“Em sap greu, però hem de seguir pagant factures”

BarcelonaObservar l’efecte de la vaga als carrers de Barcelona requeria ahir un esforç important per trobar botigues tancades. El cert és que, a més de les grans cadenes, les franquícies i els grans eixos comercials del centre, la majoria dels petits comerciants de barri de la capital catalana van decidir apujar les persianes com qualsevol altre dia, fent cas omís de l’aturada de país, i això va fer que els establiments tancats passessin pràcticament desapercebuts.

Tot i que oficialment, segons la convocatòria de la Intersindical-CSC, la protesta era contra la reforma laboral, rere els taulells dels que van decidir obrir no es parlava dels drets dels treballadors: els temes més recurrents eren les vendes i les alternatives a la vaga com a protesta contra la situació política a Catalunya. “Ara cada dia compta ja, això és la recta de Nadal! Aquí ens hi va el 40% de la facturació, a nosaltres”, deia a l’ARA la dependenta d’una papereria de les Corts, que afegia: “Nosaltres hem notat una baixada de les vendes, sobretot els dies que hi ha compareixences al Parlament o manifestacions, la botiga se’ns buida; per això, tot i que jo personalment dono suport a tots els motius de l’aturada, prefereixo obrir, atendre qui hi vulgui entrar i facturar”.

Els veïns de Sant Antoni també van percebre la mateixa activitat que “un dia normal”. “Potser el que sí que s’ha notat és que hi ha menys trànsit”, deien un grup de jubilats que feien el cafè en un bar. “La botiga de marcs i la de coses de casa sí que han tancat, i fins i tot han posat un cartell explicant que és per la vaga”, assegurava un d’ells.

Fins i tot alguns dels establiments que el dia 3 d’octubre van secundar l’aturada ahir van optar per obrir: “Aquesta vegada, com que no s’hi han sumat ni els sindicats grans ni les patronals, la direcció ha decidit obrir; i a mi si la meva cap em diu que vingui, jo vinc”, deia resignada una altra dependenta. “Nosaltres el dia 3 vam obrir però els piquets ens van fer tancar”, recordava la propietària d’una botiga de roba, que insistia que “tancar o obrir és voluntari”. “Com que no tinc clara la meva posició política, he decidit obrir per respecte als que, com jo, no tenen clar si aquest és el millor camí”, argumentava.

A la perfumeria del barri els clients se sumaven a les justificacions de les botigueres: “Vam estar tota la tarda que si la vaga era legal que si no; ara sí, ara no, ara un altre cop sí...”, exclamaven animadament. “Al final no sabíem què calia fer, i mira... Em sap molt de greu que els nostres polítics siguin a la presó, però aquí hem de seguir pagant les factures i al final hem vingut tots a treballar”, lamentava una de les dependentes d’aquesta cadena.

Si la vaga va tenir algun efecte més notori als barris va ser, segurament, a primera hora del matí: “Més de la meitat dels treballadors hem arribat tard. De fet, ens ha passat a tots els que vivim fora de Barcelona”, explicava un encarregat. “És normal en un dia així, amb els talls a les carreteres i tot plegat; hem començat una mica més tard del que és habitual, però sense cap problema més”, afegia.

A les zones més pròximes a les mobilitzacions el seguiment va ser una mica més desigual, tot i que els establiments de referència es van mantenir majoritàriament oberts, tant a Sant Jaume com als voltants de la catedral i la Via Laietana, com també els bars i els restaurants. El resum més descoratjador el donava l’última botiguera preguntada: “Crec que el dia 3 estàvem molt afectats pel que havia passat l’1-O... I ara malauradament ja ens hi hem acostumat”.