Decisions al límit a Palau enmig del so dels helicòpters

Dotze hores de reunions en què es va decidir no aturar la votació i es van exigir responsabilitats a Madrid

Passen pocs minuts de les nou del matí. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aprofita un túnel per canviar de vehicle i despistar els helicòpters de la Guàrdia Civil que el segueixen. De la comitiva de quatre cotxes, dos es dirigeixen a Cornellà del Terri, on acaba votant el president, i els altres posen rumb al seu domicili a Sant Julià de Ramis. La policia escull seguir la segona expedició de vehicles, però el que no sap és que el president ja no hi és: abans de les onze del matí aconsegueix dipositar la papereta del dins una urna. És el primer cop sobre la taula de Puigdemont l’1 d’octubre. "De seguida vam adonar-nos que un dels objectius [de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil] era evitar que Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el vicepresident, Oriol Junqueras, votessin”, remarquen un any després a l’ARA fonts de l’entorn del llavors president, ara exiliat a Waterloo.

De fet, Junqueras tampoc va poder votar al col·legi que tenia assignat a Sant Vicenç dels Horts. Els responsables d’obrir-lo es van trobar a primera hora del matí amb el pany precintat amb silicona. Va desplaçar-se a l’escola més pròxima, però tampoc hi va poder votar: les cues eren molt llargues i el rumor d’una eventual intervenció policial cada cop era més consistent. La situació recomanava buscar una alternativa i finalment va anar a un altre col·legi electoral, aquest cop acompanyat pels bombers i enmig de crits de suport.

Els obstacles, amb tot, no van ser cap sorpresa. Davant l’opció que la policia tanqués una bona part dels llocs de votació, la vigília de l’1-O es va prendre una decisió clau perquè més de dos milions de persones votessin: el cens universal. El Govern es va treure l’as de la màniga en una compareixença a primera hora del matí del conseller de la Presidència, Jordi Turull, avui empresonat. Tothom podria votar on volgués.

Reunió a Palau del nucli dur

Els consellers i els principals responsables polítics de la votació -també d’entitats i dirigents de JxSí- van arribar a migdia al Palau de la Generalitat, on els motors dels helicòpters de la policia estatal es van convertir en el so de fons permanent de la jornada. En aquell moment els mòbils ja treien fum amb les imatges de les càrregues policials: cops de porra, empentes i ferits a les portes dels col·legis. L’executiu preveia l’actuació de la policia, però no la violència que va exercir. Com va explicar davant el jutge al febrer -al març es va exiliar- la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va proposar suspendre el referèndum el migdia de l’1-O veient les càrregues i la falta de garanties. Però Puigdemont s’hi va negar en rodó.

Un dels que estava més afectat aquell dia, amb tot, era el conseller d’Interior, Joaquim Forn -empresonat des del 2 de novembre-. Segons relaten fonts presents a Palau, va intentar contactar “insistentment” amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, però no ho va aconseguir fins a la tarda. “Recordo el conseller en un racó del Pati dels Tarongers parlant per telèfon tens i gesticulant molt. Va ser una conversa pujada de to”, afirma un alt càrrec de Palau. Segons altres fonts, Forn també va contactar amb la família del veí de Lleida que va patir un atac de cor durant les càrregues policials.

A banda del Govern i les entitats sobiranistes, la CUP també va ser present a Palau. De fet, va participar en una reunió -de les moltes que hi va haver aquell dia- en què es va consensuar que calia una aturada de país. Segons fonts presents en aquella trobada, fins i tot es va plantejar convocar-la sense tenir garantit el suport dels grans sindicats. Però ràpidament es va mobilitzar la Taula per la Democràcia, on a més de CCOO i UGT hi havia entitats i associacions sobiranistes, perquè encapçalessin la reacció cívica a la violència. A les 20 h es van reunir a la seu de Comissions de Barcelona i poc després ja havien convocat una aturada de país -coincidint amb la vaga general convocada per CGT, Cos i Intersindical- que va donar lloc a la multitudinària mobilització del 3 d’octubre. “Quanta gent ha votat?”, preguntaven alguns dels portaveus que van ser en aquella reunió, interessats en la participació de l’1-O.

Tensió pel discurs del president

Ja a la tarda creixien els contactes per decidir quina resposta donaria el Govern a l’1-O un cop es tanquessin els col·legis. La intensitat de la violència policial s’havia diluït a partir de migdia: el síndic Rafel Ribó va assegurar que tot va ser per una trucada des de les cancelleries europees a la Moncloa, malgrat que no s’ha arribat a confirmar mai. Segons fonts coneixedores de les trobades que hi va haver a Palau, no es va dubtar a donar validesa al referèndum. “La gent havia aguantat, el missatge havia de ser de resistència”. Però sí que hi va haver diferències sobre el contingut de la declaració institucional del vespre. Al documental Els dies clau, emès per TV3, es veu un d’aquests moments quan, des del Pati dels Tarongers, Jordi Cuixart i Junqueras conversaven sobre el discurs de Puigdemont. “Ell dirà que [la declaració d’independència] serà en el termini de set dies”, li comentava el president d’Òmnium al d’Esquerra. “La CUP es posarà com una moto”, afegia Cuixart tot seguit, quan Junqueras afirmava que l’acord era dir “els pròxims dies”. De fet, és la fórmula que va utilitzar Puigdemont en la declaració de les 22 h.

Al líder d’ERC no li agradava que s’anessin reobrint debats ja tancats. “No vull tornar-ho a discutir. Ara hem estat mitja hora discutint si constituïm un estat independent, si ens declarem estat independent o si constituïm una república independent”, lamentava sobre les converses amb el PDECat i la CUP.

En la compareixença, Puigdemont va dir que els catalans s’havien “guanyat el dret de tenir un estat independent que es constitueixi en forma de república”, i que “les institucions tenen el deure de respectar i implementar el que avui han decidit els seus ciutadans”. Ara bé, d’acord amb les fonts consultades, ja planava la idea de declarar la independència i suspendre-la immediatament per donar espai a una mediació que no va arribar mai. Això es decidirà en altres debats, en dies diferents, però amb el mateix soroll d’helicòpter sobrevolant el Palau de la Generalitat.

Més continguts de