Isabel Martínez Luna: "Denunciar les injustícies és fer el primer pas per canviar les coses"

Avui dia a Barcelona, i a Catalunya, sortosament, hi ha una pila d'ONGs. Per què convé donar suport a Sonrisas de Bombay?

Sí, hi ha moltes ONG i la major part fan una bona feina. De causes per lluitar n'hi ha moltes. L'important és implicar-se.

Per què van decidir centrar la seva activitat a Bombai?

És una ciutat amb moltes desigualtats: hi ha grans fortunes però la gran majoria de la població està en una situació de risc d'exclusió social. Jo vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi el 2010.

Quina impressió va causar-li?

Em va impactar la gran varietat d'olors, de soroll, de colors que conté. Hi havia persones dormint al carrer i que treballaven en un hotel -amb feina fixa!-; ho feien per estalviar i poder pagar els estudis dels fills. Bombai és una ciutat que no s'atura mai i plena de contrastos: al costat d'un centre comercial situat en un edifici maquíssim pot haver-hi un barri de barraques on la gent viu en un estat de total precarietat. Centenars de persones hi arriben cada dia, provinents de diferents zones del país.

Buscant-hi oportunitats?

Sí, i de fet n'hi ha força -quasi no hi ha atur-; el problema és la falta de garantia dels drets fonamentals i les grans desigualtats que hi ha. El Govern hi té molt a fer, però la major part de les polítiques públiques que du a terme parteixen de la concepció que aquest és un país predominantment rural.

I no ho és?

No, ja fa tres dècades que la població urbana creix en detriment de la rural. La gran majoria dels slums són invisibles per a l'administració; per això les polítiques públiques no hi arriben. Nosaltres ens centrem en una zona petita per poder aconseguir una veritable transformació social.

Quina zona és?

La dels slums d'Andheri Est, que són al nord de Bombai. El 42% dels homes i el 58% de les dones no saben ni llegir ni escriure. Hi ha un nombre molt elevat d'infants, molts dels quals són obligats a pidolar (arriben a tallar-los les mans o les cames perquè facin llàstima) o a prostituir-se. L'índex d'absentisme escolar és molt elevat. No hi ha banys privats, ni sistema de clavegueram, i entre la població són d'allò més habituals malalties com ara la diarrea, la tuberculosi, la hipertensió, la malària i la diabetis.

¿No seria més efectiu que s'actués des de més amunt, per exemple, que els governs eliminessin despeses inútils i les destinessin als més febles?

Sí, és la seva responsabilitat. Per això fem pressió política. I anem a l'arrel del problema: l'educació és el principal pilar del nostre projecte; és l'únic que pot trencar el cercle de pobresa sense fi i posar en marxa l'ascensor social. També fem campanyes i accions per donar a conèixer i denunciar les vulneracions de drets i l'exclusió que pateixen moltes persones. Denunciar les injustícies socials és fer el primer pas per canviar les coses i transformar la realitat.

Quan va fundar-se Sonrisas de Bombay?

L'any 2005, a iniciativa del periodista Jaume Sanllorente. Va fer un viatge a Bombai. Va visitar un orfenat, que estava a punt de tancar, i va descobrir-hi que quaranta nens podien acabar en mans de les màfies de la prostitució. Va tornar a Barcelona, va vendre el pis, va deixar la feina i va crear Sonrisas de Bombay per evitar aquest desenllaç i vetllar pel seu futur. Ell mateix explica tota aquesta història al llibre Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí .

Per què el nom de Sonrisas de Bombay?

Jaume Sanllorente va triar-lo perquè el primer cop que va anar a Bombai -i encara ara, sempre que hi va- el van entusiasmar els somriures dels nens de l'Índia. És un somriure agraït, sincer, ple de bons desitjos. Aquí ens costa somriure... Hauríem de somriure més!

-slums+smiles, la nova campanya de l'ONG SONRISAS DE BOMBAY

Sonrisas de Bombay ha posat en marxa la campanya -Slums+Smiles (menys barraques i més somriures) amb la finalitat de donar a conèixer la situació extremament fràgil en què estan milions de persones que viuen als slums de la ciutat de Bombai i la tasca que des de fa uns quants anys aquesta ONG du a terme in situ per tal de millorar-la.

La campanya es du a terme a través d'opis i cartells (en tots dos elements el text està al revés, de manera que el vianant ha de fer un petit esforç per llegir el que diu), i també banderoles. Sonrisas de Bombay demana a la ciutadania altres petits gestos com reenviar un vídeo que transmet l'essència de la campanya, que facin donatius o bé que es facin voluntaris o socis col·laboradors (a partir de 10 euros al mes). "Són petits gestos, la suma dels quals pot arribar a transformar moltes coses", afirma la responsable de comunicació d'aquesta ONG, Isabel Martínez Luna.