SOCIETAT
Terres de Lleida 26/01/2022

El laberint de les autopistes elèctriques

Desenes de municipis de Lleida s’enfronten a macroprojectes energètics per transportar electricitat des de l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona

ALBERT GONZÁLEZ FARRAN
4 min
La capital del Segrià es veuria afectada per una autopista elèctrica propietat de Forestalia que està previst que s’aixequi  per connectar un parc fotovoltaic situat a Osca, concretament entre Fraga i Torrent de Cinca, amb Barcelona.

LleidaLa plana de Lleida s’enfronta a dos macroprojectes d’energia renovable produïda a l’Aragó per subministrar electricitat a l’àrea metropolitana de Barcelona que obligaran a aixecar línies d’alta tensió quilomètriques al llarg del territori. Els dos projectes, que el govern espanyol va posar en exposició pública entre novembre i desembre, estan impulsats per l’empresa aragonesa Forestalia amb un pressupost global de més de 350 milions d’euros.

Un dels projectes és un parc eòlic a Osca connectat amb una línia d’alta tensió que passaria per la Granja d’Escarp, Seròs, Maials, Llardecans, Torrebesses, la Granadella, Granyena de les Garrigues, el Soleràs, els Torms, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vinaixa i Tarrés, i on s’inclouen subestacions a l’Albi i Granyena. Un altre és un parc fotovoltaic, també a Osca (entre Fraga i Torrent de Cinca), que aixecaria una altra autopista elèctrica que passaria per Massalcoreig, Aitona, Soses, Torres de Segre, Sudanell, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Torregrossa, Juneda, les Borges Blanques, La Floresta, Arbeca, els Omellons, Maldà, Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla, amb subestacions a Vallbona de les Monges i Ciutadilla.

Aquests dos projectes, que se sumen a un altre d’anterior també projectat per Forestalia al Pallars Jussà (Isona, Tremp, Castell de Mur i Gavet de la Conca), són d’instal·lacions que superen els 50 megawatts, el llindar a partir del qual la seva competència és exclusivament estatal i lliure de les exigències que vulgui imposar la Generalitat.

En qualsevol cas, la gran majoria d’ajuntaments afectats, assessorats pel departament d’Acció Climàtica de la Generalitat i per la Diputació de Lleida, han reclamat al govern espanyol una pròrroga per preparar les al·legacions i presentar-les al febrer. Però no només això; en les seves peticions, els ajuntaments reclamen l’ús de les seves competències “en l’ordenació, gestió, execució, protecció del medi i disciplina urbanística”, basant-se en el decret llei de 2003 sobre ordenació local. És a dir, la majoria de consistoris volen vetar la iniciativa.

La Diputació de Lleida s’ha mobilitzat aquest cop per donar assessorament jurídic a tots 35 ajuntaments i quatre consells comarcals afectats perquè argumentin bé les seves al·legacions. El vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de l’ens provincial, Carles Gibert, que és també regidor de la Granadella (un dels municipis afectats), assegura que, a part dels consistoris, si s’hi sumen sindicats, associacions, entitats turístiques i grups veïnals “difícilment s’acabaran tirant endavant aquests projectes”. El mateix Gibert argumenta que les línies d’alta tensió “xoquen amb tots els models polítics i econòmics del país” i assegura que “s’ha demostrat que una oposició unida i contundent farà difícil que aquests projectes s’acabin aprovant”.

Llei del canvi climàtic

De moment, ja ha nascut una plataforma veïnal a Albatàrrec que ha aconseguit desenes d’adhesions poques setmanes després de la seva creació i que, si bé ara està en un període de reunions informatives, no descarta organitzar mobilitzacions en un futur molt proper. “Aquests macroprojectes poden complir la legalitat -denuncia la portaveu de la plataforma, Mercè Cortina-, però hi ha una clara falta de transparència, defectes de forma i una total manca de justícia democràtica”.

En aquest sentit, assegura que les infraestructures de Forestalia “no faran més que frenar el desenvolupament rural i acceleraran el despoblament dels nostres municipis” i, per això, reclama d’una vegada per totes obrir “un debat sobre el model energètic que volem i implementar una llei de transició energètica que s’adapti a les nostres necessitats”.

De fet, la plataforma considera demostrat que els municipis amb infraestructures d’aquest tipus solen beneficiar-se’n molt poc: “Només reben un 3,4% del que facturen a través d’impostos (fins i tot menys si no es compleixen els convenis), no genera llocs de treball directes i no han frenat mai el despoblament”.

La Generalitat va aprovar el 2017 la llei del canvi climàtic buscant que “el consum elèctric de Catalunya provingui de les fonts renovables en un 50% l’any 2030 i en un 100% l’any 2050”, i en el seu article 19 defensa una implementació de la llei que “afavoreixi l’autoconsum energètic” i “la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable”, però els experts critiquen que no s’ha fet res.

Segons el geòleg Sergi Saladié, “Catalunya està fent tard en una bona planificació territorial de la seva xarxa elèctrica que pugui fer front a projectes d’origen estatal com aquests de Forestalia”. En aquest sentit, Saladié defensa “un model de quilòmetre zero: es tracta que cadascú produeixi la seva pròpia energia o la pugui agafar de llocs propers”.

Salut i medi ambient

Les dues autopistes elèctriques, que Forestalia anomena infraestructures d’evacuació, són bàsicament línies de transport d’energia cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. Inclouen torres elèctriques de més de 30 metres d’alçada i 7 d’amplada. En qualsevol cas, la promotora assegura que garanteixen “una mínima afecció sobre el medi ambient i de la nul·la afecció en els residents de les zones properes”. “El tema de la salut no està prou estudiat -discrepa Mercè Cortina- i, en cas de dubte, imposem el criteri de la precaució”.

L’empresa insisteix que “en el disseny de qualsevol infraestructura es considera sempre l’opció més viable des dels punts de vista tècnic, ambiental, orogràfic, social i econòmic” i admet que en aquests casos es va tenir en compte el baix índex de població, “encara que hi ha molts altres factors com l’ús agrari i ramader, els regadius...”. Precisament això és una de les principals crítiques dels opositors. “Els promotors solen buscar zones despoblades precisament per trobar-se amb molt poca oposició”, argumenta el diputat Gibert.

stats