17-A DOS ANYS DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA

Els Mossos posen un peu a l’Europol dos anys després del 17-A

La policia catalana rep 53 alertes antiterroristes en el primer any com a membre de ple dret al CITCO

Els Mossos d’Esquadra han activat el compte enrere per tenir un peu a l’oficina europea de policia, l’Europol, dos anys després dels atemptats del 17 i el 18 d’agost a Barcelona i Cambrils. Tenir un canal directe amb aquesta oficina va ser una de les peticions que va fer la policia catalana a la Junta de Seguretat del juliol del 2017, un mes abans del 17-A, però que va quedar pendent. No va ser fins a la Junta de Seguretat del setembre de l’any passat que el ministeri de l’Interior es va comprometre a facilitar aquest contacte més directe, i això es preveu que sigui una realitat els pròxims mesos, segons ha pogut saber aquesta redacció. Un pas endavant que suposa “un salt qualitatiu importantíssim” en les investigacions antiterroristes, segons explica a l’ARA el cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, el comissari Xavier Porcuna.

Els jihadistes planejaven un triple atac simultani a Barcelona i París

Aquesta entrada a l’Europol no és l’únic avenç dels últims mesos dels Mossos. Des de l’octubre del 2018 la policia catalana també és membre de ple dret de l’òrgan espanyol de coordinació antiterrorista: el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Tot i que aquest pas s’havia acordat a la Junta de Seguretat del 2017, els Mossos no s’hi van incorporar fins fa deu mesos. Des d’aleshores han rebut 53 alertes antiterroristes a través del Sicoa, el sistema de coordinació de l’òrgan. En aquest sistema els cossos de seguretat introdueixen les dades de les seves investigacions i això fa saltar coincidències, cosa que ha passat 53 vegades. “N’estem molt satisfets. Ara sabem si investiguem una mateixa persona que un altre cos”, diu Porcuna.

La finestra cap a l’Europol que els Mossos obriran els pròxims mesos és el canal de comunicacions SIENA, un sistema de transmissió d’informació segur entre els cossos policials dels estats membres europeus. Activant aquest canal, els Mossos tindran accés a la informació que comparteixen els cossos presents a l’organisme policial europeu, que queda recollida a la base de dades europea SIE. Alhora, podran enriquir-la amb el resultat de les investigacions catalanes. “Guanyarem agilitat i entrarem directament al circuit de peticions de l’Europol”, explica Porcuna. Des del punt de vista pràctic el pas implica que els investigadors dels Mossos tindran accés immediat als detalls de tota la informació policial, mentre que ara era la policia espanyola, com a membre de ple dret de l’Europol, qui els feia l’enllaç.

Es tracta d’un canal d’informació del qual ja disposen no només els cossos i forces de seguretat de l’Estat (Policia Nacional i Guàrdia Civil), sinó també l’Ertzaintza basca, però la policia catalana no va obtenir el permís del ministeri de l’Interior per accedir-hi fins a finals del 2018, molt després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Policialment parlant, tot i que el cos dels Mossos continuï sense tenir la mateixa veu que les policies d’altres estats, l’accés a aquest volum d’informació de manera directa és clau. Porcuna destaca que es tracta “d’estar al sistema”. Fonts del departament d’Interior consideren positiu el pas que suposa per al cos tenir accés a la base de dades policials europea però continuen reivindicant “un reconeixement institucional” de la policia catalana.

Venda d’explosius

Tot i el decalatge en l’entrada al CITCO dels Mossos, el comissari d’Informació es mostra satisfet pels resultats en l’últim any pel que fa a “neutralització de les amenaces”. Ara els Mossos han demanat adherir-se al pla d’inspeccions anual que les forces de seguretat de l’Estat realitzen sobre la venda de materials precursors per a la fabricació d’explosius, com ara el peròxid d’hidrogen o l’acetona que els jihadistes de la cèl·lula de Ripoll havien comprat en diversos establiments de les Terres de l’Ebre i de Vinaròs, utilitzant una documentació falsa. “El desplegament territorial és el que és, i considerem que podem ajudar”, apunta Porcuna, que recorda que els Mossos són la policia de proximitat i qui disposa de més agents desplegats al territori. La resposta depèn de la secretaria d’estat de Seguretat, a qui els Mossos ja han fet arribar la seva petició.

Més continguts de