La musa xiripa i més...
“Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant”, va dir Picasso. Passa una cosa semblant amb el futbol. S’ha de donar tot perquè la sort aparegui, perquè la màgia sorgeixi allà on no arriba la resta. Fer tot el que calgui perquè l’atzar faci la seva feina. Dit d’una altra manera: l’espurna de l’atzar s’ha de buscar perquè es produeixi. Com un mag, cal ser capaç primer de convocar la musa, allò que en el futbol i en els jocs els nens anomenen xiripa.
Després d’haver-ho guanyat tot, després d’haver aconseguit ja l’impossible, semblava que a aquest Barça només li quedava esperar el reflux, la decadència natural que ve després de tota època de glòria.
És bo per als aficionats tornar a guanyar també així: futbolísticament i màgicament. El que demostra aquesta remuntada és que aquest equip encara és capaç de tenir i generar poders, capaç, amb l’excel·lència futbolística, però també amb l’entrega i la fe, de convocar la sort. I que és capaç també de convocar un públic creient, actiu, il·lusionat, que va omplir l’estadi per fer la part de l’impossible que li tocava.
MARTÍN GRINBERG FAIGÓN
BARCELONA
L’article 155
Senyors de la dreta incivilitzada i antidemocràtica, quan parleu d’aplicar l’article 155 per intervenir l’autonomia de Catalunya no us referiu a l’aplicació de la llei sinó a l’aplicació del poder pel poder.
L’article 155 acaba sent una metàfora del “ Coño, todos al suelo ”. És ben cert que els independentistes volem aconseguir la independència seguint els elementals principis democràtics i no emparats en la Constitució: els partits nacionalistes espanyols no ens heu deixat cap altra opció.
El vostre gran error va ser permetre que a Catalunya hi hagués un Parlament escollit pel poble. No passa per la vostra imaginació que un Parlament escollit democràticament compleixi amb el mandat dels ciutadans. No us ha passat pel cap que els parlamentaris representen la voluntat del poble. Per a vosaltres, les eleccions, els programes electorals, els Parlaments, són el farciment fals que cal donar a les estructures del vostre poder.
La seqüència dels fets és aquesta: eleccions amb programes per assolir la independència; assoliment d’una majoria parlamentària, i compliment del mandat democràtic per part dels càrrecs electes. Senzillament mai l’heu entès.
Però a Catalunya hem dit prou. Si ens voleu sotmetre només ho podreu fer amb l’ús de la força, si ens voleu convèncer ho haureu de fer amb l’ús de la democràcia. Els independentistes acceptarem obertament la pertinença a l’estat espanyol si així es decideix en un referèndum d’autodeterminació.
ALFONS CARRERAS DE CABRERA
BARCELONA
Actituds davant d’internet
Internet té molts avantatges i cal saber aprofitar-los. Per edat, ja veiem que hi ha joves que podem anomenar nadius digitals i, en l’altre extrem, persones que es consideren prehistòrics digitals, que renuncien als avantatges que ofereix internet. També conec avis i àvies digitals amb 85 i 90 anys: depèn de cadascú.
Davant d’internet i les xarxes socials hi ha moltes actituds, però és imprescindible tenir un discurs positiu i engrescador, sense quedar-nos amb el discurs que és un món de superficialitat, pèrdua de temps i aïllament humà, encara que sí que té alguna cosa de tot això.
Entre les actituds possibles hi ha l’acceptació acrítica i ingènua d’alguns pares, que farà dels fills nàufrags tecnològics, o la resistència obstinada i tancada, sense criteri, d’altres pares temorosos, que poden crear robinsons cibernètics. Així ho considera el professor de dret de la comunicació Juan Martínez Otero, que fa poc exposava que cal educar “fills surfistes per al tsunami digital”.
JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ
GIRONA
