L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Felipe, aquí l'únic que s'han extingit són els dinosaures'

La setmana feinera que acaba avui ens ha portat el català al Congrés i el primer intent seriós (i encara no acabat) perquè es parli a Europa. I totes dues han estat bones notícies. 

Però també ens ha portat la punyalada de Felipe González i Alfonso Guerra a Pedro Sánchez a causa de la possibilitat d’una amnistia per a centenars de responsables del Procés, barrejada amb el masclisme caspós i el supremacisme tocant el delicte d’odi contra els catalans de Guerra. (No gaire menys caspós que la Federació Espanyola de Futbol amb les futbolistes campiones del món). I aquesta frase de profund menyspreu de Felipe González: “No hem de cedir al xantatge de minories en extinció”.

Felipe, els catalans no som cap minoria en el sentit despectiu amb què vostè ens menysprea. I pensi que els grans canvis sempre els comencen els que no són majoria. Com les jugadores de la selecció espanyola de futbol, campiones del món. 

Mentrestant, què està passant realment, en relació amb l’amnistia? Junqueras va dir que ja està pactada, però tothom sap que el partit que pot decidir el govern de Pedro Sánchez és Junts. I Junts diu que amb el PSOE tot just estan pintant les ratlles del camp de joc. Per això em sembla pertinent la pregunta que es fa avui un dels presos polítics, Carles Mundó“Sánchez negocia o guanya temps?” El que els deia: adormir la pilota i arribar al final del temps per a la investidura per exigir el vot amb presses i perquè ve l’extrema dreta. La setmana que ve el PSOE i Junts tenen una finestra d’oportunitat per avançar: tots els focus estaran posats en Feijóo i la seva investidura fallida (si no hi ha trànsfugues socialistes), que arrencarà simbòlicament en la manifestació nacionalista de diumenge a Madrid.

També aquesta setmana hem xifrat en 22.000 milions el que paguem els catalans i no ens retorna en forma de Sanitat, Educació i Benestar Social en general. I mantinc la pregunta: i ara què? Esperem que l’any que ve siguin 23.000 milions o ens arremanguem?

Perquè mirin aquest breu reportatge que publiquem avui, firmat per Marta Rodríguez Carrera.

Per fer el trajecte Barcelona-Martorell en Rodalies (uns 35 quilòmetres), dues hores i trenta minuts. Dues hores i mitja per fer 35 quilòmetres. Avaries i retards es normalitzen a Rodalies fins a doblar el temps dels trajectes.

I el més fort és que aquest tipus d’incidències ja es consideren normals. Això és un atac directe al benestar, a la salut de la gent i a la productivitat de les empreses.

I si parlem de la setmana, acabem amb aquestes imatges de l'homenatge que ahir un grup d’amics vam oferir a l'historiador Joan B. Culla, que va reunir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els presidents Pujol, Montilla i Mas, a més del ministre d'Universitats Subirats i un munt d’amics. No va ser, esclar, la circumstància en què hauríem volgut homenatjar-lo, però aquest acte de reconeixement ens va permetre dir-li que l’estimem de manera càlida i sentida. I ens va permetre sentir-li dir això:

Gràcies, professor. I bon cap de setmana.