Sánchez desaprova la brutalitat policial però diu que el Govern n’és el principal responsable

El PSOE, que manté l’aval a la repressió de l’Estat, crida Rajoy a negociar un acord amb Catalunya

Reacció en dos temps del PSOE a l’1-O. Dues valoracions amb set hores de diferència i pocs canvis, tret d’un matís forçat a última hora: Pedro Sánchez va criticar per primer cop la mà dura de l’Estat per frenar el referèndum, expressant el seu “profund desacord” amb les càrregues policials contra ciutadans catalans. Mentre que els socialistes van evitar en la seva primera valoració dels fets, al migdia, condemnar la brutalitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil -a diferència del que va fer el PSC-, el secretari general va oferir una compareixença al vespre en què sí que ho va fer. Després d’anunciar que demanarà responsabilitats polítiques als càrrecs polítics que van ordenar la violència contra els votants, va deixar clar, però, que el principal responsable de les “escenes dramàtiques” que es van viure ahir a Catalunya és el Govern.

“En l’ordre de les responsabilitats, la primera i més important és la dels actuals dirigents de la Generalitat”, va insistir, argumentant que l’executiu de Puigdemont ha fet un “salt al buit” traient la política de les institucions i traslladant-la al carrer. Sánchez, de fet, va tornar a donar el seu aval a la mà dura del govern espanyol contra el full de ruta de la majoria independentista. Malgrat les “enormes discrepàncies” amb l’executiu del PP, va dir, “el PSOE està amb l’estat de dret”. I és que, per al líder dels socialistes, el que està fent la Generalitat és posar “en risc” la integritat de l’estat espanyol i “fracturar” la convivència a Catalunya i la dels catalans amb la resta d’Espanya.

Al seu parer, l’1-O n’és l’enèsim exemple: va arribar a dir, per exemple, que la consulta d’ahir “perverteix el concepte de democràcia”. ¿El motiu? Va ser una votació “sense garanties” i que podria ser utilitzada per legitimar una declaració unilateral d’independència, un extrem que Sánchez confia que no arribi. Hores abans el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ja havia definit la jornada de votacions a Catalunya com un dia “trist per a la democràcia” i, sense referir-se en cap moment a la violència dels cossos policials espanyols, ja va assenyalar Puigdemont com a “principal responsable” de la situació que s’estava vivint als carrers del país.

Una situació, va afegir el dirigent socialista, que sembla haver “superat” Mariano Rajoy, “incapaç” de preveure les conseqüències de “l’absència de diàleg” amb la Generalitat. Amb tot, Sánchez va cridar el president espanyol a “conduir una negociació política” per resoldre la qüestió catalana a través d’un acord que, per al PSOE, hauria d’acabar forçant una reforma federal de la Constitució. Els socialistes presumeixen d’haver aconseguit prou suports per crear una comissió al Congrés sobre l’actualització del model territorial, si bé la iniciativa suposa posposar la reforma de la carta magna, bandera amb la qual Sánchez va recuperar al juny el lideratge del partit.

El PSC, un pas més enllà

Qui també es va omplir la boca de la necessitat de diàleg, negociació i pacte va ser el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Com ja va fer després dels escorcolls i detencions en edificis de la Generalitat, Iceta va comparèixer per llegir un comunicat. En aquesta ocasió, en canvi, sí que va condemnar les accions de les policies espanyoles. Ja sigui perquè va considerar que el govern del PP estava traspassant una línia vermella o per estalviar-se més crítiques a la seva tebior amb la repressió, Iceta va qualificar d’“inacceptable les accions policials desproporcionades”. “Demanem el cessament immediat dels intents d’impedir per la força una important mobilització ciutadana”, va afegir, i va titllar l’1-O -això sí- de “simulacre de votació”.

A diferència del que va fer el seu partit germà, el PSC no va responsabilitzar directament Puigdemont dels cops de porra, els gasos lacrimògens o els trets de bales de goma. El primer secretari va fer un calculat exercici d’equidistància per culpar a parts iguals Puigdemont i Rajoy de la situació actual. “Estan obligats a dialogar per evitar mals majors”, va dir, i va advertir als dos presidents que “si no es veuen capaços” d’iniciar una “negociació seriosa” han de dimitir. El PSC fa temps que reclama eleccions i, de fet, ja ha proclamat Iceta com a candidat i té redactat el programa electoral.

Al costat d’Iceta, nombrosos dirigents de la formació que lidera van censurar la brutalitat policial. L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, fins i tot es va interposar entre policies nacionals i ciutadans i va demanar als agents que marxessin del municipi. “Les càrregues no són admissibles”, va dir. “Carregar contra ciutadans concentrats pacíficament és inadmissible i innecessari”. “La violència no porta enlloc ni és justificable mai”, s’hi van sumar Núria Parlon, Jaume Collboni i Jordi Ballart, entre d’altres. L’alcalde de Terrassa, de fet, va admetre a Twitter que no li semblava bé que Ábalos no hagués condemnat al migdia les càrregues policials. Sánchez va rectificar al vespre. Una reacció en dos temps feta a mida per a dos partits que, al final, sempre acaben convergint.