L’ENTREVISTA

ALBA PIJUAN: “De petita només volia fer 18 anys per tenir carnet de conduir i votar el meu partit”

Alcaldessa de Tàrrega

És la segona dona que alça el bastó d’alcaldessa de la ciutat de Tàrrega. I la primera persona que ho fa per Esquerra Republicana de Catalunya. D’aquesta manera, Alba Pijuan agafa el testimoni del seu avi, Ramon Vallverdú, el primer regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tàrrega després de la dictadura franquista. Ell, telefonista, tapisser i cafeter, i ella, doctora en teoria de la traducció, comparteixen la mateixa passió: la política.

El seu avi va ser un dels protagonistes de l’acte per celebrar el 40è aniversari dels ajuntaments democràtics, que va tenir lloc al maig. N’està orgullosa?

Molt, de la mateixa manera que ell n’està de mi. Jo he viscut la política a casa des de ben petita gràcies al meu avi, i amb ell comparteixo ideals polítics i també de vida. No recordo gaire la seva primera etapa a l’Ajuntament, del 79 al 83, però es va tornar a presentar a les eleccions l’any 1986. Aleshores ja no era tan petita, tenia 11 anys, i anava amb ell a tot arreu. Per exemple, a fer campanya pels pobles. Després, ja com a regidor d’Urbanisme, l’acompanyava als plens. Sempre m’ha agradat la política. De fet, era l’única de les nou netes a qui li agradava la feina del meu avi, per això sempre anava seguint tot el que feia. Recordo les primeres conferències d’ERC a la biblioteca, quan érem quatre gats, i mira ara... De petita només volia fer 18 anys per tenir carnet de conduir i votar. Votar ERC, esclar.

I anys després, com calia esperar, decideix presentar-se a les eleccions...

Ja m’hi vaig presentar l’any 2007, anava en desena o onzena posició a les llistes. Va ser la meva primera incursió en política. Les dues convocatòries següents, tot i que tant ERC com Solidaritat Catalana em van proposar de concórrer-hi amb ells, vaig preferir quedar-me a casa. A nivell personal no era el moment. Aquest cop, però, no ho vaig dubtar ni un moment. A finals de març em van venir a buscar d’Esquerra per proposar-me ser la número 2 d’una llista molt diferent, renovada... I sí, vaig dir que sí, sense donar-hi massa tombs. La situació del país també em va esperonar. Crec que tots hem d’aportar el nostre granet d’arena a la causa catalanista.

De número 2 a alcaldessa de la ciutat... Si l’hi haguessin dit fa un any, s’ho hauria cregut?

No pas! És que ni tan sols tenia previst anar a llistes. M’ho plantegen a finals de març i les eleccions eren al maig. A més, sent la 2 per ERC sabia que seria regidora. Però, entre que les coses ens van anar molt millor del que imaginàvem i que el cap de llista va renunciar al càrrec 24 hores abans de la investidura, doncs aquí em teniu! [Riu] Em vaig sorprendre a mi mateixa de com vaig acceptar de ràpid , però soc de les que si em fico en algun tema vaig a totes, res de mitges tintes.

Jove, dona i alcaldessa... D’això se’n diu trencar amb el patriarcat tan present en el món polític, no?

Malauradament, penso que la política és un món masculí, molt masculí. De fet, ho vaig escriure a Twitter el dia de la trobada d’alcaldes a la Generalitat, quan vaig anar al lavabo i em vaig trobar amb una cua llarguíssima al d’homes i ningú al de dones. Pensa que jo vinc d’àmbits eminentment femenins: vaig estudiar traducció i interpretació, treballava de professora... En tots dos casos he coincidit amb més dones que homes, la qual cosa es feia palesa als lavabos, entre d’altres àmbits. És un exemple, si vols anecdòtic, però un exemple del que vivim cada dia les dones que fem política. La lectura positiva és que per un cop no em vaig haver d’esperar per entrar al bany... [Riu]

On queda la conciliació de la vida laboral i familiar en el cas d’una alcaldessa?

No resulta fàcil. Malgrat tot, hem fet passos endavant. Per exemple, tant la junta de govern com la reunió d’equip de govern les hem passat del vespre al migdia. Només mantenim al tard les comissions informatives d’ubanisme i de finances, perquè la gent de l’oposició que treballa pugui ser-hi. Però ets alcalde les 24 hores els 7 dies de la setmana, i així és difícil fins i tot tenir vida social.

Quines són les seves prioritats de govern per als pròxims quatre anys?

La gent. Que la gent pugui viure millor a Tàrrega, que el comerç funcioni i que no s’hagi d’anar fins a Lleida a comprar, que els carrers estiguin ben arreglats i nets, i no només perquè els netegem, sinó perquè tothom sigui més cívic, etcètera. Més que grans projectes, com la nova estació d’autobusos o la museïtzació de la casa de Pedrolo, que lògicament també ens agradaria tirar endavant, nosaltres el que volem és millorar el dia a dia dels targarins. Ells són la nostra prioritat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat