Tres veïnes de Sarrià en la història del feminisme català

BarcelonaEl paper de les dones en la construcció i l’evolució de la societat ha estat fonamental, però també silenciat i, en ocasions, menyspreat. La veritat, però, és que les dones han destacat en camps diversos com la literatura, la política o l’educació, i sovint ho han fet desafiant estructures i normes socials patriarcals que no els ho han posat gens fàcil. Carme Karr, Dolors Monserdà i Dorotea de Chopitea van viure en èpoques diferents, però totes tres van treballar per millorar les condicions de vida de les dones.

Dorotea de Chopitea, nascuda a Xile i de família indiana, en traslladar-se a Barcelona va viure al número 18 del passeig de la Reina Elisenda. Encara hi ha la casa, ara propietat del Col·legi Padre Damián. Va ser una dona extremament religiosa que va dedicar una bona part de la seva fortuna a l’obra social. Però el que la va diferenciar de la resta va ser que “ella va fer moltes coses per afavorir l’emancipació i sobretot la formació de les dones de la seva època”, explica l’historiador Jesús Mestre, que va escriure l’article sobre de Chopitea inclosa al Diccionari d’Història de Catalunya.

De Chopitea va participar en la fundació de la primera escola per a noies de l’Estat, el Sagrat Cor de Sarrià, i també va fundar les escoles professionals dels salesians.

La lluita pels drets de la dona treballadora

L’escriptora Dolors Monserdà l’hem de situar en la segona meitat del segle XIX i al principi del XX. Va ser la primera a escriure novel·la, quan la poesia era l’únic gènere que es permetia conrear a les dones. El 1909 va publicar Estudi feminista, en què explicava els seus ideals literaris: “Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ser-li d’alguna utilitat moral i material.” També va ser la primera dona a presidir els Jocs Florals.

Monserdà serà recordada per la defensa que va fer dels drets de la dona treballadora. El 1911 va fundar el Patronat d’Obreres de l’Agulla, per intentar millorar la situació de les cosidores que “treballaven per preus irrisoris, en molt males condicions i amb temporades altes i baixes”, apunta M. Carme Mas, filòloga i experta en l’obra de Dolors Monserdà. I no es va aturar aquí, també va ser una de les primeres a parlar públicament de l’emancipació i l’autonomia de la dona. “Una de les seves novel·les, La Montserrat, és la reivindicació d’una dona soltera que tira endavant i que no fa cap de les dues coses que s’esperaven d’una dona, o casada o monja”, afegeix Mas.

Carme Karr i 'Feminal'

L’escriptora i periodista Carme Karr, també veïna de Sarrià, va crear i dirigir la revista Feminal. Era un suplement mensual per a les dones que es va publicar dins el setmanari Il·lustració Catalana entre el 1907 i el 1917. El valor d’aquesta revista consistia en el fet que donava visibilitat a la creació contemporània de les dones i en reivindicava el dret a l’educació, a la professionalització i a ser ciutadanes de ple dret.

En aquesta publicació Karr visibilitzava la feina professional de les dones en diversos sectors, com el tèxtil, la medicina, l’arquitectura o la pintura. D’aquesta manera trencava un tòpic molt habitual, el que deia que les dones no treballaven fora de casa.