SALUT
Microsites  /  Vintage 01/12/2019

L’edat, pel que sembla, sí que és a la teva ment

Emily Laber Warren / The New York Times
4 min
L’edat,  pel que sembla,  sí que és a la teva ment

No fa gaire temps, Stephanie Heller, una agent immobiliària de Nova Jersey, va sortir del gimnàs després de fer exercici i a l’aparcament va veure una dona que batallava per ajupir-se. “No sé si li va caure alguna cosa i havia de recollir-la o si tenia descordada una sabata”, diu Heller, que es va ajupir per ajudar-la. La dona va culpar la seva edat de la seva incapacitat, i va explicar que tenia 70 anys. Però Heller en tenia 71.

“A aquesta dona li pesaven tots i cadascun dels seus anys -recorda-. Jo no deixo que l’edat m’aturi. Crec que és un estat mental, en realitat”.

Tots tenim una edat cronològica, que és la quantitat d’anys que celebrem. Però algunes persones de 50, 60 o 70 anys es veuen i se senten joves, mentre que unes altres no. Els investigadors poden mesurar aquestes diferències analitzant els biomarcadors relacionats amb l’edat: aspectes com l’elasticitat de la pell, la pressió arterial o la capacitat pulmonar. Les persones amb un estil i condicions de vida saludables, a més d’una herència genètica afortunada, solen obtenir la puntuació de “més joves” en aquestes avaluacions, i es diu que tenen una edat biològica més baixa.

Però hi ha una manera molt més senzilla de determinar com estan les persones. Se’n diu edat subjectiva.

Quan els investigadors pregunten: “De quina edat et sents la major part del temps?”, la resposta sol reflectir l’estat de salut física i mental de les persones.

“Aquesta senzilla pregunta sembla que és especialment poderosa”, comenta Antonio Terracciano, professor de geriatria a la Facultat de Medicina de la Universitat Estatal de Florida a Tallahassee.

Els científics estan descobrint que les persones que se senten més joves que la seva edat cronològica en general estan més sanes i són psicològicament més resilients que les que se senten més grans, obtenen millors resultats en tasques relacionades amb la memòria i tenen menys riscos de presentar un deteriorament cognitiu.

En un estudi publicat el 2018, un equip d’investigadors sud-coreans va examinar el cervell de 68 adults grans saludables i va descobrir que els que se sentien més joves tenien una matèria grisa més gruixuda i havien patit menys deteriorament relacionat amb l’edat. Per contra, les persones que se senten més grans que la seva edat cronològica tenen un risc més elevat de ser hospitalitzades, de patir demència senil i de morir.

“Hem descobert moltíssimes associacions predictives”, afirma Yannick Stephan, professor associat de salut i psicologia de l’envelliment a la Universitat de Montpeller, a França, i que ha dirigit recerques sobre l’edat subjectiva.

Si tens més de 40 anys, és probable que et sentis més jove que el que suggereix el teu carnet de conduir. Segons Stephan, això passa amb aproximadament el 80% de les persones. Un petit percentatge de la població (menys del 10%) se sent més gran. La discrepància entre l’edat que senten que tenen i la que tenen en realitat augmenta amb els anys, segons Terracciano. Als 50, les persones poden sentir que tenen uns cinc anys menys, és a dir, que són un 10% més joves, però quan compleixen 70 anys podrien sentir que tenen una edat un 15% o 20% inferior.

La major part de la recerca sobre l’edat subjectiva està basada en associacions entre l’edat que les persones consideren que tenen i el seu estat de salut, així que no és possible determinar un causa i efecte. Per exemple, no queda clar si sentir-se jove ajuda les persones a mantenir-se saludables o si els que ja tenen una vida saludable tendeixen a sentir-se més joves.

Què provoca que l’edat subjectiva tingui un efecte tan poderós? Stephan creu que les persones tenen informació intuïtiva sobre les seves capacitats físiques, la seva agudesa mental i la seva estabilitat emocional, la qual cosa queda sintetitzada en un nombre significatiu.

No obstant això, els crítics asseguren que, per a moltes persones, l’edat subjectiva només reflecteix les obsessions culturals amb la joventut. David Weiss, psicòleg del desenvolupament de la Universitat de Leipzig, assegura que la gent desenvolupa una identitat de menys edat per eliminar els estereotips de fragilitat i senilitat. Weiss comenta: “Si la vellesa no tingués un valor negatiu, no hi hauria necessitat de dir que et sents més jove”.

Els experts coincideixen, al marge de la postura que tinguin sobre l’edat subjectiva, que tothom envelleix de manera diferent i que les persones hi tenen un cert control. Els hàbits saludables -com menjar bé i fer exercici- poden mantenir a ratlla la deterioració relacionada amb l’edat. Igual d’important és mantenir una actitud positiva. Els prejudicis interioritzats sobre l’envelliment poden empitjorar no només la perspectiva de les persones sinó també la seva salut. Així que els investigadors promouen que la gent reconegui no només les pèrdues associades amb l’envelliment, sinó també els guanys, que són significatius.

A mesura que envellim tendim a ser més feliços i a estar més satisfets, diu Tracey Gendron -gerontòloga de la Universitat Commonwealth de Virgínia-, que qüestiona la noció d’edat subjectiva. El 2017 Gendron va publicar un article que suggereix que l’estudi de l’edat subjectiva pot ser inherentment poc ètic. “Hem de qüestionar-nos si preguntant l’edat que la gent sent que té en realitat estem promovent la idea tradicional que l’envelliment és un declivi -diu-. L’edat avançada és un moment realment bo. La gent es diverteix més i està en pau amb el que és. M’encantaria que tots diguessin la seva edat cada any i que la celebressin”.

stats