Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 19/05/2017

Manca de places als instituts de Poblenou

El procés de preinscripció escolar per al pròxim curs està a punt de tancar-se i, de nou, ha quedat al descobert la deficient planificació de places en alguns barris de Barcelona, com el de Poblenou.

Instituts com el Front Marítim i Quatre Cantons s’han vist desbordats per la demanda de places. Desenes de famílies estan a l’espera de saber on recol·locarà els seus fills l’administració en un barri on els centres públics de secundària estan massificats, i on els bolets han proliferat els últims anys com a única solució per encabir els alumnes que van empenyent des de les escoles de primària.

No és just que l’administració respongui amb més bolets (un d’ells en un institut que està en barracons) a la confiança que les famílies de Poblenou han dipositat en l’escola pública.

Davant d’aquesta situació, demanem generositat i flexibilitat al Consorci d’Educació per negociar amb les famílies afectades la solució més adequada. La responsabilitat d’aquesta situació és exclusivament de l’administració. No de les famílies. Elles no han de pagar els plats trencats.

MARÍA JESÚS EZQUERRO RODRÍGUEZ

I FAMÍLIES DELS GRUPS DE SISÈ DE L’ESCOLA PÚBLICA L’ARENAL DE LLEVANT DE BARCELONA

Empastillats

En referència al reportatge “Empastillats”, de la Lara Bonilla, publicat a l’ARA el diumenge 14 de maig, voldria fer una petita anàlisi i una aportació des del meu punt de vista com a farmacèutic.

Tots coincidim que els recursos són limitats i ens hem d’adaptar a aquesta realitat. En aquest sentit, les oficines de farmàcia tenen un paper que m’atreveixo a qualificar d’essencial. Actualment ofereixen una sèrie de serveis: sistemes personalitzats de dosificació (SPD), principalment per a polimedicats amb dificultats per poder gestionar la medicació; seguiment farmacoterapèutic, per detectar efectes secundaris, incompatibilitats, etc., i atenció farmacèutica domiciliària, entre d’altres.

Altres països ja han anat més enllà, i els farmacèutics tenen un rol encara més actiu i compromès, més assistencial dins la xarxa sanitària, amb farmacèutics prescriptors en el cas d’Escòcia o vacunació a les oficines de farmàcia a França. I en molts països europeus es treballa perquè l’oficina de farmàcia comparteixi les històries clíniques, amb la finalitat que el binomi benefici/risc sigui el més favorable possible.

Potser la pregunta que ve ara és: en què beneficia econòmicament el sistema sanitari? Moltes publicacions parlen d’un estalvi molt significatiu gràcies als serveis farmacèutics.

Finalment, i per optimitzar els recursos, l’administració hauria d’integrar les oficines de farmàcia dins la xarxa sanitària en la línia en què s’ha fet en altres països. Crec que aquesta implicació hauria d’estar legislada i remunerada. Tots els actors sanitaris estan d’acord que és millor i més sostenible prevenir que curar.

JOSEP ARASA LOPEZ

TORREDEMBARRA

Controlats per la tecnologia

Mai he estat gaire preocupada pel control de les autoritats sobre els ciutadans, però últimament tinc una sensació de mal rotllo quan navego per internet.

Els nostres dispositius estan connectats, de manera que si busquem una informació al portàtil i després fem servir la tauleta, ens surt el mateix tema en forma de publicitat. O si fem una foto amb el mòbil d’un paisatge, de seguida ens proposa pujar-lo a les xarxes i ens diu el nom del lloc on ens trobem. O si no recordem el nom d’un actor quan veiem un film, així que escrivim les dues primeres lletres del títol, el nom és el primer que Google suggereix.

Tot plegat fa por, i una mica més de privacitat no estaria malament.

ANABEL PÉREZ LÓPEZ

BARCELONA

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT