Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 09/05/2017

Un futur amb un passat incert

Després de fer un treball sobre les fosses comunes a Catalunya, m’he adonat, en el moment de les conclusions, que el que he trobat fent-lo és molt pitjor que la hipòtesi que m’havia plantejat.

Sabia que de la recuperació de la memòria històrica no fa gaire que se’n parla. Sabia què era una fossa comuna, però ni de bon tros tenia la certesa que n’hi havia de diferents tipus. Era conscient que és un tema del qual no es parla regularment. Però el que no m’esperava és que les persones que creia que m’aportarien una mica de llum en aquella foscor em demanaven informació del tema. A mi? Però si jo era la que els anava a demanar informació!

Pel cap no em para de voltar un pensament: per què estem trigant tant a dignificar les persones que van lluitar a la guerra? Tant se val de quin bàndol fossin. Eren persones, membres desapareguts de famílies que els busquen i els enyoren.

La gent gran té por, diuen. Si realment tenen por, què esperem tota la gent jove que anem darrere seu, i que no tenim por, per moure el cul de la cadira?

Se suposa que nosaltres som el futur, o això diuen, però ¿quin futur construirem si no coneixem el nostre passat?

A tots els que estan lluitant per fer-ho realitat, gràcies!

JUDIT PUJOL ODÉN

OLIANA

Terreny perillós

L’estat espanyol, de la mà del seu govern i amb l’aquiescència de bona part de l’oposició, està entrant en un terreny molt perillós que l’acosta a règims de dubtosa homologació. Després de judicialitzar actes polítics executius i parlamentaris, el ministre portaveu, davant l’anunci que la Generalitat convocarà concurs per comprar urnes, ha amenaçat no tan sols el Govern sinó també els possibles proveïdors que les venguin.

Després què perseguiran? ¿L’impressor de les paperetes? ¿Qui gosi imprimir textos o proclames independentistes o políticament incorrectes als seus ulls? ¿Els que venguin o confeccionin estelades? ¿La gent que té estelades al balcó? Els textos que s’hagin de publicar, les cançons que s’hagin de cantar, les obres de teatre, ¿requeriran l’aprovació prèvia de la autoridad gubernativa?

Això pot semblar molt estrany però no fa pas tant que era així, tot basat en la legalidad vigente. Voldria equivocar-me, però em sembla que hi som a un pas.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Senyors comerciants, posin-se les piles

Fa uns anys vaig canviar la ciutat per un poble petit (uns 5.000 habitants). Des que hi vaig arribar sento que els comerciants locals es queixen de la proliferació de grans superfícies, la competència del comerç electrònic i la crisi en general. I no els falta raó.

M’agrada comprar al comerç local. M’agrada el tracte especialitzat i personalitzat, sentir que col·laboro amb l’economia local, ajudar a mantenir viu el poble. Però comprovo que la seva capacitat d’autocrítica és pràcticament nul·la. Tampoc fan cap esforç per entendre la situació actual i adaptar-s’hi.

La setmana passada em vaig veure obligada a recórrer a internet tres vegades per fer les meves compres per diferents motius: per falta d’estoc, sense previsió de reposició; pels preus desorbitats per la falta de competència directa; perquè un establiment no té horaris fixos, i no hi ha possibilitat de comunicar-s’hi perquè no disposen de pàgina web ni res que se li assembli.

Senyors comerciants, posin-se les piles! Cuidin el client. Ofereixin alternatives. Potenciïn els seus valors afegits i no tinguin por de les noves tecnologies. Som molts els que valorem la seva feina diària i volem seguir participant de la seva activitat. No ens ho posin tan difícil.

NEUS CAMPS SÁNCHEZ

FERRERIES

Més continguts de