¿Està tothom capacitat per exercir el seu dret a vot? Reunit amb amics el passat cap de setmana, brollava aquesta qüestió davant dels imminents comicis municipals. No explicaré tot el que s’hi va dir per evitar potencials demandes, atès que el dret a vot és inalienable a qualsevol país democràtic del món, però us demano que feu amb mi un exercici de ciència-ficció a l’entorn d’una consideració passada de rosca, políticament i humanament incorrecta i, fins i tot, amb tints supremacistes.
I és que en una societat on els psicotècnics estan a l’ordre del dia, alguns dels reunits no entenien que votants ni votats no s’haguessin de sotmetre a la validació d’algun tipus d’examen. Certament, tant els uns com els altres posseeixen la clau del nostre destí, uns perquè decideixen a quines mans entreguen la susdita clau i els altres perquè l’empren per obrir i tancar les finestres d’una habitació amb tuf a resclosit. “No tothom hauria de poder votar”, sentenciava un. “Ni tothom hauria de poder ser votat”, replicava l’altre.
De fet, a ningú no li sorprèn que les persones que hauran de formar els nostres fills hagin de superar múltiples proves. Com tampoc les persones que hauran de tenir cura de la nostra salut i dels nostres propparents. O bé els qui hauran de vetllar pel manteniment de l’ordre públic. “Aleshores, ¿per què ens hauria de sorprendre que les persones tan sols poguessin votar o ser votades segons els seus resultats en un psicotècnic realitzat per a l’ocasió?”, preguntava el de més a la dreta.
“De la mateixa manera que a un piròman li és prohibit l’accés a qualsevol cos de bombers, a un imbècil se li hauria de prohibir l’accés a qualsevol urna”, argumentava l’últim d’arribar. Que quedi clar: parlàvem únicament d’imbècils, estúpids, desassenyats, desinformats, neofatxes globals... Hi haurà qui titlli aquesta proposta d’antidemocràtica, i no li faltarà pas raó, però també resulta raonable pensar que en un món amb més gent que persones, el pitjor que ens pot passar és que gent com Trump, Le Pen, Salvini o Abascal es creguin persones. Per tant, la meva conclusió després d’escoltar les malsanes dissertacions de la meva colla d’amics és que hi ha imbècils que el pròxim 28 de maig farien bé de quedar-se a casa tancats a pany i forrellat i llençar la clau (i el vot) pel forat del vàter. I a la meva taula n’hi havia uns quants... Però a la del costat també!
