RESPOSTA A L’ESTAT

Nova llei exprés contra la pobresa per esquivar el TC

Govern i entitats promouran una normativa que unirà tot el que tingui relació amb habitatge i pobresa energètica

Al llarg dels últims anys, el Palau de la Generalitat ha sigut l’escenari de tot tipus de cimeres. Se n’han celebrat per abordar la continuïtat de la consulta original del 9-N, per explorar mesures contra la corrupció d’arrel catalana, i també -algunes de molt discretes, d’altres amb càmeres davant la porta- per bastir llistes unitàries i acords de legislatura. La d’ahir, amb el recurs de l’executiu espanyol contra la llei antidesnonaments al Tribunal Constitucional (TC), era la primera que presidia Carles Puigdemont. La conclusió, després de dues hores en què el Govern, els grups parlamentaris, els principals ajuntaments del país i les entitats socials van intercanviar posicions, és que toca impulsar una nova llei exprés contra la pobresa. “Volem evitar una onada de desnonaments”, va assenyalar Puigdemont en una compareixença sense preguntes. La imatge era buscada, perquè representava “una resposta nacional de país” -segons repetien a Palau- davant d’un nou embat jurídic del govern en funcions encapçalat per Mariano Rajoy.

Les entitats, tot i no trobar les mesures concretes que esperaven per pal·liar els desnonaments i la pobresa energètica, van avalar la proposta de Puigdemont. La nova llei, segons va explicar el president de la Generalitat, es tramitarà per lectura única -una via escollida per escurçar els temps- i comptarà amb la col·laboració del Consell de l’Advocacia de Catalunya i de les tres organitzacions que van promoure, precisament, la llei recorreguda. Aquestes tres entitats -la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica-, així com també els ajuntaments i les entitats municipalistes, van criticar el paper dels bancs -que no estaven convidats a la reunió- a l’hora de donar resposta a les urgències socials.

Un dels punts clau de l’estratègia política de l’actual Govern és presentar com a “indissociables” les polítiques de benestar i l’assoliment de la independència. No és casual, en aquest sentit, la rapidesa amb què Puigdemont va posar-se divendres en contacte amb els principals ajuntaments del país -manté una relació fluida amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ja s’ha reunit bilateralment amb les seves homòlogues a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona- per travar la cimera. Colau i Dolors Sabater, alcaldessa d’aquesta última ciutat, formen part de la nova esquerra a la qual el Govern i els partits sobiranistes volen acostar al procés. I el flanc social és una de la vies que tenen més possibilitats d’èxit, segons l’executiu.

Colau, veu i cara de la lluita contra els desnonaments durant els últims anys, va mantenir ahir un buscat segon pla. Va cedir el protagonisme als representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) -David Saldoni- i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) -Xavier Amor-, i es va encarregar de destacar la “vigència” de la llei fins que els jutges del Constitucional acceptin el recurs.

A la cita també hi van anar representants de CCOO i de la UGT, així com també sis membres més del Govern a banda de Puigdemont. “Malgrat les discrepàncies polítiques, avui era un dia important per enviar un missatge: que aquest és un assumpte que ens preocupa a tots. No és un conflicte estrictament entre dues administracions, de naturalesa jurídica o entre dues ideologies o partits, sinó que és un conflicte que deixa entremig moltíssima gent vulnerable”, va reflexionar el president, que va agrair el punt de vista als alcaldes que van acudir a la cimera, entre els quals els de Lleida, Tarragona, Girona, Sabadell, Terrassa i Reus.

Aquesta unitat que va vendre Puigdemont només es va veure enterbolida per Xavier García Albiol, cap de files del PP, que va definir la trobada com un “aquelarre” contra el seu partit. També va criticar que la Generalitat, “per la cara”, es pugui quedar pisos destinats a resoldre emergències habitacionals. Inés Arrimadas, de Ciutadans, va mostrar un perfil més conciliador amb una buscada equidistància entre el Govern i la Moncloa. “Ni amb confrontació, ni amb victimisme, ni amb desobediència. Només amb diàleg solucionarem els problemes de tots els catalans”, va dir Arrimadas. La campanya electoral cap al 26-J va planar sobre la Generalitat.

Passos immediats

Quins seran els pròxims passos que se seguiran per impulsar la nova llei? Avui mateix hi haurà una trobada del Govern, les entitats promotores i el Consell de l’Advocacia de Catalunya -encarregat de revisar una per una les escletxes legals necessàries per esquivar el TC- per traçar les línies mestres del projecte. “Es tracta de deixar sense efectes pràctics el recurs”, va resumir Puigdemont. La consellera de Governació i responsable d’Habitatge, Meritxell Borràs, serà l’encarregada de gestionar la iniciativa.

Abans de començar la trobada, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, va apostar per tornar a votar la part de la llei suspesa en matèria d’habitatge. “Cap català ha de triar entre passar fred o gana”, va reflexionar. Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i tuitaire oficial de la cimera -la va retransmetre pràcticament minut a minut-, va elogiar el paper dels ajuntaments i va demanar aplicar les lleis vigents per no deixar cap ciutadà desatès.

En essència, el pols per la llei antidesnonaments és una rèplica d’altres conflictes jurídics existents entre la Generalitat i l’Estat en ple procés sobiranista. A Palau defensen l’anomenada “via 9-N”, que consisteix a buscar escletxes per esquivar les grapes del TC, mentre que la CUP, soci de Junts pel Sí al Parlament, parla directament de desobediència. La solució triada ahir, basada en l’elaboració d’una nova normativa en el termini aproximat d’un mes, té números de seguir el mateix camí de l’anterior. Depèn, això sí, de si el PP de Mariano Rajoy segueix instal·lat a la Moncloa.

Més continguts de