L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Incendis, hi ha solucions'

Ahir vam entrevistar al geògraf Martí Boada, un dels mediambientalistes més importants que ha donat aquest país. Parlàvem, esclar, del foc del Bages, que gràcies a la feina dels bombers i voluntaris ja s’ha donat per estabilitzat, després, això sí, d’haver cremat cases en tres urbanitzacions.

Afortunadament, ningú no ha pres mal, però la imatge d’un bosc calcinat amb cases al mig, algunes de cremades, és desoladora, perquè ens remet directament al naixement com a bolets d’aquestes urbanitzacions, fa 50 o 60 anys, sovint de manera descontrolada, a vegades il·legal, que arrosseguen problemes de serveis i de seguretat.

Doncs bé, ahir en Martí Boada va ajudar-nos a posar en ordre els nostres pensaments davant la sequera, la calor i els incendis d’aquest estiu. Primer: el fenomen és global, molt seriós, no té precedents històrics i demana reduir tant com sigui possible l'emissió de gasos d’efecte hivernacle, que no es veuen ni fan pudor, però estan alterant el clima. I com que el fenomen és global, és tot el planeta que hauria d’anar cap a la solució. Segon: Si la sequera va augmentant, no podem fer que plogui, però podem prendre-li al foc el combustible que necessita per cremar. Com? Reduint la superfície boscosa, tornant a l’agricultura i a la ramaderia i a l’explotació ordenada de la fusta. Mirin com ho explica:

“Doncs aquests incendis són difícils de controlar, però, esclar, els boscos han augmentat, han passat en alguns punts de Catalunya de tenir uns 2.000 arbres per hectàrea a tenir-ne més de 20.000. És com si a casa tinguéssim 20 tests i de cop en tinguéssim 200. A Catalunya el bosc es va expandint. Ha d'haver-hi planificació sostenible, ben feta. Aquest mite de la intocabilitat de l’arbre és una cosa nova. S’ha de gestionar bé. Acabarem tenint un país polvorí”.

Boada va acabar citant el pare de l’ecologia catalana i internacional, Ramon Margalef, mort el 2004, que deia que calia arribar a un consens entre els que no volen tocar ni un arbre i el que només hi veuen metres cúbics de fusta. 

Nosaltres afegirem que els incendis i temperatures d’aquest estiu a tot Europa (en aquest mapa de la península Ibèrica, cada taca vermella és un incendi) haurien de desencadenar una pressió ciutadana per anar més ràpid en els canvis de model econòmic i de societat si no volem passar-nos els estius apagant focs, quan sabem que tenim recursos per evitar-los.

Bon dia.