La CUP i els pressupostos
Fa uns dies el senyor Benet Salellas va dir que perquè les CUP aprovin els pressupostos han de fer “olor” de CUP. Ara hem de tornar a esperar que se celebri la seva assemblea. Per tant, això més que olor ja fa, altre cop, el tuf de la tirania de la minoria.
¿Tan difícil és entendre que el que ens cal és enfortir el procés constituent i, si els catalans així ho decideixen, declarar la independència? Per això ens calen aquests pressupostos atípics i temporals.
Un cop culminat el procés amb èxit, aquest país serà el que els seus ciutadans lliurement decideixin a través dels seus representats al Parlament de la República Catalana. Perquè una de les coses que cal evitar és el feixisme i les tiranies de minories o majories, de dretes o d’esquerres.
Així que jo els diria als de la CUP que facin alguna cosa útil i vagin a buscar suport i convèncer CSQP i companyia i deixin de posar bastons a les rodes. Estem cansats i tenim pressa per culminar el procés.
Després, si són majoria, ja faran els seus pressupostos i ja ens explicaran com els nodriran. Mentrestant, la resta anirem treballant per construir un país més lliure i més just.
Paraula, seny i responsabilitat social, senyors de la CUP!
ENRIC MATEO VILADOMAT
SANT PERE DE RIBES
El casal català a Londres
Com a president de CatalansUK, m’agradaria clarificar alguna referència a l’entitat que apareixia en l’article d’Elena Moya “Catalunya a Londres: històries de la City”, publicat a l’ARA el 20 de gener.
En primer lloc, CatalansUK no únicament és una associació civil i independent que té la finalitat de promoure la cultura catalana. És el casal català a Londres i té l’objectiu principal de mantenir i enfortir els lligams de la comunitat de catalans que viuen a Londres amb la seva terra d’origen, a través de la llengua, la cultura, les tradicions i la història.
És per aquest motiu que l’entitat dona suport a l’única escola catalana al Regne Unit, celebra les festes tradicionals, prepara tallers d’orientació a nouvinguts i organitza actes amb els catalans que viuen a la ciutat. Activitats que es financen primordialment amb les contribucions dels membres de l’associació, el nombre dels quals ha augmentat substancialment aquests darrers anys.
Per altra banda, considerem que els esforços que es fan en l’àmbit de la cultura no han d’excloure els que es puguin fer en altres àmbits, com el de la projecció econòmica. Sense entrar a valorar si el Govern destina massa o pocs diners a explicar les necessitats financeres del nostre país, estem convençuts que es pot trobar la manera de potenciar l’una sense haver de minvar l’altra.
JORDI GIUDICI I FONT
PRESIDENT DE CATALANSUK, LONDRES
L’atletisme perd dos emblemes
Aviat tancarà un establiment emblemàtic dedicat només a l’atletisme. Es tracta de la botiga del Domingo Catalán, atleta de referència, maratonià històric, excampió mundial dels 100 quilòmetres i exemple de bon tracte.
Serà una llàstima. Tots plegats, amics, clients i passavolants, trobarem a faltar la persona, el Mingo, sempre disposat a aconsellar i a ajudar, i la botiga Atleta’s, que era més que una botiga, era un centre de trobada i de bon rotllo.
Com que les desgràcies mai no venen soles, m’he assabentat de la desaparició d’una publicació també emblemàtica: la revista Marathon, dedicada al món del córrer ( running per als modernets), que va néixer l’any 1982 gràcies al mític Ramon Oliu, impulsor de la marató i de les curses de fons a Catalunya. Marathon era l’única revista d’atletisme escrita en català, i se’n van publicar 343 números.
FRANCESC GIRALT MARTÍNEZ
SANT JUST DESVERN
