DEBAT SOBRE L'ETERNITAT
Crònica 12/04/2011

Els científics qüestionen l'eficàcia de l'elixir d'ou

No n'hi ha prou amb la màgia dels resultats i cal estar segur que no es ven fum abans de generar expectatives. Són dues de les crítiques científiques a la promesa d'un elixir per a la joventut eterna.

Maria Ortega
3 min
Tres dosis de l'elixir d'ou o Excelsium que pomou Cunill.

Barcelona.La promesa de vida eterna que va llançar, a través de les pàgines d'aquest diari, el veterinari i expert en embriologia Joan Cunill ha remogut la comunitat científica, que posa en dubte la conveniència d'afirmacions de tanta contundència que puguin generar falses esperances en determinats sectors de població. El punt d'acord del qual parteixen totes les seves opinions és el fet de començar a anunciar les propietats de l'elixir abans del reconeixement de la Unió Europea i de generar falses expectatives. Tot i el vot de confiança, exigeixen veure proves i resultats, ja que la vida eterna i la joventut prorrogada són dues idees que sempre tenen compradors i que, de forma periòdica, compten amb alguna fórmula revolucionària que assegura garantir-les. Exigeixen l'acceptació de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l'aprovació de la Unió Europea per a la comercialització, punt que ja s'està gestionant a través de l'empresa d'investigació Nutren-Nutrigenomics.

Esquivar les lleis de la recerca

Els més de vuit anys d'experimentació i els resultats que segons Cunill avalen l'elixir d'ou no han de servir per esquivar els camins habituals de la investigació científica, que demana la publicació de les condicions en què s'ha fet l'experimentació i la contrastació dels resultats per la comunitat científica, segons remarca Fernando Giráldez des del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Per molt que entre els consumidors que s'hi han apuntat hi hagi personalitats de l'elit catalana, com ara la dona de l'expresident de la Generalitat Maragall, Diana Garrigosa.

Giráldez, tot i admetre que és fàcil que l'elixir tingui propietats beneficioses per a l'organisme, posa en dubte que es pugui vendre l'eternitat en petites dosis amb aquest producte. L'elixir ve de la combinació de proteïnes extretes de l'embrió d'ou de gallina fecundat que, segons Cunill, permet la regeneració constant de les cèl·lules. O el que és el mateix, per dir-ho a mode de gran titular: aturar l'envelliment.

Aquesta acció-reacció no ha recollit per ara gaires bones paraules entre la comunitat científica aliena al llançament -sobretot la part referida a millores en gent malalta-. El professor del departament de Genètica de la Universitat de Barcelona David Bueno explica, en aquest sentit, que va quedar sorprès amb la lectura, aquest diumenge, de l'anunci de l'elixir d'ou i que ràpidament es va posar a analitzar-ne les possibilitats. La seva conclusió és contundent: no hi creu.

Com un bistec

En primer lloc argumenta la dificultat que té aquest preparat per sobreviure, un cop consumit, a l'acció dels àcids amb els quals entra en contacte a l'aparell digestiu, que, segons Bueno, anul·len la capacitat regenerativa que podria tenir l'embrió fecundat i redueix l'elixir a proteïnes com les que podria tenir un bistec. Per salvar aquesta barrera de resistència a l'estómac, com fa per exemple l'antibiòtic, explica que el producte s'hauria de digerir amb alguna capa de protecció. La possibilitat d'injectar-lo -no contemplada per Cunill- té encara més mal pronòstic, perquè segons aquest professor és fàcil que generi al·lèrgies i que fins i tot pugui accelerar el creixement cel·lular i generar tumors. Quedaria també el problema de la regeneració de cèl·lules cerebrals.

Pere Puigdomènech, professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i Magda Rafecas, professora de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, neguen la validesa del producte i no volen entrar a la discussió fins que no hagi seguit els canals científics necessaris. Puigdomènech apunta, a més, que fa anys que treballen per endarrerir l'envelliment de determinades cèl·lules i que "és un procés difícil, perquè el cos està molt regulat i no hi ha dreceres".

stats