Agraïment al personal de l’Hospital de Bellvitge
El 19 de desembre, amb les urgències saturades i el personal treballant amb molta pressió, la nostra tieta, de 85 anys, va haver d’anar a l’Hospital de Bellvitge. La seva salut era molt fràgil, ja que patia diverses patologies des de feia temps.
Va estar-se tres dies en un box d’urgències, on la van atendre fins que hi va haver un llit lliure i la van poder portar a planta.
Després d’unes setmanes per estabilitzar-la, la vam haver de traslladar a l’Hospital Sociosanitari Prytanis, i al cap d’una setmana patia una altra crisi, pitjor que la primera. Va ser la definitiva, que ja no va poder superar.
En un moment de retallades i de desprestigi de la sanitat pública, volem destacar l’excel·lent tracte que va rebre, tant a nivell professional com humà, per part de tot el personal: metges, infermers i infermeres, auxiliars... Tothom la va tractar amb afecte, paciència i molta professionalitat.
Volem expressar el nostre agraïment al personal que la va atendre al servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge. I també volem agrair als metges que la van atendre per última vegada les explicacions i la informació que ens van donar i la seva actitud plena d’humanitat i comprensió tant cap a ella com cap a nosaltres en els últims moments. Per tot això, moltes gràcies.
SIMONA I VIRGÍNIA BARBER MARIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
A favor d’una marató pel referèndum
Estic completament d’acord amb la carta de la senyora Rosamaria Cendrós d’aquest dilluns 10 d’abril, titulada “Fem una marató”.
Jo també vull decidir el meu futur i el del meu país. Fer una marató i contribuir econòmicament a fer possible el referèndum em sembla una idea molt assenyada.
Confio que els catalans estiguem a l’altura i ens rasquem una mica la butxaca. El nostre país i el nostre futur s’ho mereixen.
INÉS TELL I DE PALLEJÀ
BARCELONA
Prou discriminacions
Dissabte, en un pub de Lleida, van vetar l’entrada a un grup de 14 joves amb síndrome de Down. Aquest pub es diu Fissure. M’adreço als lectors d’aquesta carta per formular aquesta pregunta: ¿no creieu que no està gens bé negar els drets als més febles?
Amb quin motiu els veten l’entrada? ¿No tenen dret a gaudir amb la resta de les persones que es creuen normals? Si la normalitat és menysprear alguns col·lectius, jo no vull ser normal. Dono tot el meu amor i suport a totes les persones que es veuen discriminades pel seu aspecte.
De què serveix fer maratons per recaptar fons a favor d’aquestes causes si no tenen el més important, el que més els cal: l’amor i la comprensió de tots.
MERCÈ MORA I CORDERROURE
LLEIDA
Sobre urnes i impostos
La Generalitat de Catalunya pot comprar tantes urnes per votar com vulgui. Enlloc està escrit ni reglamentat que no ho pugui fer. De la mateixa manera que ja ho han fet comunitats com Andalusia i Extremadura.
Per tant, la llei empara a qui li toqui firmar l’ordre de compra de les urnes. Amb aquest tema estem igual que amb la recaptació dels nostres impostos. Fa poc vam descobrir que li pagàvem a l’Estat la recaptació dels impostos gestionats per la Generalitat. Cornuts i pagar el beure. Quan s’ha posat ordre a aquest desgavell -felicitacions al vicepresident Junqueras-, gran cridòria dels uns i dels altres. Sobretot dels sospitosos habituals, que, faci el que faci el Govern de Catalunya, mai ho trobaran bé.
Menys hipocresies i més anar per feina. I si un càrrec electe no ho veu clar, ja sap el que ha de fer. I que en passi un altre.
FERRAN SAN JOSÉ LAPORTE
BARCELONA
