Creix la preocupació social i política davant un nou (in)civisme
La percepció de molts alcaldes i veïns és que han augmentat les bretolades als nostres municipis, tot i que les estadístiques i alguns experts defensen que no és ben bé així
LleidaBrossa escampada i mal seleccionada, papers i ampolles abandonades pels carrers, crits i música a les nits, deposicions de gossos en parcs i voreres i, fins i tot, barbacoes a la via pública i reptes virals per defecar dins les piscines municipals. Aquestes són algunes de les darreres actituds més freqüents qualificades d’incíviques per les ordenances municipals i que preveuen la imposició de multes que poden superar els centenars d’euros.
No es tracta d’actes delictius, ni tan sols de vandalisme (com ho podrien ser la crema de contenidors o baralles), però alguns sectors de la societat tenen la percepció que han anat en augment, fins i tot en municipis petits. “Sembla que tot plegat s'ha anat degradant”, lamenta l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan. Aquest municipi (com una desena més de Ponent) ha patit aquest estiu la presència repetida d’excrements humans a les seves piscines, fet que ha obligat el consistori a contractar els serveis de vigilància privada. “Ens estem perdent com a societat si no sabem transmetre bé els valors del civisme –explica Pijuan–. Hem de cuidar una ciutat que, al final, és també casa nostra”, afegeix.
A les Borges Blanques, on els casos d’incivisme s’associen sovint a les okupacions d’habitatges que aquest municipi registra en un dels seus barris, també hi ha la percepció que el fenomen està creixent. “Cada dia la nostra brigada municipal fa desenes de fotos de residus que ha hagut de recollir fora dels contenidors –diu l’alcalde Josep R. Farran–. Això abans no passava”, assegura.
Era diferent, doncs, la societat de fa cinquanta anys? El catedràtic de la UAB Joan Lluís Pérez, expert en dret públic, atribueix la sensació de més incivisme a l’increment de la població, un fet que, per estadística i en termes absoluts, fa que creixi també el nombre d’actes incívics. Però Pérez reconeix també que abans hi havia “unes pautes de conducta més uniformes” i que, actualment, davant de la diversitat i l’augment poblacional, molts “ajuntaments estan desbordats i no saben com tractar aquest tema”. Per això reivindica un debat sobre l'incivisme “amb valentia”, com un tema de país, per tal que “la gent se senti membre d’una comunitat i intenti respectar els seus principis”.
El sociòleg i periodista Salvador Cardús matisa que la percepció de més incivisme es deu al fet que "hi ha més comportaments que no s'ajusten als patrons tradicionals o convencionals”, és a dir, “en una societat molt homogènia, aquests codis estaven estandarditzats i compartits, però en una societat actual com la nostra, tan diversa, complexa i d'orígens diferents, allò que per a uns és incivisme, per a altres és un comportament perfectament assumible i, fins i tot, lloable”, diu Cardús.
En això últim hi està d’acord Anna Carné, regidora d’Acció Social i Comunitària, Ciutadania i Infància de Mollerussa, que reconeix que hi ha un ús molt divers de l’espai públic per part dels diferents col·lectius i la percepció d’incivisme acaba sent poc objectiva. Per això ella reivindica un treball de convivència “per tal que puguin coexistir les diferents maneres de viure als carrers i les places”, demana Carné. L'Ajuntament de Mollerussa assegura que treballa conjuntament amb les seves entitats per fer "campanyes de civisme actiu".
Pacte a Lleida ciutat
Amb dades a la mà, sembla difícil concloure taxativament que l’incivisme ha crescut. Ho corrobora, per exemple, l’evolució anual d’expedients oberts a la ciutat de Lleida en què, a banda del parèntesi dels mesos de confinament durant la pandèmia (en què es van disparar les denúncies per molèsties veïnals), les xifres actuals no superen les de fa deu anys. Aleshores, per què hi ha una percepció d’augment? Segons Juanjo Falcó, docent, advocat i regidor d’ERC (a l'oposició) a la Paeria de Lleida, “dins del sac de l’incivisme estem col·locant conductes que probablement no són incíviques”. Poden ser tant els actes que són més aviat delictius o fenòmens com el sensellarisme o la mendicitat que, "tot i que possiblement van en augment, nosaltres pensem que no són accions incíviques”, diu Falcó, posant també en dubte que el consum d’alcohol a la via pública (una de les mesures més sancionades a Lleida ciutat) sigui per si mateix un acte incívic. “Hauríem de revisar-ho i consensuar-ho”, conclou.
El psicòleg Carles Alsinet, director de la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida, opina que la percepció d’incivisme creixent és falsa. “Està fora de la realitat”, opina Alsinet, i ho atribueix a l’interès de certs mitjans de comunicació i sectors polítics amb una clara estratègia ideològica. "Ho hem de rebatre donant notícies que siguin veritat, encara que les negatives siguin molt més llamineres”, conclou Alsinet, que és ara el comissionat del futur Pacte per la Convivència i el Civisme de la ciutat de Lleida. Es tracta d’un projecte ideat per la Paeria que, des d’una perspectiva positiva del tema, pretén consensuar amb diferents actors socials una carta de valors i gestionar col·lectivament els conflictes de convivència. “Busquem la corresponsabilitat dels ciutadans, perquè siguin ells els que ens vinculin, els que adquireixin i assumeixin un compromís”, explica la regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón. “La gent que s'adhereixi al pacte ho farà no només amb una estructura, sinó dient què farà per millorar la convivència a Lleida”, afegeix Alsinet.
Aquest document, que s’ha treballat durant l’últim any a través d’un procés de participació ciutadana, estarà ultimat aquest pròxim mes de setembre, de forma paral·lela a la redacció d'unes noves ordenances (les actuals tenen més de quinze anys d'antiguitat). “Aquest pacte és un compromís, l'aspecte constructiu en el debat sobre el civisme; les ordenances són la part punitiva”, aclareix Morón.
"De moment, el Pacte és sols una declaració superficial que no va en la línia del que hauria de ser un pla estratègic i que, per tant, serà d'una eficàcia menor", lamenta l'oposició republicana a Lleida ciutat, que demana també que les noves ordenances es defineixin una vegada el Pacte estigui ja consensuat. "El Pacte hauria d’incloure un compromís clar per fer una nova ordenança, moderna, garantista i construïda amb consens”, reivindica Juanjo Falcó.
I és que les multes són, avui en dia, la darrera eina que tenen els consistoris per frenar l’incivisme. “Per a nosaltres, la pedagogia i l’educació són eines bàsiques, però si finalment ha d’haver-hi sanció, aquesta ha de ser exemplar”, opina l’alcalde de les Borges Blanques.
"Hem de fer campanyes molt àmplies, no focalitzades ni en un grup d'edat concret, ni en un grup cultural, ni social, d'abast ampli per a tota la ciutadania –afegeix l'alcaldessa de Tàrrega–, perquè quan veus la llista de les sancions que hem imposat, t'adones que hi ha més noms d'aquí que de fora", conclou.