"Els últims mesos el tripartit va estirar més el braç que la màniga"

La primera vicepresidenta que ha tingut Catalunya no renuncia ni a marcar perfil ideològic ni a denunciar el que considera una gestió deficient de l'anterior govern d'esquerres, al qual acusa de tirar de veta al final de la legislatura tot i saber que estaven en números vermells. Ella és l'encarregada també de supervisar les polítiques d'estalvi dels departaments per fer realitat el pla de sanejament presentat ahir. I això inclou fins i tot revisar la factura del cafè.

El Govern va aprovar ahir un pla d'ajust que preveu retallar un 10% la despesa global amb propostes com ara la venda o rendibilització de patrimoni. Ens en pot posar algun exemple?

Sí. El nostre departament té ubicades les seves direccions generals i secretaries en diferents edificis de Barcelona. Racionalitzarem l'espai per aglutinar al màxim possible les instal·lacions administratives. De moment, el que li anuncio és que a finals d'aquest 2011 traslladarem les dependències que ara acullen la Direcció General de Relacions Institucionals i altres serveis a la Diagonal de Barcelona a la Via Laietana 69, on l'edifici és de propietat i està gairebé desocupat. A la Diagonal, el cost de les oficines és d'1.300.000 euros anuals que estalviarem.

Té més o menys calculat quin percentatge de reducció i d'estalvi correspon al seu departament?

De moment tots els departaments ens hem compromès a reorganitzar els nostres serveis pensant en un 10% d'estalvi. La concreció final quedarà reflectida en els pressupostos que el Govern presentarà al Parlament al mes de març.

A què atribueixen el dèficit heretat? A la mala gestió o als incompliments de Madrid?

Hi ha uns incompliments de l'Estat i també una incapacitat de reclamar i plantar-se amb el govern amic , i després la gestió no ha estat del tot bona. En els últims mesos la Generalitat ha estirat més el braç que la màniga sabent quina era la situació econòmica que deixava.

El mes de maig passat va presentar un pla d'estalvi de 1.670 milions d'euros i CiU hi va votar en contra. Va ser un error?

Si aquest pla d'austeritat hi era jo l'he notat molt poc, i si hi vam votar en contra és perquè no el deuríem trobar prou auster...

Ara necessitaran suports per aprovar un pressupost inferior en uns 3.000 milions...

Sí, i estem portant les mesures d'austeritat a nivells gairebé ridículs...

Per exemple?

Doncs estem mirant la despesa de cafè dels departaments. I si ens podem estalviar 3.000 euros a cada departament doncs benvingut sigui.

Ha d'haver-hi menys funcionaris?

A la llarga sí perquè exceptuant els metges, policies i mestres les baixes no es cobriran. Tenim una administració que potser s'ha engreixat massa i l'hem de resituar.

Donar incentius al sector privat és una manera de reduir despeses?

No s'ha de penalitzar aquell que té una mútua perquè ajuda a destensar el sistema públic. En l'ensenyament és un tema de llibertat. I avui dia aquelles persones que volen portar els seus fills a una escola amb un ideari determinat estan penalitzades, perquè no tenen la gratuïtat.

Quin estalvi global preveuen al seu departament?

Calculem que uns dotze o catorze milions d'euros.

Tenen previst reduir organismes com el Memorial Democràtic.

S'ha de redimensionar, no té sentit que hi hagi una direcció general del Memorial i, a més, l'espai físic on es fan les exposicions.

No desapareixerà?

No, tot i que no comparteixo la política d'ICV. Està bé preservar la memòria de les víctimes, però no m'agrada que ningú es pugui atorgar la paternitat o la potestat de representar-les a totes. No es pot fer política amb això.

S'ha fet política amb això?

Sí, perquè s'hi han destinat molts recursos, molt personal i jo crec que en aquest moment no és la prioritat. Hi ha un excés de personal sense tenir una tasca que ho justifiqui.

Vostè diu que ICV va polititzar la institució del Memorial, però si ara vostès li canvien el sentit no l'estan polititzant també?

No, jo el que dic és que en lloc de destinar-hi quaranta persones potser n'hi destinem deu. El que no tenia sentit, ni ara ni abans, és fer aquest dispendi en personal i duplicar l'organisme en dos espais.

Vostè és la primera vicepresidenta de Catalunya, però al Govern només hi ha un 25% de dones. Són poques o són les que hi ha d'haver?

Aquest Govern no s'ha fet amb quotes de partit ni amb quotes de gènere, però l'enganyaria si digués que hi ha prou dones. El talent femení hi ha de ser més present. Al segon nivell del Govern, el dels secretaris generals, la majoria són dones, especialment al meu departament. El meu nomenament és també una manera de visualitzar el talent femení.

Vol dir que és vicepresidenta perquè no hi ha prou dones?

No té res a veure. Aquest càrrec ve a reforçar una àrea estratègica per al Govern com és el departament de Governació i Relacions Institucionals. Tinc l'encàrrec de tutelar les relacions amb Madrid en un moment complicat, també les relacions amb el Parlament són importants, atès que no tenim majoria absoluta, i les relacions amb l'administració local. Un altre gran repte és la modernització de l'administració. Hem de simplificar i agilitzar tots els processos.

Fins a quin punt un director general ha de ser de designació política?

Aquí hem fet un pas endavant. Mai un Govern ha tingut tantes persones alienes a l'estructura política dels partits. És un Govern transversal i sense etiquetes.

Vostè ha dit que és un Govern ni de dretes ni d'esquerres. És un Govern postideològic?

No, és un Govern amb una forta càrrega ideològica. És un Govern nacional i amb una càrrega humanista important, i això també és una aportació del partit que represento, Unió Democràtica.

La lluita contra la crisi és incompatible amb l'agenda nacional?

No, el que passa és que la prioritat és treure el país de la crisi, però això tampoc ho podrem fer si no reivindiquem el nostre autogovern. Per això hem de ser bel·ligerants i durs amb l'estat espanyol. No es poden menysprear els compromisos, Catalunya no pot ser moneda de canvi, i ara tenim un PP i un PSOE en clau electoral que utilitzen la qüestió catalana per treure rèdits polítics. I no ho podem admetre.

El senyor Javier Arenas també diu que serà bel·ligerant si un nen andalús és escolaritzat en català...

El PP fa temps que basa la seva política en la confrontació i aquí ho vam patir durant la campanya de l'Estatut i ho tornarem a patir.

Els fa por aquest PP?

Ens fa por un PP crescut perquè està despertant l'ombra del senyor Aznar i d'alguna manera tornem als temps de la majoria absoluta. Catalunya haurà d'alçar la veu per impedir la majoria absoluta del PP, i això només ho pot fer CiU.

Durant el tripartit hi va haver un alt grau de tensió amb l'Estat. Ara pujarà o baixarà?

Hem viscut una etapa de submissió de Catalunya, però amb molt de soroll; i com menys soroll millor, com menys declaracions crispadores millor. Però alhora més fermesa i bel·ligerància per defensar allò que ens pertoca.

Vostès s'ha marcat objectius difícils, com renegociar traspassos ja tancats...

El que no farem és renunciar a res. Dels quaranta traspassos previstos se n'han fet onze, i d'aquests, sis de manera incompleta. Que serà difícil i complicat? Sí, molt. Per això fer d'àrbitres a la política espanyola ens aniria molt bé.

Com serà la seva relació amb el senyor Duran?

La coordinació serà perfecta, tinc la sort de tenir l'actiu del senyor Duran i Lleida, una persona que sempre ha estat bastint ponts entre Catalunya i Espanya. Per a mi és un luxe tenir-lo sota la tutela del meu departament com a president de les comissions bilaterals.

Unió Democràtica ha monopolitzat la relació amb Madrid?

Seria ridícul que el president del grup parlamentari no tingués un paper però també el tindrà el president de la Generalitat.

Li ha sorprès la postura de Jordi Pujol sobre la independència?

No, respon a una evolució personal, però en tot cas es tracta d'una possibilitat que el president situa no ara, sinó molt a llarg termini.

Des del Govern es donarà algun suport de tipus logístic a la consulta sobiranista de Barcelona?

És que no es pot. L'acompanyarem, hi donarem suport i si els ajuntaments faciliten espais no hi posarem cap problema. Però com a Govern d'aquest tema no n'hem parlat.

El programa de CiU defensa les vegueries però vostè ja ha dit que de moment la llei no s'aplicarà.

No és la prioritat. La llàstima és que s'han fet les coses malament, s'ha començat la casa per la teulada. La llei de vegueries té dos grans errors, un de jurídic i un de polític. Polític perquè no van tenir el consens del territori, i jurídic perquè primer calia fer una llei de governs locals. I ara què es pot fer amb la llei de vegueries? Es pot anar a les quatre diputacions i canviar-ne el nom.

I ho faran?

No ho farem. Primer per la confusió que pot crear i després perquè les coses s'han de fer bé.

Què faran llavors? Guardar la llei en un calaix?

No, primer farem la llei de governs locals i després farem totes aquelles reformes d'àmbit legislatiu estatal que ens permetin primer modificar els límits territorials i suprimir les diputacions. No aplicarem la llei fins que no ho haguem fet.

Estan oberts a canviar el nombre de vegueries?

Tot allò que es faci en pro del consens del territori és positiu.

La llei electoral és prioritària?

L'hem de tenir. La ciutadania ens exigeix relacionar-se d'una manera més transparent i efectiva amb els seus representants. Ha de tenir dues premisses: preservar l'equilibri territorial, per tant el territori no ha de perdre pes, i en segon lloc acabar amb les llistes tancades per facilitar una relació més directa entre ciutadà i diputat.

Va prometre el càrrec amb l'ajuda de Déu, i això va crear una certa sorpresa...

Jo crec en una laïcitat positiva i un respecte a totes les religions, però sense perdre de vista que a Catalunya el cristianisme i l'Església catòlica han tingut sempre un pes específic i una voluntat de ser més enllà del fet purament religiós. Tampoc crec que s'hagi d'expulsar el fet religiós de la societat catalana com s'ha intentat fer últimament. Ha estat un error.