insistir els nuclis locals a través de les xarxes socials. Demanaven als manifestants seguir els manuals de resistència pacífica d’Enpeudepau, un nou espai destinat a garantir el caràcter cívic de les mobilitzacions.

Des de l’ANC i Òmnium veuen amb bons ulls l’emergència d’aquest nou actor, que ja va tenir un paper clau en l’ocupació de col·legis electorals en el referèndum de l’1 d’octubre, perquè des de les direccions de les entitats sobiranistes no es fan les mateixes crides. “Ens complementem”, asseguraven ahir fonts de l’ANC. “Cadascú fa el seu paper”, afegien des del secretariat, assenyalant que el moviment és principalment estudiantil. També deixaven clar que no hi ha cap actor polític al darrere movent els fils des de l’ombra. “Hi ha una alta capacitat d’autoorganització al territori”.

Altres tipus d’accions

De moment, les direccions de l’ANC i Òmnium han descartat promoure talls de carreteres i l’ocupació d’infraestructures. “Com a entitat sabem el que podem fer, i més quan estem ficats en una macrocausa [judicial]”, asseguraven ahir fonts d’Òmnium, explicant que l’entitat presidida per Jordi Cuixart seguirà fent el seu paper de mobilització i de “cohesió social” en l’àmbit de la cultura i la llengua. Fonts de l’ANC destaquen que sorgeixin altres actors de mobilització, perquè és una mostra que el Procés “va començar amb la gent i acabarà amb la gent”. I afegeixen: “Es pensaven que amb l’empresonament dels dos Jordis ens quedaríem desorganitzats i s’ha demostrat que no. On no arribem nosaltres hi arriben altres”.

Els Comitès de Defensa de la República són nuclis locals, sense estructura nacional. Així ho van decidir, de fet, els mateixos CDR en un parell de trobades de tots els nuclis després del referèndum de l’1-O. Tot i que diverses veus defensaven articular una direcció política, finalment es va decidir-per l’“heterogeneïtat” dels nuclis, assegura un dels membres- fer una mera coordinació “tècnica”. Això sí, comparteixen l’objectiu de la República, posar fi a la repressió i impulsar el procés constituent. Ahir aquesta coordinació es va canalitzar sobretot a través de WhatsApp i Twitter (amb el compte@CDRCatOficial), en què es van llançar consignes per repartir la gent als punts fronterers a partir de migdia. El monopoli de la mobilització ja no és només de l’ANC i Òmnium.

Dates clau per als Comitès de Defensa de la República

Referèndum de l’1-O

Els Comitès de Defensa del Referèndum van cridar a ocupar els col·legis, juntament amb l’ANC i Òmnium, per garantir la votació. En diversos municipis van tenir un paper clau en la logística d’organitzar la consulta.

Vaga general 3 d’octubre

La primera prova va ser l’aturada per rebutjar la violència policial de l’1-O. Els CDR ja van participar en els talls d’una cinquantena de carreteres i en les marxes lentes, tot i no centrar la seva acció a la frontera.

Trobades nacionals

Els CDR van fer diverses trobades nacionals per explorar coordinar-se políticament. Al final es va decidir mantenir l’autonomia local i limitar-se només a una coordinació “tècnica”.

Aturada del 8-N

Els comitès van tallar una cinquantena de carreteres i a partir de migdia van unir esforços per concentrar-se a les fronteres per tallar el trànsit d’entrada i sortida del Principat.

stats