L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La pregunta del nen de P4'

Fixin-se quina manera més gràfica d’acabar la setmana: dilluns constatàvem que l’11-S havia estat un èxit multitudinari, un any més. Una manifestació d’ofici i amb ofici, menys passional, més cerebral que altres vegades, però un èxit. Un èxit a l’espera de concretar. Això per un cantó. I avui, divendres, hem de comentar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja els recursos de Mas, Ortega i Rigau i que sembla que res els salvarà de seure a la banqueta pel 9-N. Gràfic: la gent i la justícia en un pols que tot just acaba de començar.

Diu el TSJC que la causa no és política, que veuen indicis de desobediència de Mas, Rigau i Ortega al Tribunal Constitucional per haver continuat el procés de participació desoint les instruccions de parar-lo. És possible que si tu poses en una màquina de fer justícia les lleis de l’estat i el cas del 9-N, en surti un processament i potser, també, un veredicte de culpabilitat. En certa forma, Mas ja ho deia aquell diumenge al matí a la Fiscalia: “Si volen trobar un responsable, aquí el tenen. El responsable sóc jo i el meu govern”. Però d’aquí a dir que la causa no és política hi ha un món. La Fiscalia de Catalunya no volia acusar. El fiscal general de l’Estat va acabar dimitint. El 9-N va ser el dia que l’Estat no es va atrevir a actuar a Catalunya i tota la frustració acumulada va esclatar després. Va esclatar després amb la reforma exprés del Tribunal Constitucional, que li dona unes insòlites atribucions sancionadores. Diu el TSJC que ha de protegir el TC i el seu “principi d’autoritat entès [...] com la dignitat que ha d’acompanyar l’exercici legítim de la funció pública”. El TC vetllaria millor per la seva dignitat si no es deixés utilitzar per l’executiu del PP i no tingués un president que era militant del PP i va ocultar-ho. De fet, el TC ja fa anys que arrossega el seu prestigi, especialment durant la llarga elaboració de la sentència de l’Estatut per part d’un Tribunal de composició caducada i esbiaixada.

El TSJC considera que cal continuar processant Mas, Ortega i Rigau perquè “no hi ha supòsits anàlegs en la jurisprudència del nostre país ni en la dels països del nostre entorn” d’un desacatament al TC com el del 9-N. Té raó. No hi ha precedents a Europa de 2,3 milions de persones participant en un acte com el del 9-N. A Europa es fan creus de com el govern espanyol agreuja la situació, encara que no ho diuen perquè les empentes que es claven entre estats no són aquestes.

Així acaba la setmana. Bé, acaba així, i amb Rajoy callat davant el clamor perquè Rita Barberà deixi l’escó de senadora darrere el qual es protegeix. Barberà ens vol fer creure que 20 regidors i 30 càrrecs de confiança del grup municipal del PP a València canvien una transferència de mil euros per dos bitllets de cinc-cents en negre i ella no en sabia res. Rajoy calla i Cospedal defensa Barberà, perquè Camps i Barberà van ajudar Rajoy i Cospedal a mantenir el lideratge del partit en el crispat congrés del PP de València del 2008. Això, al PP; al PSOE veuen com el fiscal demana anys de presó i inhabilitació per a Griñán i Chaves per haver repartit 855 milions d’euros dels ERO durant nou anys, sense control. Eren diners per ajudar empreses en crisi.

Em diuen que un nen que tot just aquest any comença P4, en acabar la manifestació de l’11-S va preguntar als seus pares: “Què, hem guanyat?” No encara, però tenim sobrats motius per continuar el partit.