Tim Bennett: “Els beneficis de l’acord s’han exagerat”

BarcelonaTim Bennett és americà. Director general del Trans-Atlantic Business Council, una associació multisectorial d’empreses de banda i banda de l’oceà, defensa el tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE. Afirma que es crearan llocs de treball i critica les ONG europees perquè tenen una estratègia que, segons ell, passa per generar soroll amb crítiques poc informades. Concedeix, però, que l’impacte econòmic de l’acord s’ha exagerat.

¿Diria que l’opinió pública està en contra de l’acord?

Als EUA les enquestes d’opinió diuen que només el 9% el coneixen. En general hi ha una disposició positiva cap a Europa entre la població. A Europa les ONG han sigut molt actives expressant la seva oposició, però han fet crítiques molt desinformades. Encara s’està negociant i s’ha fet poc text, o sigui que estan en contra d’una cosa que no coneixen. La majoria de la població europea tampoc no està gaire ben informada. Quan l’acord sigui final i estigui ben explicat, hi haurà un ampli suport de la població europea.

¿L’opacitat de la negociació és una arma per a aquests opositors?

Hi ha més transparència que en cap negociació anterior des de la Segona Guerra Mundial. Els dos governs han fet esforços per publicar tanta informació com fos possible, s’han fet consultes públiques i s’han publicat informes sobre els objectius. Això no té precedent. La negociació s’ha dividit en 26 grups, i només 8 han començat a desenvolupar text. Les ONG fan veure que està tot definit, però no és veritat.

Les consultes públiques van acabar amb allaus de crítiques.

Per què hi estan tan en contra? ¿És pel concepte de l’acord? La substància no la coneixem... ¿O és perquè tenen altres problemes? No confien en els governs, tenen un biaix antiglobalització molt fort. ¿És antiamericanisme? Tots aquests punts s’estan revelant com a certs.

Hi ha crítiques concretes. Diuen que serà una carrera cap a la desregulació.

No és cert. Els EUA, la CE i alguns governs nacionals, com el Regne Unit, no paren de repetir que això no passarà, i les ONG hi insisteixen. Com ho poden dir si tenen un compromís del govern? És una estratègia.

També diuen que tindrem cotxes menys segurs.

Impossible. Absolutament. Cap regulació se suavitzarà. No ho acceptarien ni el Parlament ni el Congrés.

Doncs algunes regulacions s’hauran d’enfortir, com la dels transgènics als EUA.

No, les regulacions no s’enduriran. No hi ha hagut mai ningú que hagi emmalaltit o mort per menjar transgènics. De fet, són l’única manera d’alimentar tota la població mundial. Si no en vols menjar, l’acord no t’hi forçarà. El que busquen els EUA sobre els transgènics és que la UE segueixi els procediments que té establerts per aprovar-ne la introducció al mercat. Ara no els està seguint i ajorna les decisions anys i anys. A més, els agradaria que les decisions es basin en la ciència, i no en les emocions. La UE probablement no hi està d’acord, però és interessant pensar que el 90% de l’alimentació dels animals de la UE és amb transgènics, i els europeus se’ls mengen sense cap problema.

Aquí s’ha d’avisar a l’etiqueta que són transgènics, i als EUA no.

L’acord no et forçarà a canviar els teus requeriments d’embalatge.

Amb el vi, els canvis d’embalatge costen molts diners.

Això no està relacionat amb la seguretat del consumidor. O sigui que potser es pot negociar. Una clau de la negociació és mirar regulacions que són irracionals o afegeixen costos no justificats.

Si anem cas per cas, ¿no es podria resoldre tot plegat a l’Organització Mundial del Comerç, sense necessitat d’un acord global?

L’acord és molt complet i comença dient: “Posem el màxim de coses sobre la taula”. Per tenir reconeixement mutu, desenvolupament de regulacions conjuntament i reduir duplicitats perquè baixi el cost.

L’esquema de protecció d’inversions també aixeca polèmica.

Sí, però és a la majoria d’acords de comerç des de fa 200 anys. Són procediments especials per protegir les inversions. Aquest és el concepte. Però les preocupacions són que seran tribunals secrets que les multinacionals faran servir si creuen que no han guanyat prou, i no és cert. Seran públics.

Hi ha exemples preocupants, com Veolia, que va portar Egipte a un d’aquests tribunals perquè va apujar el salari mínim en 38 euros.

Aquest cas encara no s’ha jutjat. I no el guanyaran. Principalment tracta temes d’expropiació.

S’han exagerat els beneficis? Es parla de 119.000 milions a Europa.

He estat involucrat en negociacions de comerç durant 30 anys. No sóc un gran fan d’aquestes projeccions. És impossible fer-ne una valoració acurada fins que l’acord està tancat. A més, hi ha molts factors que l’afecten, com en el cas del NAFTA. El 1994 els EUA van entrar en un moment de creixement històric, i l’impacte va quedar diluït. Però sí que pots assenyalar la pèrdua de llocs de treball, i aleshores diuen: “Les fàbriques tèxtils van tancar als EUA i van anar a Mèxic”. Els dos bàndols tenen estudis. Per al TTIP, per l’eliminació d’aranzels i les barreres no aranzelàries, hi haurà un impacte positiu. Però els estudis que diuen que aquest és el nombre exacte són exagerats.

Quines possibilitats d’èxit li veu?

Amb els republicans assumint el control del Congrés, les possibilitats són molt altes als EUA. Quan arribi al Congrés li dono un 99% de possibilitats de ser aprovat. Pel que fa a Europa, confio que també s’aprovarà perquè crearà llocs de treball, creixement, donarà influència i millorarà la relació amb els EUA.

Quan creu que es tancarà?

Les negociacions acabaran el desembre de l’any que ve. El 2016 es traduirà a les llengües europees i el 2017 els Parlaments ho votaran. Als EUA el Congrés podrà votar el 2016, després de les presidencials, entre novembre i desembre.