Crònica 25/01/2012

Ricard Vinyes: "El judici vol preservar la imatge de dignitat dels franquistes"

Procés "El judici té dimensions polítiques" Buit ètic "L'estat espanyol ha creat un model d'impunitat equiparant les víctimes de la guerra i la dictadura"

Guillem Genovès
3 min
Ricard Vinyes ha escrit llibres sobre els crims del franquisme, com ara les presons femenines i el robatori de 30.000 nens.

Ricard Vinyes (Barcelona, 1952) és historiador i professor per la UB des del 1977. És autor de diversos llibres d'història, entre els quals hi ha Irredentas , l'obra sobre les presons femenines de la dictadura que el mateix jutge Garzón va utilitzar per documentar-se en la instrucció del cas dels crims del franquisme.

¿El judici a Baltasar Garzón és procedimental o polític?

El judici té dimensions polítiques, i de fet la investigació policial sobre el franquisme que Garzón va iniciar també tenia un rerefons polític, moral i social, en la mesura que el simple fet de voler investigar el franquisme ja determinava que aquest era un crim. Per tant, la investigació de Garzón pretenia trencar el model d'impunitat que ha creat l'Estat des del 1977.

En què consisteix aquest model d'impunitat?

La impunitat és una expressió vinculada a les conseqüències jurídiques que tenen (o no tenen) els crims comesos. La primera lluita contra la impunitat va ser els judicis de Nuremberg, i el concepte va agafar popularitat amb els judicis a les dictadures xilena i argentina. A l'estat espanyol, però, s'ha creat un model d'impunitat a partir d'equiparar tot tipus de víctimes, tant de la guerra com de la dictadura.

Qui ha volgut blindar aquesta pàgina de la història?

L'administració política de l'Estat. Mai no va ser un propòsit del PSOE generar una política de memòria i investigar els crims de la dictadura. De fet, el govern de Felipe González no només no va lluitar contra la impunitat, sinó que la va consolidar posant al mateix nivell tots els morts durant la guerra i la dictadura. I la llei de la memòria històrica no només no trenca aquesta impunitat, sinó que la consolida.

¿La lluita contra la impunitat què reclama?

La lluita contra la impunitat no exigeix judicis contra els que van participar en el franquisme, sinó l'anul·lació de totes les sentències fetes per la dictadura, acompanyades de tortures, afusellaments, violacions, robatori d'infants... Aquesta impunitat creada per l'Estat ha generat un buit ètic molt important: ¿sobre quins sediments ètics s'ha erigit la nostra democràcia? Aparentment, no hi ha resposta.

¿El judici a Garzón pretén evitar que ningú pugui investigar el franquisme?

Sí, es vol enviar el missatge que no es pot tocar res que pugui trencar la imatge de decència i dignitat de tots els que van participar en la dictadura. Des de l'Estat s'ha creat el relat fals que l'èxit de la democràcia és gràcies a uns homes molt desperts i espavilats (Suárez, Fraga...) que van veure el camí de la reforma.

Garzón va utilitzar l'obra Irredentas per a la instrucció del cas. ¿És fàcil per als historiadors estudiar la dictadura?

Gens. Espanya té un greu problema d'arxius històrics. Tenim un cos d'arxivers molt bo, però l'administració ha actuat amb desídia i poca diligència. Això ha impossibilitat, per exemple, que molts expresos polítics no aconseguissin certificar que havien estat a la presó franquista per poder cobrar les reparacions econòmiques que es van oferir als anys 90.

Després d'estudiar el franquisme, a quina conclusió ha arribat?

Que la dictadura franquista va ser molt sanguinària. La inversió en sang va ser tan gran que els primers anys de dictadura no hi havia oposició: tota la gent que la podia fer s'havia exiliat o era a la presó o al cementiri.

De quines xifres estem parlant?

Només a Catalunya, entre el 1939 i el 1975 es van fer 111.000 consells de guerra. Comptant que a cada consell hi havia una mitjana de 30 persones, la xifra repressiva és impressionant. El 1944, per exemple, l'administració franquista va decidir deixar d'aplicar la llei de Responsabilitats Polítiques perquè l'enorme quantitat de documentació la desbordava. La repressió va ser molt més dura els últims 5 anys de la dictadura que del 1963 al 1966, i el sector més afectat va ser, sens dubte, l'obrer.

Com acabarà Baltasar Garzón?

Garzón té un problema greu. Pot acabar inhabilitat, cosa que seria molt trist pel que significa simbòlicament.

stats