MEDI AMBIENT
Camp de Tarragona 13/07/2016

¿Un nou Parc Natural a Prades?

Del projecte se’n parla des de fa quatre dècades però no ha acabat mai de passar de la teoria a la pràctica

Jordi Salvat
5 min
El territori del nou parc natural es repartiria entre cinc comarques

TarragonaLa primera vegada que es va parlar de la possibilitat que les muntanyes de Prades es convertissin en un Parc Natural va ser el 1976. Aquesta reivindicació la recollia el Llibre blanc de la gestiço de la natura dels Països Catalans, elaborat aquell any. Però quatre dècades després, el Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet continua sense ser una realitat, tot i diversos moviments que s’han fet des del Govern de la Generalitat per tirar-lo endavant.

Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres que pertanyen a la serralada Litoral, situades entre les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues. Abracen uns 260 km de superfície i s’hi inclouen diversos espais d’interès històric, social i natural. Hi ha 22 municipis: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana.

Es tracta d’un Espai Natural Protegit (ENP) en què, a més, hi ha zones que ja tenen un grau encara més especial de protecció, com és el cas del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) del Bosc de Poblet, les Reserves Naturals Parcials (RNP) del Barranc del Titllar i el Barranc de la Trinitat, a més d’espais de la Xarxa Natura 2000 i de ZEPA. La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb altres de centreeuropeus, i fins i tot boreals, converteix les muntanyes de Prades en un espai molt interessant des del punt de vista biogeogràfic.

De la promesa al primer projecte

El 2001, des de l’executiu de Pujol ja es va fer la promesa de crear el Parc Natural. L’octubre del 2006 el llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va presentar l’avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet. Ho va fer davant els alcaldes dels 22 municipis afectats i diverses entitats ecologistes, però va generar recels.

Va rebre crítiques per l’oportunisme electoral de la presentació i també perquè no havia comptat amb els municipis de la zona a l’hora d’elaborar-lo. Un altre punt de fricció en una part dels municipis era la inclusió del topònim Poblet en el nom del parc. Els més pròxims al paratge de Poblet ho veien amb bons ulls, mentre els altres no ho veien gaire clar.

El febrer del 2014 el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar l’objectiu del Govern de tirar endavant tres parcs naturals: el Montsec, les capçaleres del Ter i el Freser i les muntanyes de Prades. I hi va posar data: l’any 2017.

El setembre del 2015 el Govern va aprovar el decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que ocupa 14.750 hectàrees repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. En el cas del Montsec, des de l’any passat hi ha un acord institucional per a la declaració del Parc Natural. L’aprovació d’aquesta figura es preveu per a finals d’aquest any o principis del que ve.

La pròrroga pressupostària

Però pel que fa a les muntanyes de Prades i Poblet, a hores d’ara hi ha poca feina feta i la pròrroga del pressupost de la Generalitat encara ho complica més. Al març el nou titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es comprometia a tirar endavant el Parc Natural a partir de la reclamació del president d’ERC del Camp de Tarragona i diputat de Junts pel Sí, l’espluguí Ferran Civit, a la comissió de Territori del Parlament de Catalunya.

Civit apuntava que el conseller estaria disposat a actualitzar el projecte i a treballar-lo de baix a dalt i afegia que la declaració de Parc Natural podria ser compatible amb l’existència del PNIN de Poblet amb les seves particularitats com a zona d’especial protecció, una circumstància que es dóna en altres indrets del país com el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que comprèn el PNIN del Massís del Pedraforca.

El diputat espluguí apunta com un dels problemes de les muntanyes de Prades, comparat amb altres parcs pròxims com el del Montsant, que en aquest segon no hi ha municipis en el perímetre del parc, cosa que sí que passa en el primer, amb municipis com l’Albiol, Prades i nuclis com Farena. Civit recorda que al Parc Natural de la Garrotxa s’ha superat aquesta circumstància. Civit és optimista i considera que hi ha una feina feta que es pot aprofitar actualitzant-la i que s’han superat alguns dels recels de fa uns anys.

Beneficis en diferents àmbits

L’assessor i formador en sostenibilitat i turisme Xavier Cazorla va ser el ponent principal aquest mes de maig de la jornada El bosc de Poblet i les muntanyes de Prades: una destinació de turisme de natura? Cazorla afirma que la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades tindria una primera dimensió administrativa, amb la creació d’una figura jurídica que permetria tenir finançament per crear un equip tècnic per gestionar-lo i impulsar una sèrie d’accions.

La segona dimensió, segons Cazorla, són els beneficis per al territori des del punt de vista turístic i mediambiental: “Hi ha estudis que assenyalen que per cada euro que s’inverteix en territoris protegits en retornen 8,8. Es creen llocs de treball directes i indirectes. Però l’impacte no és immediat, sinó que cal temps. Un exemple és el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, on l’economia estava molt basada en l’agricultura i la ramaderia i des de la seva creació s’han desenvolupat molt el turisme i els productes locals”.

Un altre exemple que apunta Cazorla és el veí Parc Natural del Montsant. “Fa 40 anys en aquest territori hi havia poca cosa més que sargantanes, però el món del vi l’ha revifat i ara n’és un motor. I la zona és Patrimoni Immaterial de la Unesco, amb un model de turisme sostenible”.

“Un Parc Natural és una figura que uneix un territori i genera motivació, empatia i generositat entre els seus diferents integrants. El Parc Natural de les Muntanyes de Prades seria una figura que aglutinaria cinc comarques i dues províncies diferents i permetria impulsar polítiques comunes”, comenta. Sobre la denominació, Cazorla considera que “Poblet suma” i que el PNIN existent es podria mantenir, perquè un Parc Natural és una figura d’aixopluc més gran.

Segons Cazorla, la creació del Parc Natural potenciaria turísticament el territori: “El turista no entén de límits polítics sinó de destinacions turístiques. La nova figura ajudaria a estructurar i coordinar i permetria crear equipaments i infraestructures i captar recursos. Les muntanyes de Prades són les muntanyes de la Costa Daurada i hi sumem una joia com Poblet, reconeguda mundialment. Els recursos són escassos i s’han d’aprofitar”.

stats