1-O: una jornada procliu a les notícies falses

El referèndum va estar acompanyat de nombroses 'fake news' als mitjans de comunicació

El referèndum va estar acompanyat de nombroses ‘fake news’ als mitjans de comunicació. Gent votant al carrer sense identificar-se o fent-ho més d’una vegada o voluntaris que duien urnes ja plenes de vots són alguns dels casos d’informacions que es van publicar sense contrastar. Ni tan sols fer-ho era garantia: el govern espanyol va arribar a donar dades falses als periodistes

Els ‘bots’ russos

Pocs dies abans de l’1-O, 'El País' va publicar un article titulat “La maquinària d’ingerències russa penetra en la crisi catalana”. Tant el rotatiu com el govern espanyol van mantenir la teoria que una legió de 'bots' van actuar per donar suport a l’independentisme abans del referèndum. Una informació que un informe d’experts presentat pel Parlament britànic va acabar desmentint.

Els 431 policies ferits

Després de les càrregues policials que van causar 1.066 ferits -segons el recompte definitiu de la Generalitat-, el ministeri de l’Interior va posar en dubte la xifra i va assegurar que hi havia 431 agents de policia i guàrdies civils que també havien estat víctimes. Una xifra que el mateix executiu va contradir sis mesos després, en respondre a una pregunta de Bildu al Senat. La Moncloa va rebaixar llavors les víctimes a 111 membres dels cossos de seguretat “contusionats”, dels quals només 10 van ser baixa.

Votar al mig del carrer

Una de les imatges que més van utilitzar els mitjans espanyols per reduir el referèndum a una tupinada va ser la de gent votant massivament al carrer sense identificar-se. No especificaven la font que havia proporcionat les imatges ni el lloc on s’havien gravat. L’ARA ha parlat amb un dels voluntaris, que revela que es va tractar d’una votació simbòlica a l’Escola Ramon i Cajal del barri de Sant Andreu. La Policia Nacional havia rebentat totes les portes a la recerca d’urnes de la Fundació Trinijove, que és molt a la vora, i l’AMPA de l’Escola Ramon i Cajal, conscient que podrien ser els següents, va decidir treure-les al pati per evitar destrosses. “Volíem que la gent es fes fotos de record”, explica l’apoderat. El vídeo el va fer públic José Antonio Rodríguez, president de les Noves Generacions del PP de Cabra (Còrdova). “L’hi devia passar algun policia de paisà”, diu.

Urna plena de vots

Una altra de les imatges que els mitjans van utilitzar per afirmar que la votació estava preparada per al sí és la d’una dona a qui, abans d’obrir els col·legis, li queia una urna plena de paperetes a l’Escola Industrial de Barcelona. “Totes les bosses que es preparaven contenien les paperetes dins l’urna”, diu un dels implicats.

Dipositar la papereta més d’un cop

La decisió del Govern d’activar el cens universal per facilitar que tothom pogués votar on fos va fer que alguns ciutadans contraris al referèndum, fins i tot un periodista de La Sexta, difonguessin imatges votant en més d’un col·legi. Una opció que era possible si el sistema estava bloquejat pels atacs informàtics i es feia de manera manual. Amb tot, un cop els coordinadors locals van lliurar al Govern les actes de les votacions, l’executiu va comprovar un per un els DNI en el sistema informàtic per assegurar que ningú votava més d’una vegada. Això explica que els resultats no es fessin públics fins el 6-O.

La noia amb els dits trencats

Marta Torrecillas es va convertir en la imatge de la repressió quan es va difondre un vídeo en què diversos agents l’arrossegaven violentament a l’IES Pau Claris. Ella va dir que li havien trencat els dits, però després la radiografia va revelar que en realitat tenia una capsulitis, una lesió més lleu. D’altra banda, la premsa internacional va advertir de la circulació d’algunes imatges falses de víctimes de la policia.

Etiquetes

Més continguts de