FETS D’OCTUBRE

20-S: els primers detinguts del Procés

L’Estat va aprofitar la mobilització per bastir la querella per sedició contra Sànchez i Cuixart
Milers de ciutadans van concentrar-se davant la seu del departament d’Economia durant tot el 20 de setembre de l’any passat per protestar contra l’operatiu policial contra l’1-O. / ALEJANDRO GARCÍA / EFE

Un abans i un després, un punt d’inflexió en el Procés. El 20 de setembre del 2017, avui fa un any, va suposar el primer tast de la repressió de l’Estat i la primera demostració de la capacitat de resposta de l’independentisme. Des de feia setmanes, el govern espanyol havia escollit la via penal per frenar el referèndum de l’1 d’octubre, a diferència del 9-N o fins i tot de les consultes municipals que van començar el 2009 a Arenys de Munt. La investigació que havia obert el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona pel cas Santi Vidal es va convertir en l’eina estatal per frenar tots els preparatius de l’1 d’octubre. I tot va esclatar el 20 de setembre.

A primera hora del matí, agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van entrar a diferents departaments de la Generalitat per desmantellar qualsevol infraestructura preparada per al referèndum. En total, van fer 41 escorcolls i van detenir 15 alts càrrecs, entre els quals hi havia el llavors secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, i també el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, dos dels cervells de l’1-O. Però aquell macrooperatiu policial no va quedar sense resposta. L’independentisme va sortir al carrer per rebutjar l’actuació policial, però, sobretot, per avisar que estaven disposats a defensar el referèndum fins al final. Milers de ciutadans es van passar hores i hores davant la seu de la conselleria d’Economia.

“En aquesta mobilització és quan l’Estat veu que perd el control de la situació i d’aquí se’n deriva la seva contundència”, explica el professor de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ivan Serrano. Una contundència que pocs dies després es va traduir en una querella per sedició del llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, contra els líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart -empresonats des de fa 11 mesos-. Per al catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tamarit, la mesura és “desproporcionada i abusiva, i demostra la gran feblesa de l’Estat” per frenar el moviment independentista per la via del “diàleg”. De fet, considera que per aquella mobilització no es pot imputar un delicte de sedició ni tampoc “atribuir la responsabilitat” a dues persones que “van intentar desconvocar” la concentració. “Si no és possible individualitzar la responsabilitat, es demostra que la via penal no és l’adequada”, defensa.

L’operatiu policial del 20-S va deixar entreveure que la resposta de l’Estat per frenar l’1-O seria molt diferent a la del 9-N. I ho va evidenciar la resposta de la fiscalia davant dels fets del 20-S i, després, amb la declaració d’independència del 27 d’octubre, d’on deriva la querella per rebel·lió. “La fiscalia va tenir una reacció dubitativa el 9-N”, explica el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós. L’Estat va utilitzar la via penal a partir del 2015 per perseguir els impulsors del 9-N.

Intent d’entrar a la seu de la CUP

Però l’operatiu policial no va acabar a les seus dels departaments de la Generalitat, ni tampoc a la nau de Bigues i Riells -on es van confiscar milers de paperetes i material per al referèndum-, sinó que a mig matí desenes d’agents de la Policia Nacional van rodejar la seu de la CUP. Segons un informe de la Brigada d’Informació, la policia va vigilar l’edifici hores abans d’envoltar-lo i van requisar cartells de l’1-O en un dels cotxes aparcats prop de la seu. Centenars de persones es van concentrar davant l’edifici del carrer Casp i cap dels agents va aconseguir posar els peus dins la seu perquè l’ordre judicial no va arribar. “L’Estat està disposat a apujar el to, en detriment de la qualitat democràtica”, lamenta Serrano, que assegura que “ha erosionat el garantisme de l’estat de dret”.

El 20-S va ser la culminació de l’escalada d’escorcolls que la policia espanyola havia començat a principis de setembre i el punt d’inflexió en la repressió. Malgrat tot, l’independentisme no va frenar. El referèndum es va fer, i la resposta judicial va pujar de to.

Un operatiu que arrenca al jutjat número 13

El macrooperatiu policial del 20-S neix d’una ordre judicial del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona -que inicialment investigava el cas de l’exjutge Santi Vidal i que recentment ha admès que arran d’aquesta causa també indagava sobre els preparatius del referèndum-. El jutge que instrueix aquesta causa no ha fet públic quantes persones estan investigades. Els delictes que se’ls imputa van des de desobediència fins a rebel·lió, tot i que no especifica quin s’imputa per cada cas. Aquest estiu, el magistrat també va incloure el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, en aquesta causa i ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de decidir si assumeix la seva investigació, juntament amb la dels diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, per la seva condició de parlamentaris.

Govern, entitats i partits recordaran avui el 20-S

Concentració a Economia

L’ANC i Òmnium han convocat una concentració avui a les 19.30 h davant la conselleria d’Economia amb el lema “No ens aturarem” per homenatjar el llavors líder de l’Assemblea, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Hi participaran el president de la Generalitat, Quim Torra, i tots els consellers, excepte el d’Interior, Miquel Buch, que controlarà l’operatiu de seguretat des del centre d’operacions. També hi serà el president del Parlament, Roger Torrent.

Actes a la seu de la CUP

“Obrim la seu, ocupem els carrers”. Amb aquest lema, la CUP ha organitzat una sèrie d’actes a la seva seu. A les 16 h projectarà un documental sobre el 20-S i a les 17.30h prepararà una taula rodona amb l’exdiputat de la CUP David Fernàndez; el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, i el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, entre d’altres. Entre aquests dos actes hi haurà actuacions musicals.

Més continguts de