Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 05/01/2017

El valor afegit de les infermeres

Des de fa dos anys faig d’infermer en l’àmbit de l’atenció primària (AP). Al cap de poc temps d’incorporar-m’hi em vaig adonar del potencial enorme de les infermeres en aquest àmbit concret. Les cures d’infermeria influeixen positivament sobre la qualitat de vida.

Jo partia d’una visió hospitalària durant 27 anys, on les infermeres abordaven molt eficientment els estats aguts i greus dels pacients. Ara la meva visió s’ha ampliat. Les infermeres a l’AP fan el seguiment i control efectiu d’una població molt més nombrosa, majoritàriament sana. Les eines de què disposem als CAP són la comunicació, l’educació sanitària, l’expertesa en les cures i la proximitat a l’usuari.

Les infermeres fidelitzem els pacients al sistema públic tot i que molts usuaris tenen doble cobertura amb la contractació de mútues privades. La veritable labor de prevenció i de promoció de la salut es fa des de la sanitat pública.

El pacient crònic, en una població envellida, és un gruix important dels usuaris atesos pels equips d’AP. Però no podem deixar de banda la salut comunitària, l’usuari sa i la salut a l’escola. Les infermeres podem desenvolupar una labor d’alt impacte sobre la salut i els estils de vida del conjunt de la població.

Vull fer un reconeixement públic del paper rellevant del meu col·lectiu infermer en la nostra societat. Les potencialitats són immenses si els governs hi dediquen els pressupostos suficients per mantenir l’eficiència i la qualitat d’un dels pilars del nostre estat del benestar.

JUANJO SÁNCHEZ REQUENA

BARCELONA

Carta als Reis d’Orient

Estimats Reis d’Orient, aquest any les meves peticions potser són extravagants, però les actuals circumstàncies excepcionals s’imposen sobre la contenció d’altres anys.

Aquestes són les meves demandes per a aquest any:

Un referèndum, tant si és negociat com si no. La independència de Catalunya. Un 20 per cent de l’art dels museus de titularitat espanyola. Un 20 per cent de tots els immobles i propietats de l’Estat, i la totalitat de les existents a Catalunya. Una Hisenda pròpia. La part proporcional dels beneficis de loteria, quinieles i cecs que es venen a casa nostra. L’adjudicació i el control de les ones hertzianes de ràdios i televisions que vulguin emetre al nostre territori. Seleccions esportives per fer partits internacionals i participar en els Jocs Olímpics. Tenir lligues i tornejos propis o adherir-nos a lligues d’altres països. Un Banc Central de Catalunya. Monedes i segells amb la cara del president de la nostra República. Ensenyament, universitats, cultura i investigació al nivell de les nacions més avançades. Infraestructures adients a les nostres necessitats i regides per la Generalitat. Treball ben remunerat amb serveis socials i sanitaris per a tothom. Una societat en pau, justa i solidària.

I per als que no volen el referèndum i ens insulten, carbó, tones de carbó!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

A favor de l’article de Vicenç Fisas

Vull expressar el meu suport a l’article de Vicenç Fisas “Referèndum trampa i suïcidi?”, i l’agraïment perquè expressi de manera clara el que molts pensem: “Soc independentista, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera, i menys fent trampes que, al final, només aconseguiran que no tinguem res, que la independència s’allunyi durant molts anys i que fem un ridícul antològic”.

Totalment d’acord.

JOSEP VARELA I SERRA

LLEIDA

Més continguts de