“Ets evitatiu”, m’etziba la psicòloga. I penso: au, vinga! Però no ho verbalitzo, perquè prefereixo evitar qualsevol conflicte amb ella. També opina que em serveixo de la mentida per estalviar-me enfrontaments indesitjats. “Això no és veritat!”, menteixo.
No es tracta de portar la contrària a la meva terapeuta de capçalera, però no em considero un mentider compulsiu. Simplement menteixo per facilitar-me la vida en ocasions puntuals. Ara bé, hi ha una sentència, de la qual he oblidat l’autoria deliberadament per tal d’apropiar-me-la, que diu així: “La veritat acaba on comença el dolor”. D’aquesta manera, mentir per no infligir patiment a altri (o a un mateix) es converteix en compassió (o autocompassió). Per cert, la meva psicòloga, a la qual he enviat aquestes línies abans de publicar-les, s’hi ha mostrat clarament en desacord. Hauré d’evitar-la durant uns dies...
Aquest pensament xoca diametralment amb el que exposa Roser Cabré-Verdiell en la seva exitosa AIOUA, novel·la íntima i colpidora sobre la necessitat de ser honestos amb el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur. De fet, hi apareixen personatges tan desconcertants com Frank, el gelater, líder d’una secta anomenada Franquesa Radical que aposta per la sinceritat absoluta aplicada a tots els àmbits de la vida. Doncs a la vida política, aquest tal Frank no s’hi podria pas dedicar, almenys a casa nostra.
I és que tot esdevé pura artificialitat, fins i tot la terra que trepitgem. Segons dades de Greenpeace, el 96% dels cultius transgènics que hi ha a la UE se situen a Espanya. Així doncs, com en pot néixer cap veritat d’aquesta terra? I si la terra menteix, què en podem esperar de la classe política? I dels mitjans de comunicació? Per no parlar dels bancs... Tanmateix, sempre he pensat que elaborar mentides és sinònim d’agudesa mental, capacitat d’inventiva i creativitat. Per tant, potser els més burros són els que diuen la veritat, no?
“Menteixo perquè crec que és l’única manera possible d’aconseguir el que vull”, li confesso a la psicòloga, que em talla amb una pregunta: “I si resulta que també pots obtenir el que vols mitjançant la veritat?” Sembla mentida les coses que estic aprenent a teràpia, sembla mentida...
