DENISE BORRAZ: “Els actors som encara molt vulnerables”

Denise Borraz va començar fent els Pastorets i Don Juan Tenorio amb l’agrupació Toar de Lleida, però ara viu a Los Angeles i té un milió i mig de seguidors a TikTok. I, a més, l’actriu, de 26 anys, té una escola digital d’interpretació on s’han connectat més de 300 estudiants de tot el món.

Amb 17 anys vas anar a Broadway. Per què allà?

Les millors escoles d’actuació són a Londres o Nova York. I aquesta segona ciutat em tenia enamorada.

I després a Los Angeles. Insisteixo: per què? A Europa es fa cinema de qualitat!

Vaig créixer amb l’obsessió de Hollywood, ho reconec. I ara és quan aprecio el que es fa a casa nostra. De fet, ja estic buscant representant a Espanya.

Què és el més dur d’aquesta indústria?

Els artistes volem actuar, però malauradament és el que menys fem.

I què feu?

Participar en audicions, fer contactes, parlar amb productors i directors, treballar el business... És dur.

I a tot això s’hi afegeixen els abusos.

Aquest món està ancorat al passat. Els actors som vulnerables, es donen situacions que no passen en altres professions, com el contacte físic, i és fàcil que no es distingeixin els límits. A tot això hi afegim que al capdavant de la indústria sempre hi ha hagut homes que se n’aprofiten.

Tu també ho has patit?

Malauradament, sí. A Los Angeles és habitual que t’ofereixin papers a canvi d’una visita a casa del director o el productor. Quan t’hi negues, perds el paper.

Quan no actues, què fas?

Ara estic centrada en les xarxes.

Quin és el secret per tenir tants seguidors a les xarxes?

Desenganyem-nos, és fruit d’anys de treball. És un aprenentatge continu sobre continguts i audiència. Suposo que no tinc gaire competència.

Què hi ofereixes?

Reptes d’actuació. És un producte únic.

Són perilloses, les xarxes?

Són com els diners, amplifiquen el que tens. Si segueixes coses negatives, en tindràs més. A més, són molt falses. El que hi veus, tant al meu compte com als d’altres influencers, és sols la nostra cara perfecta. Però no és la realitat.

Què t’aporten a tu?

Hi puc promoure la meva feina. Estic gaudint d’aquest procés i de la comunitat que he creat. A les xarxes m’hi han trobat molts dels meus estudiants.

D’on són?

La majoria d’Europa i Estats Units. Molts són joves que no tenen oportunitat d’estudiar interpretació allà on viuen.

Una curiositat: com ensenyes a plorar en una interpretació?

L’objectiu mai és plorar. Els actors no interpreten emocions, sinó accions i intencions. S’ha de treballar per assolir la realitat emocional d’una situació. Si ens centrem en el resultat, les emocions seran falses.

Doncs com s’aconsegueix una emoció?

Substitueixes l’essència de l’escena per un esdeveniment o una persona real que provoqui emocions veritables.

I aleshores salten les llàgrimes.

Si arriben, bé. Si no, també.