SANT JORDI MÉS DE TOT FENÒMENS JUVENILS

Els llibres a la pàtria de l’adolescència

Albert Espinosa, Peyu, Anna Todd i Francisco Ibáñez triomfen a les llistes de més venuts

“Llegiu més, cony!”, ens deia el professor de filosofia de tercer de BUP. Vaig intentar fer-li cas però he travessat períodes de colossals remordiments de consciència per no haver-n’hi fet prou, o no tant com m’hauria agradat. Quan s’és adolescent s’agraeix que algú t’aboqui ordres d’aquesta categoria. Com que no em refio gens dels informes que, cada cert temps, s’encarreguen de metrallar-nos sobre els paupèrrims hàbits de lectura dels adolescents d’avui, vull saber l’estat de la qüestió in situ, al carrer, en un dia tan assenyalat com Sant Jordi.

Seguiré el rastre dels escriptors amb més fortuna entre els lectors joves. Uns autors, per cert, a qui a més a més de retreure la qualitat de la seva prosa -en alguns casos amb tota la raó, tot s’ha de dir-, algun dia algú podria reconèixer el mèrit d’haver contribuït a formar noves generacions de joves lectors que devoren totxos de pàgines som si fossin piruletes.

A l’esmorzar del Regina veig Jean-Yves Ferri, guionista d’Astèrix i els Pictes, el nou àlbum de les aventures d’aquell guerrer gal que colonitza una parcel·la del meu cervell des de fa més de vint-i-cinc anys. M’explica que a vegades el vénen a veure famílies senceres perquè els signi diversos exemplars del còmic. René Goscinny ja fa anys que es mira el món des del més enllà, però Albert Uderzo segueix entre nosaltres i li demano a Ferri que li doni records i agraïments infinits.

Llegir d’amagatotis

L’editora Anna Soler-Pont em presenta la Milena Busquets, que amb el seu També això passarà és una de les sensacions editorials de la temporada. La Milena em diu que tinc cara de boig i faig pinta de ser molt divertit. També m’expliquen que hi ha molts adolescents que llegeixen la novel·la d’amagat dels seus pares atrets pel morbo dels interessants passatges sexuals. Ho trobo el més normal del món, només faltaria.

A la parada de la Casa del Llibre de rambla Catalunya hi coincideixen l’Albert Espinosa, en Peyu, l’Anna Todd i els autors d’ Adolescents.cat. Aglomeració de joves amb els nervis fets pols. M’han dit a cau d’orella que una de les missions dels acompanyants de premsa d’Espinosa és encarregar-se de fer les fotos amb els fans perquè, esclar, ara cada signatura va acompanyada del selfie corresponent. I així el tap de gent no hi ha manera que avanci. És agradable comprovar que la mateixa franja d’edat que tapona el taulell d’Espinosa està igual de contenta quan veu arribar Eduard Punset, a qui paren per demanar-li fotos: “És tan graciós...”, diu una nena que podria ser la seva besnéta.

Uns metres més enllà hi ha l’Anna Todd, que amb el seu fenomen After ha revolucionat milions d’hormones. La majoria de fans són nenes i totes porten un post-it amb el seu nom escrit que facilitarà la feina de les signatures. Todd signa amb retoladors fosforescents, d’aquells de subratllar els apunts i els llibres de l’escola. L’Alexandra i la Mariana estan emocionades perquè Amor infinit, l’últim títol de la saga, els ha encantat: “Parla de l’amor de veritat!” “Parla dels problemes que tenim totes les noies i dels amors que acaben bé”, em diu l’Alba. “Ens hi identifiquem en un 80%”, precisa la Míriam, que ve de València expressament per Sant Jordi. Caram, quina exactitud percentual!

Blue Jeans i Mortadel·lo

No detecto que els swaggers de davant l’Apple Store estiguin gaire nerviosos per la proximitat de tants autors potencialment interessants per a ells. A més a més del privilegi del wifi gratis, m’agradaria fer-los saber que molt a prop, a la carpa de l’Abacus, hi signa Blue Jeans, responsable d’una altra saga brutalment popular entre els joves lectors. Per a Francisco de Paula Fernández -és el nom darrere el pseudònim- ja és el seu sisè Sant Jordi i, sota el camuflatge de la seva gorra, em diu que està igual d’il·lusionat que sempre. A la cua em retrobo amb la Míriam de València, tan emocionada com fa una estona. Una mica més enllà signa el gran Francisco Ibáñez, que té una llarga filera esperant-lo. Quina gran notícia que una de les persones que més bé ha proporcionat a la cultura d’aquest país segueixi al peu del canó.

Acabo el trajecte visitant Federico Moccia a la Llibreria Universitària. Li agrada el cos a cos amb els lectors, especialment amb les lectores i especialment per la cintura. És simpatiquíssim i està encantat que el visitin nenes que recomanen els seus llibres a la seva mare: “Els lectors evolucionen, viuen i senten diferent, s’emocionen, s’encomanen, es fan forts i creixen”. Doncs sí, té raó, i ho celebro comprant-me Yo fui a EGB 2, que m’excita els records fins a deixar-los en carn viva: els dibuixos animats que veia, els àlbums de cromos, el Tigretón i el Boomer. La pàtria de l’adolescència. Quina meravella!