L’exemple d’Islàndia, on les dones van paralitzar el país
Les islandeses van fer vaga general el 1975 i la jornada va suposar un punt d’inflexió
BarcelonaSi Islàndia lidera avui la lluita per la igualtat de les dones a tot el món és, en gran part, gràcies a la vaga del 1975. El 24 d’octubre d’aquell any, el 90% de les islandeses van agafar-se el dia lliure, tant a casa com a la feina, i van sortir al carrer per reclamar canvis i deixar en evidència la importància de les seves tasques diàries, remunerades o no, per al funcionament de l’economia i la societat.
El país es va paralitzar. En lloc d’anar a la fàbrica o a l’oficina, fer el dinar i tenir cura dels fills i de la casa, milers de dones van concentrar-se pacíficament al centre de Reykjavík. L’educació i el món sanitari van ser les professions més afectades. Molts comerços van tancar i, sense operadores, els intercanvis telefònics també van quedar sense resposta, així com les finestretes dels bancs, de l’administració pública, etcètera.
Amb les escoles tancades i les mares manifestant-se, els homes van haver d’endur-se els fills a la feina. Al final del dia estaven exhaustos. La jornada passaria a ser recordada com “el llarg divendres”. Thorgerdur Einarsdóttir ho va viure en primera persona. Només tenia 18 anys, però l’ experiència la va marcar per sempre. “Em va impressionar l’enorme participació de totes aquelles dones, de totes les edats, de totes les classes, i de moltes que mai abans s’havien involucrat en l’activisme”, explica en declaracions a l’ARA. “Va suposar un fort impuls per a totes les islandeses, una manifestació de la força que té la solidaritat. Va demostrar que les dones poden aconseguir tot el que vulguin quan sumen les seves forces”. Per a ella, que es dedica als estudis de gènere i és subdirectora de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d’Islàndia, va ser una veritable “font d’inspiració”, el punt de partida d’una lluita que ha portat moltes victòries.
La primera dona presidenta
La primera no va tardar a arribar. L’any 1980 el petit país nord-atlàntic es convertia en el primer del món que nomenava presidenta una dona, Vigdís Finnbogadóttir. Ella mateixa admetria que sense l’empenta de l’aturada feminista probablement mai hauria estat escollida. El seu fort carisma la va portar a mantenir el càrrec durant quatre mandats consecutius.
Islàndia és avui el primer país del món en termes d’igualtat. Fa set anys seguits que encapçala el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial. L’actual primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, és una dona. Elles també ocupen la meitat del Parlament i un 44% dels consells directius de les empreses. Més del 80% de les dones treballen i representen el 66% de la força laboral amb estudis universitaris.
Les polítiques de paternitat, amb tres mesos per a la mare, tres mesos per al pare i tres mesos més a repartir entre tots dos, encoratgen una distribució més equitativa de la cura dels fills i les tasques de la llar.
Però malgrat els avanços, Islàndia encara no ha guanyat totes les batalles. Ens ho explica Brynhildur Heidar-og Ómarsdóttir, que dirigeix l’Associació Islandesa pels Drets de les Dones. Ella no va poder participar a la vaga de 1975 perquè va néixer tres anys més tard. Però sí que va viure el “gran efecte” que va tenir. “Va ser una crida d’atenció, el començament d’una tradició que continua sent forta aquí a Islàndia”. Des de llavors, els moviments feministes han organitzat quatre vagues similars: el 1985, el 2005, el 2010 i l’última el 2016.
En les últimes tres, en lloc d’aturar-se tot el dia, les islandeses van deixar de treballar a partir de l’hora en què deixen de cobrar si es compara el seu sou amb el dels homes. Així, a la vaga del 2005, van plegar a les 14.08 hores; a la de 2010, a les 14.25, i a la de 2016, a les 14.38.
“Veiem cert progrés, però és molt lent”, lamenta Ómarsdóttir. Tot i això, creu que una nova llei que acaba d’entrar en vigor i que multa les empreses que mantinguin la diferència salarial ajudarà a canviar la situació. “Començarem a notar els efectes d’aquí poc i el millor és que la normativa és adaptable i fàcil d’aplicar”, assegura, amb l’esperança que serveixi d’inspiració a altres països.
