Preceptora culturalL’art pot ser expressió, provocació o reflexió. És proveïdor de sensacions divergents que van de l’angúnia al plaer, passant per la serenitat, la perplexitat, el dubte o fins i tot la indiferència.
La màxima “Because art is for everyone ” en un racó de la Tate Modern de Londres em va cridar especialment l’atenció uns mesos enrere. Si l’art és per a tothom, per què no arriba a tothom? El programa This is art de TV3, amb tants adeptes com detractors, intenta acostar aquest món a una part de la població que no n’és experta mitjançant un viatge a les emocions. Si això és adoctrinament cultural, benvingut sigui! Una de les seves tesis és: “L’art només existeix si hi ha algú que l’admira”. Però on en podem gaudir?
Els espais expositius tradicionals, que en alguns casos són conservadors i/o poc avesats a l’esvalotament cultural, no en tenen l’exclusivitat. Les intervencions urbanes o rurals de l’street art en el seu sentit més pur han atansat l’expressió artística a persones que, per diverses raons, no han posat mai els peus en un equipament museístic. Instagram, una de les xarxes socials més populars sobretot entre els més joves, ha obert un nou paradigma en la difusió de l’obra d’artistes i museus, i ha afavorit un nodriment artístic en certa manera massiu.
Com a usuària d’Instagram (no jove) amb inquietuds culturals, he pogut descobrir el treball d’algunes artistes amb gran talent. Tinc especial predilecció per aquelles que abracen una visió feminista de la societat. La il·lustradora lleidatana Cristina Dejuan és una de les artistes que miren de trencar tabús amb una naturalitat fascinant. El traç enèrgic de les seves creacions reivindica la nuesa femenina en situacions quotidianes, l’alliberament sexual o l’empoderament femení.
Ara bé, a les xarxes socials (i a la vida) no tot són flors i violes. La societat encara té por de posar sobre la taula certs tabús. Fer referència a la masturbació femenina és susceptible de ser reprovat, però no passa el mateix amb la masculina. Penjar imatges de mugrons femenins és censurable, i en canvi no ho és si són mugrons masculins. La censura patriarcal que Instagram imposa és flagrant i redueix la visibilització d’algunes obres d’art. On és la llibertat creativa i artística?
