Albert Ventosa: “Ara ja no hi ha una estació clara de risc d’incendi forestal”

TarragonaAlbert Ventosa és des del mes passat el cap de la regió d’emergències de Tarragona. Nascut a Tarragona fa 50 anys, és enginyer industrial per la UPC i el 1998 es va incorporar als Bombers de la Generalitat, on va desenvolupar diverses tasques, com a cap de zona del Tarragonès i cap de la Unitat de Prevenció d’Incendis.

Com ha sigut l’inici d’aquesta temporada d’estiu?

Ens hem trobat amb molts incendis petits en zones urbanes, que tenen la complexitat de tenir molta població a poca distància, però són extingits ràpidament i es van contenint.

¿Podem tenir un gran incendi forestal aquest estiu?

Sí. Tenim les condicions perquè es pugui desenvolupar: masses forestals denses i extenses, baixes humitats i dies amb vents dominants forts i altes temperatures.

Com estan d’efectius de bombers a Tarragona?

Històricament es reforcen durant la campanya forestal, perquè l’extinció d’aquests incendis requereix molta especialització i al mateix temps és intensiva en efectius. Aquest any tenim un ajut que són les pràctiques de 26 bombers que a inicis de l’any vinent s’incorporaran al cos. Des del 7 de juliol estaran als parcs de Tarragona, Reus i el Vendrell. Com altres anys, tenim els auxiliars forestals, que enguany són 66 que treballen directament contra el foc.

¿La prevenció continua sent una assignatura pendent?

Costa molt conscienciar la gent i és on els mitjans de comunicació han d’intervenir activament per difondre aquesta necessitat de prevenció, sobretot de conductes de risc. Si s’abaixa la guàrdia en èpoques d’alt risc és quan es produeixen els incendis. La majoria de focs provenen de negligències. Hem de ser capaços de contenir els inicis d’incendis. Com menys n’hi hagi, millor.

I quan ja tenim l’incendi?

Tenim els recursos per fer-hi front, però el gran problema que se’ns pot originar és la simultaneïtat d’incendis, perquè ens minva els recursos que podem destinar a cadascun d’ells. Comptem amb un gran potencial, i és que ens poden venir recursos d’altres regions, però el fet és que si hi ha més d’un gran incendi aquest sistema pot col·lapsar-se.

Fa uns anys que la temporada d’incendis forestals s’està allargant. Què està passant?

El canvi climàtic ens comença a passar factura i un símptoma és aquest. Ja no hi ha una estació clara de risc d’incendi forestal, perquè la modificació de les temperatures i el règim hídric ens afecta sobre el terreny més temps. Les condicions de risc es desenvolupen ara més enllà dels tres mesos d’estiu que tradicionalment teníem i es mantenen més temps. I sembla que aquesta tendència encara vagi a més.

L’estat dels boscos no hi ajuda.

Ens trobem amb un estat d’abandonament dels boscos i una gran densitat arbustiva en el sotabosc, i això no només suposa molt de combustible que s’incorpora a l’incendi i el fa més virulent, sinó que ens implica dificultats de penetració, i les nostres línies d’extinció progressen amb més lentitud. A més, es van perdent camins. Els mitjans aeris ens ajuden a controlar i parar el foc, però de sempre els incendis s’extingeixen a terra.