EscriptorBaixava la polla d’aigua pel corriol de vora el riu, seguida per la seva descendència, quan va veure, a una cinquantena de metres, una llúdriga que s’atansava en sentit contrari.
Tot d’una, es va sentir amenaçada per la presència imposant del mustèlid i, com a reflex espontani, va fer cabòries sobre la seguretat de la llocada. “Juga-t’hi que aquesta camacurta bigotuda s’abraona sobre nosaltres i ens provoca alguna baixa”, va pensar mentre alentia la marxa de la comitiva per guanyar una mica de temps.
De seguida va tenir clar que la millor opció no era una fugida precipitada, sinó portar l’encontre al terreny del raonament i l’estratègia. “Una retirada pertorbada i caòtica és, a més d’una demostració de por i de feblesa, una oportunitat per a qualsevol caçador experimentat. Per contra, un acarament amb conversa és una ocasió per fer aflorar les temences i les contradiccions de l’enemic i, per tant, un signe d’intel·ligència i fortalesa d’esperit”.
Sigui com sigui, la primera a entrar en foc va ser la llúdriga. “Bon dia, senyora polla. Fent la passejadeta matinal amb la canalla? Veig que en porta una bona colla”, va dir mentre s’apartava a la vora del senderol perquè passés la corrua.
La polla va aprofitar l’ocasió per adreçar-se als pollets. “Veieu el que us venia explicant sobre la cortesia? Quan trobes un animal més petit al davant, és senyal de bona educació apartar-te per deixar-lo passar, com ha fet la senyora llúdriga. Au, vinga, nois, donem-li les gràcies abans de seguir el nostre camí”, va dir la polla. El cor gallinaci va regraciar a l’uníson, mentre la seva mare els indicava amb l’ala dreta que anessin passant i tancava el pas hàbilment a la interlocutora. “Ja ho veu, senyora llúdriga, com és d’important donar exemple a la jovenalla. Li agraeixo aquesta lliçó improvisada que ens ha brindat. Per cert, m’ha semblat veure anguiles riu avall. Em sembla que li agraden, no?”
La llúdriga, ingènua, va fer uns ulls com unes taronges. “De debò? És el meu esmorzar preferit!”, va dir. I la molt goluda va desaparèixer sense ni tan sols acomiadar-se. La pollada va reprendre la marxa, contra corrent, íntegra i assossegada.
