PeriodistaSense cap ànim de frivolitzar una de les pitjors xacres de la societat, un 25-N m’aventuro a afirmar que si els homes llegissin (més) llibres escrits per dones hauríem de lamentar menys casos de violències masclistes. Els llibres, com la música, segur que amanseixen. Si, a sobre, ajuden a entendre l’alteritat, han de ser un antídot contra la metzina que crea víctimes.
Per aconseguir-ho és bàsic tenir accés a aquests llibres. Jo he fet l’exercici de calibrar la magnitud de la tragèdia a la meva pròpia llibreria. Sense comptar els títols d’autoria múltiple, he calculat que les plomes femenines representen el 36 per cent de tot el que tinc a les lleixes -l’entreteniment m’ha servit per retrobar una guia, òbviament oblidada, titulada La mujer, su cuerpo y su mente, escrit per un psicòleg i un ginecòleg (i no és un acudit)-. La periodista del Financial Times Alice Fishburn es va proposar el repte de llegir únicament llibres escrits per dones durant tot un any, el 2018. Abans de començar també va adonar-se que els seus prestatges eren plens de testosterona. Va posar fil a l’agulla amb Els homes m’expliquen coses, de Rebecca Solnit, fins que va acabar llegint cinquanta obres d’autores. Fishburn va constatar que les frases no eren ni més grolleres ni més brillants en funció del gènere de l’escriptor. En canvi, una cosa havia canviat: ningú no intentava explicar-li les dones. Els personatges i punts de vista femenins de sobte existien, sense filtres.
Tornem a Catalunya. Anar a remenar llibres en una biblioteca en un petit poble de 220 habitants en plena ruralia ja sona marcià. Si, a sobre, tenim la possibilitat de fullejar-los tot fent un beure en un espai amb encant i ple d’art a les parets, és més rar encara. I si tots els títols que hi trobem són escrits per dones, sembla propi d’un guió de ficció. Però això existeix. Es diu Biblioteca de la Dona Escriptora, és única al país i és una iniciativa cent per cent popular que acull el Bar Centro de Maldà (Urgell) des del gener d’enguany. L’Associació Maldanejant, formada per gent culturalment inquieta, feminista i antifeixista, va tenir la idea de crear aquest modest espai “per reivindicar les dificultats que ha tingut la dona en tots els camps, també en el de la literatura”, tal com explica Nadia Tolsà, una de les impulsores. Després de fer una crida a les xarxes socials, han rebut una allau de donacions de particulars, biblioteques, institucions, editorials, entitats privades i escriptores d’arreu del territori, des de Girona fins a les Terres de l’Ebre. El seu fons arriba al mig miler de llibres i no para de créixer. Ara el repte passa per la catalogació -introduïm falca per fer una crida a les institucions que hi vulguin donar un cop de mà amb personal o un programa informàtic!
L’escriptora i activista nord-americana Grace Paley, segons recull Jenn Díaz a Dona i poder, deia que “les dones han comprat sempre llibres escrits per homes, sense excepcions, encara que no s’hi parlés de nosaltres”. Però “els homes mai no van tornar la cortesia”. El 2020 potser ja tocaria que els homes freqüentessin llocs com el Bar Centro de Maldà i s’atrevissin a agafar algun llibre, encara que fos a l’atzar, tot fent un cafè. Tots hi sortiríem guanyant.
