PeriodistaHeu fet l’exercici de preguntar als petits de casa noms de científiques? Una desena de famílies ho hem fet. En alguns casos, no se’ls acut ningú, tret de la mestra, que sovint veuen fent experiments. En d’altres mencionen Marie Curie; excepcionalment, Ada Lovelace, i, gràcies a Disney, Katherine Johnson. I a vosaltres mateixos, quantes dones us venen al cap si penseu en l’actualitat que gravita al voltant de la pandèmia? Vinga, comencem per Magda Campins, cap d’epidemiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Un, dos, tres... responda otra vez.
Se’ns esgoten aviat els noms no pas perquè no hi hagi investigadores que viuen abocades a buscar un remei per a la malaltia causada pel covid-19 i frenar-ne el contagi, sinó per la seva invisibilització. Aquests dies en parlem gràcies a la campanya #NoMoreMatildas, que reivindica la necessitat d’ampliar la presència de les dones científiques als llibres de text i despertar vocacions. I més que se’n parlarà properament, amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, l’11 de febrer.
Prou que ho sap Beatriz Mothe Pujadas (Lleida, 1977), metge i investigadora de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i a l’IrsiCaixa. A banda de les seves àvies, no va tenir referents femenins, i troba a faltar aquesta perspectiva inoculada des de l’escola. “Cal que ens vegin, que les dones també podem ser metges i fer recerca”. Mothe va guanyar el premi a la millor tesi sobre malalties infeccioses el 2012, va ser distingida amb la Medalla de la Paeria de Lleida al mèrit científic el 2017 i amb el premi a la investigadora jove de l’Institut Català de la Salut el 2018. Ella no ha patit discriminació de gènere al llarg de la seva trajectòria i ha tingut la sort de disposar de bons mentors que l’han deixat fer. “En el camp de la biomedicina, motivat per la curiositat, ja és molt important que et donin corda i et deixin créixer”.
Però el sistema obliga les investigadores a nedar amb el vent en contra a partir dels 35-40 anys, amb una clara manca de polítiques de conciliació en un món en què la vàlua científica es mesura a través del nombre de publicacions. La dona continua assumint una gran part dels rols familiars i això, com en tants altres sectors, ho condiciona tot. Mare d’una nena de dos anys i mig, la Beatriz destaca els resultats d’un informe recent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya que evidencien les tisores de gènere que hi ha als centres de recerca biomèdica catalans: les dones són clarament majoria al laboratori, però van disminuint dràsticament a mesura que s’escala cap als llocs de responsabilitat. Per a ells continua sent més fàcil renunciar a l’altra vida per centrar-se en la professional.
I els mitjans, què hi fem? Les investigadores no superen el 20% de les fonts citades. “Costa molt sortir del perfil masculí sènior de 50-60 anys, si es busquen caps de grup”, segons Mothe. “Caldria fomentar la visibilitat de perfils més júniors”, opina. Ella fa uns quants mesos que encapçala un projecte de recerca de la vacuna que a tots ens fa anar de corcoll i ha sortit als mitjans, de puntetes, un parell de vegades. Per contra, cada dia són homes els que parlen del covid. I, és clar, fins i tot la canalla coneix Oriol Mitjà. On són les científiques?
