L’escola Ausiàs March
Com a membre de l’AMPA de l’Escola Ausiàs March i arran de les notícies que han aparegut a l’ARA últimament, voldria manifestar algunes coses.
Si la idea és crear una escola més gran on tinguin cabuda els nostres infants i poder acollir la futura demanda del barri, ¿per què s’ha de canviar el nom de l’escola?
Penso que amb el tancament progressiu de P3, P4… s’està matant el nostre projecte educatiu. Amb aquest pla els nostres nens es veuen afectats en la construcció de la seva identitat i l’equilibri personal.
Em pregunto també per què a la nostra escola han quedat places de P3 lliures i s’ha obert un grup de P3 a l’Escola Barcelona.
I, finalment, l’Ausiàs March no vol ocupar espais de l’Escola Ítaca, ja que Can Rosés és seu.
L’Ausiàs March fa enguany 125 anys, és l’escola del barri de tota la vida. Volem preinscripcions de P3 per al curs 2017-2018!
ELENA RÀFOLS I CRESTANI
BARCELONA
Quin desconcert!
Cada any observo que a les façanes de moltes escoles hi ha cartells anunciant jornades de portes obertes. Són dies en què les famílies les poden visitar esperant trobar models educatius que s’adaptin a les seves necessitats. Els mitjans de comunicació i també els grups polítics i sindicats parlen de l’escola pública d’una banda, i de la concertada d’una altra, enfrontant-les i estigmatitzant un model educatiu plural, profundament arrelat, singular i propi de Catalunya, sorgit de moltes iniciatives i estils pedagògics que han enriquit i enriqueixen el teixit social del nostre país.
Sembla que es vulgui imposar un model únic i totalitari controlat pel govern de torn i que, de ben segur, no facilitaria que les famílies poguessin escollir el que creuen millor per als seus fills.
Em sap greu que en lloc de procurar intercanviar iniciatives pedagògiques que funcionen, potenciant el nivell educatiu del país, només es miri d’eliminar-ne una part en lloc de solucionar els problemes per elevació de mires. Em temo que estem instal·lats en una mediocritat que minva cada cop més la democràcia de què tant es parla en aquests moments.
Els de fora em retallen llibertats en el tema del procés, els d’aquí en l’educació. Ja es veu que la llibertat es fa servir per a segons què. Em temo que tot plegat és un frau.
M. DOLORS CASADÓ ZAPORTA
GAVÀ
Amputant
la intel·ligència
El senyor Rajoy ha descobert la paraula amputació.
Per aportar una mica de llum al caos mental a què ens té acostumats, m’agradaria explicar-li que una amputació pot ser la que van practicar a l’Estatut, la que hi ha en el corredor mediterrani, la que practiquen a la guardiola de les pensions (ja sota mínims) i la de la democràcia quan van portar el president Mas i les exconselleres al judici més surrealista de tota la història.
XAVIER BOSCH PUIGCORBER
BANYOLES
Bicicletes incíviques
Aquesta setmana, amb la millora del temps, ha augmentat el nombre de bicicletes, que no van pels seus carrils, no respecten els semàfors, etc.
L’Ajuntament, a banda de fer carrils bici, hauria de vetllar perquè es complís la normativa. Cada dia és més difícil circular per les voreres sense trobar-te bicicletes tot i que tinguin carril propi a tocar. Passa al passeig de Sant Joan, al carrer Urgell, a la Diagonal, la Gran Via...
Per travessar un carrer sovint t’has d’esperar que passin les bicicletes, perquè sembla que els semàfors no fan per elles.
TERESA ABELLAN
BARCELONA
Enyorant la Muriel Casals
Fa un any que la Muriel Casals ens va deixar per culpa d’un desgraciat accident. Ara l’Ajuntament de Barcelona li ret un homenatge, sembla que és a deshora. Per què es fan després de la mort? Millor fer-lo en vida, oi?
La Muriel va ser una dona senzilla, de tracte pròxim i afable, infatigable. Quan convenia també era dura en defensa del seu ideari i en les negociacions. Preparada i intel·ligent, sempre amb un somriure a la cara: d’aquí la frase “la revolució dels somriures”. En les convocatòries per parlar del futur d’Òmnium i el del país era propera, sense cap mena de superioritat, t’escoltava atenta mirant-te als ulls, en vaig ser testimoni.
La seva frase “Nosaltres som el somni” em va quedar gravada per sempre. Va deixar la presidència d’Òmnium com un sacrifici -n’estic segur- per entrar a la política com a independent a Junts pel Sí per fer un servei al país.
Enyorada Muriel, siguis on siguis, ens obliguem a fer realitat el teu somni, que també és el nostre (i et donem la nostra paraula d’honor que ho farem): aconseguirem la independència del nostre país. Tindrem una Catalunya lliure, justa, digna i millor.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
