JORDI MARINÉ: “Una de les claus dels clics és que mantenen la seva essència: la simplicitat”

Jordi Mariné, nascut el 1974 a l’Aleixar (Baix Camp), explica que és aficionat als clics de Playmobil des dels dos o tres anys, quan aquesta joguina va arribar a Catalunya des d’Alemanya. Mai ha abandonat aquesta afició i al novembre farà quatre anys que va obrir la primera botiga només d’articles relacionals amb els clics de Catalunya, al carrer Vilar de Reus: La Casa dels Clicks. A més, els seus diorames, sovint espectaculars i originals, es poden veure en fires i exhibicions arreu del país.

D’on surt la idea d’obrir una botiga on només es venguin clics?

Jo ja havia sigut botiguer molts anys, en un estanc. Després vaig fer de comercial tres anys, però no em vaig acabar d’adaptar a la nova feina. I un dia vam decidir amb la dona de tornar a obrir una botiga. I de què podia ser? De ben petit havia jugat amb clics i de ben jove tenia el somni de tenir una botiga de joguines. I el somni el vaig convertir en realitat amb La Casa dels Clicks.

Qui ve a comprar a la botiga?

La majoria són nens i nenes, que vénen amb els pares i els avis i tenen molt clar què volen. Però hi ha un 15% o un 20% que són adults, que busquen peces o articles molt concrets, que es dediquen al col·leccionisme.

Per què quatre dècades després de la seva creació, els clics continuen estant de moda?

Una de les claus és que els clics mantenen l’essència de sempre: la simplicitat, sense gaires complicacions. A més, desenvolupen la imaginació, cosa que no fan les consoles o els jocs d’ordinador. Tot t’ho has de muntar tu i distreu molt. I molts dels que ara som pares vam començar a jugar amb els clics.

¿Els clics són un punt de trobada entre pares i fills?

Un dia va venir a la botiga un pare amb un nen de 2 anys a comprar el vaixell pirata. Li vaig dir que no era per a l’edat del seu fill, però el van comprar. El pare de petit l’havia volgut tenir. El nen era l’excusa per jugar-hi.

Quina és la cosa més rara que li han demanat a la botiga?

Tinc un amic que tematitza clics com a personatges de Star Wars, els referencia en unes caixes i ho penja a internet. I hi ha gent que ve a la botiga i m’ho demana. I els he d’explicar que no estan a la venda. Playmobil ho té prohibit i el meu amic només ho fa com a hobby. Un altre conegut ha tematitzat els clics com el grup de rock ACDC. Els nens sovint em demanen perruques o espases soltes que han perdut.

¿També munteu tallers?

Sí. N’hem fet per aprendre a fer diorames, com muntar escenes... però també un que ha agradat molt de com desmuntar clics i canviar braços i cames. Ho fem amb grups de deu o dotze nens i tenen força èxit.

¿A la botiga sempre hi teniu un diorama de grans dimensions?

N’hem degut muntar una trentena. El que tenim a la botiga el canviem cada mes o mes i mig. Ara en tenim un de l’atac al Pla de la Seu de Tarragona per part dels francesos el 1811, que hem preparat amb l’assessorament de l’historiador Alfredo Redondo. Per muntar-lo vaig fer fins a 150 fotos a la catedral. Va estar exposat també al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. N’hem muntat del setge de Barcelona de 1714, de Sant Jordi i altres de més clàssics, com pirates o l’Oest americà.

Quins projectes teniu?

Ara estem preparant un diorama del bombardeig que va patir Reus l’any 1843 i ho representarem amb la Prioral de Sant Pere. També en volem fer un del castell de Miravet, però està presentant complicacions.

¿Sou molt presents en fires i exhibicions?

He estat a Tàrrega, Sant Vicenç dels Horts, Montblanc, Sabadell, Móra d’Ebre, Amposta o Barcelona. Al Poble Espanyol vaig muntar, juntament amb 14 persones més, un diorama de 120 metres quadrats del setge de Barcelona l’any 1714. Jo vaig escenificar el convent i el baluard de Santa Clara. A Clickània, a Montblanc, en vaig fer un de 30 metres quadrats del setge de 1714.