Barcelona es consolida com a centre del sector de les TIC

El món de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es troba cada cop més com el peix a l’aigua a Barcelona. Empreses de tot tipus hi aposten, cosa que acaba repercutint positivament en la riquesa de la ciutat.

El Mobile World Congress i el districte d’innovació tecnològica 22@ són alguns dels principals exemples que posen de manifest l’aposta de la ciutat de Barcelona per les TIC, un dels sectors econòmics punters que més inversors aporta i que més futur té.

La capital catalana ja és avui dia un referent d’àmbit mundial entre les ciutats intel·ligents -s martcities -, un model sostenible en l’aplicació de la tecnologia i la creativitat en benefici dels ciutadans i de la seva qualitat de vida.

La transformació cap a una ciutat amb un important pes del sector de les TIC queda ben palesa en l’estudi Barcelona Metròpolis Creativa 2013, que ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Segons aquest informe, un 54% dels llocs de treball de les empreses de les TIC a Catalunya són a Barcelona.

Creixen les indústries creatives

L’informe palesa el pes que estan agafant a la ciutat les indústries creatives -que inclou la música, l’audiovisual, l’art, el disseny, el software, els videojocs, etc.-: el 2012 hi havia un total de 101.472 de treballadors en aquest àmbit a la ciutat. Un dels col·lectius que destaquen, d’entre els que treballen en indústries creatives a Barcelona, és el dels autònoms, els quals representen un 19% del total de treballadors dedicats a les indústries creatives de la ciutat.

Aquest estudi també desvela un creixement dels estudiants estrangers especialitzats en el sector de les TIC que vénen a Barcelona i a la seva àrea d’influència. Les xifres actuals dupliquen les que hi havia en la dècada 2000-2011.

Posar ordre als dispositius TIC

No cal ser gaire observador per detectar que d’un temps ençà han crescut força les prestacions relacionades amb les TIC a l’espai públic de la ciutat: sensors de trànsit, controls d’enllumenat i punts wifi als carrers i les places, entre altres recursos.

Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un pla d’ordenació que pretén gestionar la implantació d’aquests nous recursos de la manera més eficient i més útil possible.

D’acord amb aquest nou pla municipal, els recursos que s’instal·lin a l’espai públic hauran de tenir actualitzats -en la mesura del que sigui possible- tots els dispositius de telecomunicacions i sensorització que siguin necessaris, com per exemple les connexions de fibra òptica i les tecnologies d’informació geogràfica.

De moment, el pla ja s’ha aplicat a l’entorn del flamant Centre Cultural del Born, a Ciutat Vella, i al districte de les Corts. És previst que s’ampliï els pròxims mesos a l’avinguda Paral·lel, a l’avinguda Diagonal i també a la plaça de les Glòries.

Acords per innovar en enllumenat, energia i salut

Introduir un tipus d’enllumenat que s’atenua o s’incrementa en funció de si hi passen o no ciutadans pel seu entorn és una de les mesures que estan fent de Barcelona un referent de les smartcities en l’àmbit tant europeu com mundial.

La introducció d’aquest nou enllumenat, gestionat amb tecnologia LED, és el resultat de la col·laboració entre sector públic i privat; en concret, forma part de l’acord signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa tecnològica Phillips.

La iniciativa té el propòsit d’aconseguir un estalvi energètic important -de moment, en actuacions anteriors, s’ha comprovat que l’estalvi amb aquest nou enllumenat és del voltant del 60%- i, al mateix temps, oferir més seguretat als ciutadans que passegen de nit.

La col·laboració entre l’Ajuntament i Phillips no acaba aquí, ja que també han arribat a un acord per treballar en un ambiciós projecte que té l’objectiu de convertir la ciutat de Barcelona en la “primera capital europea cardioprotegida”.

Aquesta iniciativa es basa en la instal·lació de desfibril·ladors a diferents punts de la ciutat, per poder socórrer amb rapidesa les persones que estiguin en una zona pública i en un moment donat pateixin una aturada cardíaca.